Hidrocarburos aromaticos policiclicos en las zonas costeras: acumulacion y transporte en la microcapa superfical marina
- Autores: Carlos Guitart
- Directores de la Tesis: Joan Albaigés Riera (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2005
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Manuel Redondo Arráiz (presid.), Jorge Bruno Salgot (secret.), José Luis Pelegrí Llopart (voc.), Josep Maria Bayona Termens (voc.), Jose Luis Beltran Abadia (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La Tesi Doctoral es centra en l'estudi de la contaminació per hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) a la microcapa superficial marina de les zones costaneres. Aquests compostos tòxics són característics de l'ús de combustibles fòssils i la seva presència es freqüent als litorals urbanitzats i industrialitzats.
La microcapa superficial marina es localitza a la interfase entre l'atmósfera i l'oceà. Aquesta llàmina, d'unes micres de gruix, que cobreix tota la superfície del mar es un compartiment ambiental diferenciat de la resta de la columna d'aigua. Per l'acumulació de substàncies d'origen divers (biogènic i antropogènic), que dona lloc a processos químics i biològics característics, té una especial rellevància en el funcionament de l'ecosistema marí i els fluxes d'intercanvi aire-mar. No obstant, la microcapa superficial marina és un compartiment complex i poc estudiat, per la seva alta variabilitat i la dificultat del seu mostreig, que necessita ésser abordat de manera multidisciplinar.
L'estudi realitzat a la Tesi, s'ha dut a terme en dues estacions costaneres de la Mediterrània Nordocidental, a la zona costanera de Barcelona (Espanya) influenciada per les activitats antropogèniques (urbanes, industrials i transport marítim) i a una estació considerada remota a Banyuls-sur-Mer (França). S'han realitzat diverses campanyes al mar i experiments de laboratori per assolir els objectius de la Tesi.
Els métodes de mostreig emprats per la microcapa superficial són específics i depenen principalment dels compostos d'interès. Donada la diversitat de mètodes existents s'ha dut a terme un exercici de comparació per determinar el més òptim per a la determinació dels HAP en aquest compartiment, resultant ser la malla metàl·lica. D'altra banda, al laboratori, s'han optimitzat i posat a punt diverses metodologies analítiques per determinar els HAP individualment en les diferents fases (dissolta, coloi
