Detecció identificació molecular de fitoplasmes associats a plantes llenyoses
- Autores: Ester Torres Güell
- Directores de la Tesis: María Paz Martín Esteban (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2008
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Emilio Montesinos Seguí (presid.), M Assumpcio Batlle Durany (secret.), Néstor L. Hladun (voc.), Gerardo Llácer Ill (voc.), Francesc García Figueres (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Els fitoplasmes poden causar malalties molt greus en diferents hostes. L'objectiu bàsic d'aquesta tesi ha estat establir, en l'àmbit territorial de Catalunya, el catàleg d'espècies llenyoses infectades per fitoplasmes, alhora que descriure la diversitat de fitoplasmes presents al territori.
Per a l'estudi dels fitoplasmes s'han aplicat mètodes moleculars (PCR, PCR niada, RFLP i seqüenciació), ja que el cultiu d'aquests organismes en medis artificials no ha estat possible fins el moment i no es poden aplicar criteris fenotípics per a la seva caracterització. Al llarg de nou anys de prospecció s'han analitzat 1268 mostres i s'han detectat fitoplasmes en 309.
D'acord amb els resultats obtinguts, tant per PCR-RFLP com per seqüenciació, els fitoplasmes caracteritzats estan relacionats amb set tàxons diferents: 'Candidatus Phytoplasma pini', 'Ca. P. prunorum', 'Ca. P. pyr¡', 'Ca. P. spartii', fitoplasma flavescence dorée, fitoplasma poisettis branch-introducing i fitolpasma stolbur. Els fitoplasmes s'han detectat en 13 espècies de plantes llenyoses diferents; observant-se sempre una relació específica d'un únic tàxon per cada hoste, excepte la vinya, que pot estar infectada per fitoplasmes de dos tàxons diferents (el fitoplasma flavescence dorée i el fitoplasma stolbur). Es va detectar i identificar per primera vegada a la Península Ibèrica 'Candidatus Phytoplasma spartii' en ginesta i es va descriure un nou tàxon, 'Candidatus Phytoplasma pini', detectat en pins.
Un altre objectiu va estar cercar eines ràpides i sensibles per a detectar els fitoplasmes. En aquest sentit es van avaluar diferents mètodes d'extracció i amplificació i es va establir l'opció més eficient. També es van desenvolupar dos mètodes nous: a) La PCR a temps real ofereix la possibilitat de detectar en una sola reacció tots els fitoplasmes de quarantena que afecten a arbres fruiters a Europa ('Ca. P. prunorum', 'Ca. P. pyri' i 'Ca. P. mali'); b) El segon mètode, de PCR cooperativa, permet detectar específicament els fitoplasmes relacionats amb 'Ca. P. prunorum', 'Ca. P. pyri' i 'Ca. P. mali' i permet també una detecció general de qualsevol dels fitoplasmes descrits fins el moment.
