És una evidència observacional que els nuclis densos són llocs de naixement d¿estrelles de baixa massa. Aquestes regions aparentment inactives són capaces de sobreviure diverses vegades l¿escala temporal de caiguda lliure i, potencialment, col·lapsar per formar estrelles. Malgrat la seva importància se¿n coneixen pocs detalls dels primers estadis evolutius d¿aquests objectes. El desafiament observacional que representa estudiar objectes tan difusos i estesos ens dificulta revelar-ne les respostes. Resulta molt més senzill, des d¿un punt de vista observacional, estudiar fonts més brillants com les més evolucionades Classe-0, de les quals se¿n pot revertir la història en base a models teòrics i trobar-ne les condicions inicials que són, idealment, aquelles dels nuclis densos on s¿han format. Per altra banda, des d¿un punt de vista teòric, molts estudis han considerat l¿efecte del camp magnètic en els seus models durant dècades. No obstant això, la mancança d¿instrumentació i tècniques observacionals impedien contrastar-ne les prediccions. Per fortuna, diversos telescopis han desenvolupat sistemes polarimètrics durant els darrers anys permetent estudiar per primera vegada i de forma fiable el camp magnètic.
Per tot això, la complexa interacció als nuclis densos entre gravitació, pressió tèrmica, turbulència, rotació i camp magnètic no està ben caracteritzada observacionalment i, com a conseqüència, tampoc ben entesa teòricament. L¿objectiu és, aleshores, aprofundir en la comprensió de com es formen, sobreviuen i evolucionen els nuclis densos de baixa massa. Aquest objectiu l¿hem enfrontat seguint dues vessants. En primer lloc, hem caracteritzat observacionalment les propietats físiques, químiques i magnètiques dels nuclis densos magnetitzats als seus estadis més primigenis, a fi d¿entendre les vertaderes condicions inicials del procés de formació estel·lar. En segon lloc, hem comparat les observacions interferomètriques d¿una font Classe-0 amb models teòrics de col·lapse de núvols magnetitzats, per derivar-ne les condicions inicials més adients per formar-la i els processos físics que n¿han dominat l¿evolució.
Per a l¿estudi dels nuclis densos primigenis hem seleccionat la nebulosa de la Pipa, que presenta una eficiència de formació estel·lar molt baixa (~0.06 %) i està penetrada per un camp magnètic uniforme. La nebulosa alberga més d¿un centenar de nuclis densos molt joves majoritàriament inactius. Hem mapat nuclis densos amb densitat per sota de 105 cm-3, molt per sota dels valors reportats a la literatura. Aquests nuclis presenten una estructura compatible amb esferes de Bonnor-Ebert, el que suggereix que es poden trobar en situació d¿equilibri hidrostàtic amb el seu entorn. A més, hem descobert una química molt rica i variada, inesperada tenint en compte els treballs previs en fonts d¿aquest tipus. Inclús en objectes tan joves i difusos, és possible distingir característiques químiques pròpies que permeten definir grups i establir una possible seqüència química evolutiva. Alguns dels objectes mostren propietats químiques típiques d¿edats de 1 milió d¿anys, però la mancança d¿indicis de col·lapse gravitatori suggereix que hi ha actives fonts de suport no tèrmiques. La falta de simetria esfèrica també implica que alguna força anisotròpica està actuant. La turbulència sub-Alfvénica apunta a que el camp magnètic pot ser aquest agent, el que causaria les formes aplanades.
NGC 1333 IRAS 4A és la font ideal per a testejar els model de col·lapse magnetitzat a baixa massa perquè es una Classe-0 jove amb un embolcall de gas i pols en fase de col·lapse on es detecta un camp magnètic amb clara morfologia de rellotge d¿arena.
Hem confirmat que les seves propietats poden ser explicades satisfactòriament amb el model estàndard de formació estel·lar. Els models de magnetohidrodinàmica idealitzada condueixen a millors resultats, i l¿ús de un perfil de temperatura millora l¿acord amb les dades. Les condicions inicials dels models, amb mides de ~0.1 pc i densitats creixents cap al centre, concorden amb els resultats als nuclis densos de la nebulosa de la Pipa. La intensitat del camp magnètic inicial usat pels models poden ser escalats als valors obtinguts per al gas difús de la Pipa amb una llei del tipus ¿¿ ¿ ¿¿^0.5, típica de núvols magnetitzats. Des d¿un punt de vista més tècnic, el mètode que hem emprat pot establir un punt de referència en la manera en que les futures dades d¿ALMA seran analitzades.
La alta qualitat de les dades farà possible aquest tipus d¿anàlisis, i fa preveure una gran millora en l¿enteniment del procés de formació estel·lar.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados