Determinacio i avaluacio de l'estabilitat i la maduresa de materials organics i del compost
- Autores: Margarita López Martínez
- Directores de la Tesis: Montserrat Soliva Torrentó (dir. tes.), Francesc Xavier Martínez Farré (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2010
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Abad Berjón (presid.), Maria Isabel Trillas (secret.), Alberto Masaguer (voc.), Rogelio Nogales Vargas-Machuca (voc.), Emilio Gil Moya (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Aquesta tesi doctoral estudia l'estabilitat/maduresa de mostres de materials orgànics a través del paràmetres generals determinats sobre mostra humida i sobre mostra seca i mòlta, i de determinacions específiques d'estabilitat.
Els paràmetres generals químics i físico-químics estudiats han estat: humitat, pH, conductivitat elèctrica (CE), nitrogen amoniacal (N-NH4 + ), nitrogen nítric (N-NO3 - ), com a determinacions realitzades sobre mostra humida; i matèria orgànica total (MOT), nitrogen orgànic (Norg) i relació C/N, com a paràmetres determinats sobre mostra seca. També s'han realitzat altres determinacions físiques com la granulometria i la densitat aparent.
Les determinacions específiques d'estabilitat han estat el grau d'estabilitat (GE) per doble hidròlisi sulfúrica, basat en el mètode Klason de determinació de lignines, i el test d'autoescalfament (TA), que mesura l'increment de temperatura del material sota condicions adiabàtiques. El GE permet establir els continguts en matèria orgànica resistent (MOR) i el nitrogen no hidrolitzable (NnH), importants en l'avaluació de la qualitat del compost; la relació percentual d'aquests respecte la MOT i el Norg permet calcular el grau d'estabilitat (%GE) i el nitrogen resistent (%Nr) .
Els materials específics d'aquest treball han estat el compost de procedent de la recollida selectiva de la fracció orgànica de residu municipal (C FORM) i compost procedent de la recollida en massa de residu urbà (C RSU). D'aquestes mostres s'han realitzat totes les determinacions de paràmetres generals i d'estabilitat/maduresa, per tal de determinar si hi ha diferències en relació al material d'origen i la gestió diferenciada que se'n fa a les instal·lacions que els tracten.
Per comparar l'aplicabilitat dels mètodes específics, s'han analitzat també mostres de compost d'orígens diferents als anteriors, com són els composts de restes vegetals, de fems i de fangs de depuradora.
La qualitat del compost estudiat, mesurada com GE i com TA, ha mostrat que els composts de restes vegetals han estat els més estables i els de RSU els menys; els resultats dels paràmetres generals com el nitrogen amoniacal i el pH també així ho corroboren. Entre els composts de residus municipals, els de FORM han presentat una major estabilitat per als diversos paràmetres estudiats. El seguiment de les dues línies de procés, FORM i RSU, es va realitzar a través de l'anàlisi de mostres inicials (FORM, FO-RSU, restes vegetals triturades i recirculades i altres materials orgànics com fang de depuradora i fems) i de mostres de procés de diferent edat. El seguiment de tot el procés ha permet l'avaluació de cada una de les línies (FORM i RSU) i la comparació entre elles. L'eficiència del procés es pot avaluar per l'evolució de paràmetres generals i d'estabilitat.
L'estudi del procés ha aportat informació d'utilitat en quant l'avanç de l'estabilitat a traves de la determinació dels GE i Nr. A mida que el procés avança també ho fa el valor d'aquets paràmetres, tot i que condicionants com el contingut en humitat poden implicar que la transformació es vegi frenada i no arribi als valors esperats d'estabilitat/maduresa.
Degut a la habitual utilització en la bibliografia específica d'altres metodologies en l'avaluació de l'estabilitat, com la respirometria i el test Solvita, aquestes també s'han assajat en mostres de compost per tal de determinar la repetibilitat, la dificultat metodològica i la significació. Els resultats obtinguts indiquen que aquestes metodologies poden ser complementaries, especialment les respirometries, per a l'avaluació conjunta de l'estabilitat/maduresa. En qualsevol cas cal remarcar que cap metodologia, per si sola, pot ser considerada com estimació unívoca de l'estabilitat/maduresa dels materials orgànics.
