Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Trastornos del sueño: repercusión de la cantidad y calidad del sueño en el riesgo cardiovascular, obesidad y síndrome metabólico

  • Autores: María del Carmen Bellido Cambrón
  • Directores de la Tesis: Luisa Capdevila García (dir. tes.), María Teófila Vicente Herrero (dir. tes.), Francisco de Borja García-Cosío Piqueras (tut. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2019
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Ruíz-Flores Bistuer (presid.), María Victoria Ramírez Iñiguez de la Torre (secret.), Encarna Aguilar Jiménez (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación Traslacional en Salud Pública y Enfermedades de Alta Prevalencia por la Universidad de las Illes Balears
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Introducción: Existe una estrecha interrelación entre los procesos de sueño y el estado general de salud física y psicológica de una persona. Un porcentaje relevante de la población española desconoce si presenta trastornos del sueño y, por ello, no está diagnosticada ni tratada.

      Las alteraciones del sueño, tanto por cantidad de horas como por mala calidad, repercuten en los factores, parámetros e índices de riesgo cardiovascular. Las alteraciones del sueño, tanto por cantidad de horas como por mala calidad del mismo, repercuten en los parámetros de obesidad. Las alteraciones del sueño repercuten en el riesgo de padecer síndrome metabólico, considerado como condicionante de riesgo cardiovascular (RCV).

      Por ello, el desarrollo de estrategias preventivas y de intervención que reduzcan las alteraciones del sueño redundará en una mejor calidad de vida, más si cabe cuando sabemos que actualmente, la población de países industrializados ha disminuido su cantidad de sueño nocturno. El ámbito laboral se convierte en un medio idóneo para la prevención primaria.

      . Contenido de la investigación: Estudio observacional descriptivo y de sección transversal con una base de población de 1.110 personas trabajadores, que acudieron a los reconocimientos médicos periódicos de Vigilancia de la Salud.

      Se registraron: edad, sexo, clase social, tipo de trabajo, hábito tabáquico, parámetros antropométricos (peso, talla, índice de masa corporal (IMC), índice cintura altura (ICA), perímetro de cintura (PC) y grasa visceral (GV)), presión arterial, parámetros analíticos (glucemia, colesterol total, cHDL, cLDL y triglicéridos), índices aterogénicos (Índice de Castelli, Índice de Kannel, Índice triglicéridos /cHDL), cálculo de síndrome metabólico (según ATP III y IDF) y valoración de sueño, cantidad (entrevista al trabajador) y calidad (medida con el test de EPWORTH y el cuestionario de STOP-BANG).

      . Conclusión: La prevalencia de SAHOS detectado muestra diferencias entre los dos cuestionarios; mostrando mayor detección de riesgo de SAHOS con el cuestionario STOP-BANG en trabajadores sanos y no diagnosticados ni tratados previamente, especialmente en el riesgo moderado-severo.

      No se encuentra correspondencia entre la cantidad de horas de sueño y el riesgo cardiovascular, ni con el IMC, ni con la GV, ni con el síndrome metabólico.

      La repercusión del riesgo detectado de SAHOS mediante los cuestionarios EPWORTH y STOP–BANG en riesgo cardiovascular, parámetros de obesidad y síndrome metabólico muestra resultados diferentes con ambos cuestionarios, siendo más sensible el cuestionario STOP-BANG para establecer estas relaciones.

    • English

      Introduction: There is a close relation between the sleep processes and the general state of physical and mental health of a person. A substantial proportion of the Spanish population does not know if they have sleep disorders and, therefore, they are not diagnosed or treated.

      Sleep disorders, both in terms of number of hours and poor quality, have an impact upon the cardiovascular risk factors and parameters. Sleep disorders, both in terms of number of hours and poor quality, have an impact upon obesity. Sleep disturbances have an impact on the risk of metabolic syndrome, considered as a determinant cardiovascular risk factor.

      Therefore, the development of preventive and intervention strategies that reduce sleep disturbances will result in a better quality of life, especially now that we know that currently, the population of industrialized countries has decreased their amount of nighttime sleep. The work environment becomes an ideal means for primary prevention.

