Resumen de Funció del factor d’elongació eef1a2 en plasticitat sinàptica
La plasticitat sinàptica és la capacitat que té el sistema nerviós de canviar la seva estructura i funcionament al llarg del desenvolupament. En processos d’aprenentatge, es formen noves espines dendrítiques que permetran fer noves sinapsis, aquest procés rep el nom de plasticitat estructural, també s’ha descrit que es produeix un augment en la síntesi local de proteïnes a les espines. Els mRNAs que es transcriuen en el nucli viatgen silenciats en grànuls de mRNAs fins a arribar a les espines on es produeix una traducció local a les sinapsis. Tot i que la majoria dels estudis sobre el control de la traducció analitzen el paper regulador dels factors d’inici, actualment, hi han estudis que indiquen que els factors d’elongació també poden ser importants en la regulació de la traducció en neurones.
El nostre treball s’ha centrat en el factor d’elongació eEF1A, aquest factor presenta dues isoformes que són pràcticament idèntiques i que tenen expressió diferent en funció del teixit. La isoforma eEF1A1 s’expressa en tots els teixits de l’organisme exceptuant el cervell, cor i múscul esquelètic, on és reemplaçada totalment per la isoforma eEF1A2. Aquest factor a part de ser un regulador de la traducció també presenta altres funcions, una de les més estudiades ha estat la capacitat d’interacció amb el citoesquelet d’actina.
Aquesta tesi ha tingut com a objectiu general estudiar la relació entre la plasticitat estructural, on l’actina és un factor clau, i la traducció local en el context de la sinapsis. Concretament, ens hem centrat en la determinació de la rellevància funcional de la fosforilació del factor eEF1A2 en plasticitat sinàptica
