Imatges per a un culte emergent. Els retaules del corpus christi a la catalunya dels segles xiv i xv
- Autores: Cèsar Favà Monllau
- Directores de la Tesis: Anna Orriols i Alsina (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Mere Ellen Rubin (presid.), Rafael Cornudella i Carré (secret.), Marc Sureda i Jubany (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia del Arte y Musicología por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
La tesi doctoral que aquí es presenta respon a l’objectiu d’estudiar una de les múltiples conseqüències artístiques de la devoció medieval a l’eucaristia en els bisbats catalans: el mobiliari d’altar del Corpus Christi. Més en concret, la seva principal pretensió és la d’analitzar els programes iconogràfics que van ser-hi representats, fonamentalment a partir de les obres conservades dels segles XIV i XV, però també dels testimonis documentals coneguts.
Amb la intenció de comprendre les circumstàncies que van originar l’aparició d’aquestes obres i d’aprofundir en el coneixement de la seva iconografia, una primera part del treball es dedica al culte emergent a l’eucaristia que, a la baixa edat mitjana, adquireix una centralitat indiscutible amb la institució de la solemnitat del Corpus Christi. Partint del marc teològic, de la teorització de la doctrina de la presència real de Crist en les espècies consagrades, que és el veritable motor de la devoció, s’hi analitzen les principals expressions pietoses que van derivar-se’n arreu i, a continuació, es planteja una visió global del fenomen a la Catalunya de l’època, ara per ara per publicar. Un cop bastit el teló religiós de fons, la segona part de la tesi, que és la principal, s’endinsa pròpiament en l’estudi del mobiliari d’altar del cos de Crist. Abans d’entrar-hi pròpiament, però, a manera de proemi i per tal de contextualitzar el fenomen, s’escomet una breu panoràmica per algunes de les principals repercussions del culte en el terreny artístic, entre les quals l’aparició de les capelles del cos de Crist, que són el marc litúrgic natural dels exemplars a estudiar, encara que no l’únic. Cal dir, d’entrada, que els exemplars conservats al territori amb aquesta dedicació, majoritàriament retaules pictòrics, són escassos en contrast amb la potència del culte i, malauradament, la documentació tampoc no és gaire generosa sobre les obres perdudes. Tanmateix, per sort n’ha perviscut un conjunt prou divers i significatiu que permet establir els principals vectors temàtics que, més enllà de les particularitats, degueren configurar-ne habitualment els programes iconogràfics. A cadascun d’ells, tant els que comptaven amb una llarga tradició com els originats a partir de l’efervescència de la devoció, es dediquen els darrers capítols de la tesi, els quals segueixen les reflexions pertinents sobre les obres i la seva iconografia, fonamentalment adreçada a posar en relleu la presència real de Crist en el pa i el vi consagrats.
En primer lloc s’analitza la presència destacada que hi ostentà el tema iconogràfic del Sant Sopar, com a representació principal de la institució del sagrament de l’eucaristia. En segon lloc s’aborda el pes que van tenir, dins del marc referit, les imatges cristològiques, tot posant especial èmfasi en els dos cicles que semblen haver jugat un paper de primer ordre, a saber, el de la infantesa de Crist i el de la passió. En tercer lloc es pondera la presència recurrent de les escenes de la litúrgica eucarística, principalment de l’Elevació de l’hòstia consagrada i la Processó del Corpus Christi, les quals vinculen indefectiblement la iconografia de les obres estudiades amb els manuscrits il•luminats. Finalment, el darrer capítol passa revista a les nombroses figuracions de miracles eucarístics que hi concorren i que posen de manifest la varietat de fonts conegudes a la Catalunya del període. I això sense menystenir, és clar, aquelles expressions que tenen l’origen en un culte d’origen local, de les quals, dissortadament, n’ha pervingut la mínima expressió.
El cos del treball s’acompanya, a la fi, amb un catàleg que aplega les nou obres (i vuit conjunts) que es prenen en consideració i amb un ajustat aplec de documents d’índole diversa que pretén sustentar una visió de conjunt del culte eucarístic a Catalunya i les seves repercussions plàstiques. Tot plegat va annexat amb la bibliografia final de rigor, la qual pot ser una bona eina per a futures investigacions sobre la matèria.
