Avaluacio del filtrat glomerular en el donant viu renal
- Autores: Carme Facundo
- Directores de la Tesis: Luis Guirado Perich (dir. tes.), S. Benito Vales (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Aurelio Ballarín Castán (presid.), Josep Maria Cruzado Garrit (secret.), Federico Oppenheimer Salinas (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Fer una correcta avaluació de la funció renal del potencial donant renal viu té moltes implicacions a la pràctica clínica. Davant la impossibilitat de fer una mesura directe del filtrat glomerular (FG), els nefròlegs es basen en estimacions mitjançant equacions basades habitualment en creatinina o utilitzen mètodes de referència que fan més complexa l’avaluació del donant. Molts nefròlegs estan preocupats per les limitacions d’aquests mètodes. I encara més, un altre factor limitant és que les equacions d’estimació es desenvolupen i validen en poblacions concretes i que demogràficament o clínicament poden ser molt diferents de la nostra.
L’objectiu del treball ha estat conèixer el comportament i les limitacions de les equacions d’estimació a la nostra població, així com valorar la certesa de basar-nos en l’estimació del FG per a seleccionar els donants, analitzant el comportament de les equacions també en subpoblacions definides segons paràmetres demogràfics com edat, gènere o índex de massa corporal.
També s’ha valorat el comportament de la depuració de creatinina en orina de 24 hores com estimador del FG.
S’han avaluat prospectivament 219 potencials donants que disposen de mesura del FG per mètode de referència, 51Cr-EDTA. 174 donants consecutius disposen també de mesura de Cistatina C. A l’any de la nefrectomia ha estat possible avaluar amb 51Cr-EDTA 110 donants.
S’ha analitzat el percentatge de recuperació de la funció renal després de la nefrectomia, en situació renal estable.
Les conclusions permeten afirmar que l’estimació del FG per CKD-EPI creatinina és molt exacte en l’avaluació del donant viu i pot substituir la mesura del FG, mentre que els errors associats a la col•lecció d’orina descarten la depuració de creatinina en orina de 24 hores com a mètode vàlid per avaluar el donant renal.
En relació a la determinació de Cistatina C, s’ha vist que no comporta una millora significativa en el comportament en les equacions d’estimació.
En relació a la funció renal post-nefrectomia, destaca una infraestimació del FG amb totes les equacions que pot fer classificar incorrectament en relació a la funció renal residual a aquest grup poblacional.
