Estudi galènic i biofarmacèutic d’emulsions múltiples de clotrimazol, econazol i bifonazol d’aplicació tòpica

• Autores: Joaquim Suñer Carbó
• Directores de la Tesis: Lyda Halbaut Bellowa (dir. tes.), Ana C. Calpena Campmany (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Montserrat Aróztegui Trenchs (presid.), Alfonso del Pozo Carrascosa (secret.), Jordi Graells Estrada (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Dermatología
    • Farmacología
      • Análisis de medicamentos
      • Composición de medicamentos
      • Preparación de medicamentos
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Els tractaments de les micosis superficials i/o cutànies es realitzen bàsicament amb antifúngics d’administració tòpica, encara que alguna vegada pot ser necessari l’ús d’antifúngics sistèmics. El tractament tòpic ofereix el potencial per aconseguir concentracions altes del fàrmac en la zona afectada de la pell amb una exposició mínima a d'altres òrgans. Això pot augmentar en gran mesura l’eficàcia i també la seguretat en relació amb l’administració sistèmica. De totes formes, el tractament indicat ha de ser sempre individualitzat en funció de les característiques del pacient i de les lesions que manifesta. El vehicle d’administració per cada tipus d’infecció fúngica, s’haurà d’escollir adequadament, el que assegurarà uns resultats idonis en cada situació. Els fàrmacs antifúngics es classifiquen, entre d’altres, segons les seves propietats químiques. Els derivats azòlics (inhibidors enzim lanosterol 14-α-desmetilassa) constitueixen un dels grups més representatius de la terapèutica actual per al tractament de les micosis superficials i/o epidèrmiques. Entre ells trobem: clotrimazol (CLT), bifonazol (BFZ), econazol (ECN), ... Una vegada revisada la bibliografia recent en el camp dels sistemes dispersos tipus emulsions múltiples, es proposen formulacions bàsiques inèdites actualment recomanades per a l’aplicació tòpica sobre la pell. En aquestes formulacions proposades s’hi vehiculen diferents agents antifúngics de tipus azol per tal d’avaluar les característiques fisicoquímiques i, per últim, veure el grau de penetració sobre la pell i la retenció cutània dels preparats obtinguts. Donat que el primer inconvenient de les emulsions és la seva inestabilitat, el present treball pretén, en primer lloc interpretar la incidència dels components d’aquestes formulacions en la seva estabilitat en funció de les característiques físico-químiques i, en segon lloc, justificar la viabilitat pràctica de les formulacions estudiades mitjançant la penetració del fàrmac sobre la pell, el grau de permeació cutània i l’eficàcia antimicrobiana.