      . Research content: Descriptive and cross-sectional observational study with a population base of 1,110 working people, who attended the periodic medical examinations of Health Surveillance.

      We considered: age, sex, social class, type of work, smoking habit, anthropometric parameters (weight, height, body mass index (BMI), waist height index (WHtR), waist circumference (WC) and visceral fat ), blood pressure, analytical parameters (glycemia, total cholesterol, cHDL, cLDL and triglycerides), atherogenic indices (Castelli Index, Kannel Index, Triglycerides / cHDL), calculation of metabolic syndrome (according to ATP III and IDF) and assessment of sleep, quantity (worker interview) and quality (measured with the EPWORTH test and the STOP-BANG questionnaire).

      . Conclusions: The prevalence of detected OSAHS shows differences between the two questionnaires; showing greater detection of risk of SAHOS with the STOP-BANG questionnaire in healthy workers and not diagnosed or previously treated, especially in the moderate - severe risk.

      There is no correspondence between the number of hours of sleep and cardiovascular risk, neither the BMI, nor the visceral fat, nor the metabolic syndrome.

      The impact of the detected risk of OSAHS using the EPWORTH and STOP-BANG questionnaires on cardiovascular risk, obesity parameters and metabolic syndrome shows different results with both questionnaires, being more sensitive the STOP-BANG questionnaire to establish these relationships.

    • català

      Introducció: Existeix una estreta interrelació entre els processos de somni i l'estat general de salut física i psicològica d'una persona. Un percentatge rellevant de la població espanyola desconeix si presenta trastorns del somni i, per això, no està diagnosticada ni tractada.

      Les alteracions del somni, tant per quantitat d'hores com per mala qualitat, repercuteixen en els factors, paràmetres i índexs de risc cardiovascular. Les alteracions del somni, tant per quantitat d'hores com per mala qualitat del mateix, repercuteixen en els paràmetres d'obesitat. Les alteracions del somni repercuteixen en el risc de patir síndrome metabòlica, considerat com a condicionant de risc cardiovascular.

      Per això, el desenvolupament d'estratègies preventives i d'intervenció que redueixin les alteracions del somni redundarà en una millor qualitat de vida, més si cap quan sabem que actualment, la població de països industrialitzats ha disminuït la seva quantitat de somni nocturn. L'àmbit laboral es converteix en un mitjà idoni per a la prevenció primària.

      . Contingut de la investigació: Estudi observacional descriptiu i de secció transversal amb una base de població de 1.110 persones treballadores, que van acudir als reconeixements mèdics periòdics de Vigilància de la Salut.

      Es van registrar: edat, sexe, classe social, tipus de treball, hàbit tabàquic, paràmetres antropomètrics (pes, talla, índex de massa corporal (IMC), índex cintura altura (ICA), perímetre de cintura (PC) i greix visceral (GV)), pressió arterial, paràmetres analítics (glucèmia, colesterol total, cHDL, cLDL i triglicèrids), índexs aterogènics (Índex de Castelli, Índex de Kannel, Índex triglicèrids /cHDL), càlcul de síndrome metabòlica (segons ATP III i IDF) i valoració de somni, quantitat (entrevista al treballador) i qualitat (mesurada amb el test de EPWORTH i el qüestionari de STOP-BANG).

      . Conclusions: La prevalença de SAHOS detectat mostra diferències entre els dos qüestionaris; mostrant major detecció de risc de SAHOS amb el qüestionari STOP-BANG en treballadors sans i no diagnosticats ni tractats prèviament, especialment en el risc moderat-sever.

      No es troba correspondència entre la quantitat d'hores de somni i el risc cardiovascular, ni amb l'IMC, ni amb el GV, ni amb la síndrome metabòlica.

      La repercussió del risc detectat de SAHOS mitjançant els qüestionaris EPWORTH i STOP–BANG en risc cardiovascular, paràmetres d'obesitat i síndrome metabólica mostra resultats diferents amb tots dos qüestionaris, sent més sensible el qüestionari STOP-BANG per a establir aquestes relacions.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno