Role of maf in bone metastasis
- Autores: Anna Bellmunt Tarrago
- Directores de la Tesis: Roger R. Gomis (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ángel Rodríguez Nebreda (presid.), Francesc Vinyals Canals (secret.), Mariona Graupera García Milà (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
La identificació de gens implicats en el procés de la metàstasis és bàsica per tal d’entendre el mecanisme d’aquest procés, per reconèixer els pacients amb més risc de patir-lo i tractar-los selectivament i finalment pel desenvolupament de nous fàrmacs.
Recentment, s’ha identificat el gen MAF com a predictor d’un alt risc de patir metàstasis òssia en pacients de càncer de mama.
En aquesta tesi hem determinat el paper de MAF en diferents contexts. Per una banda, hem demostrat que MAF és un marcador predictiu de les metàstasis òssies també en pacients amb càncer de pròstata. Tot i així, una sobreexpressió de MAF en cèl·lules de càncer de pròstata andrògen-independents no va ser suficient per conduir la colonització a l’òs. Per altra banda, hem demostrat que reduir els nivells de MAF en les cèl·lules BoM2, derivades de les cèl·lules de càncer de mama MCF7, redueix la tendència d’aquestes cèl·lules a metastatitzar a l’òs. Cal destacar que aquest efecte és superior al d’altres tractaments com poden ser OPG recombinant o el pèptid antagonista de PTHrP, indicant MAF com a element potencial per a la generació de nous fàrmacs. Finalment, MAF afecta el patró de metàstasis de les cèl·lules ER- de càncer de mama després del tractament preventiu amb àcid Zoledronic, tal com s’observa en pacients.
Per abordar el paper de MAF en el càncer de mama tenint en compte les interaccions amb l’estroma i el sistema immunitari, es va dissenyar un model animal transgènic que sobreexpressava MAF en la glàndula mamària de forma induïble. Es va demostrar la incorporació de vàries còpies del transgen en el ADN genòmic i també es va detectar, per senyal bioluminiscent, la inducció per doxiciclina de l’expressió del transgen. Cal destacar que l’expressió era feble i en molts casos inespecífica i independent al tractament amb doxiciclina. El desenvolupament mamari en aquest model no demostrava cap alteració com tampoc es va detectar cap indici de formació de tumor.
Aquest model es va creuar amb MMTV-PyMT, i els tumors de les femelles doble transgèniques (PyMT-MAF) no van presentar cap diferència en el temps necessari per a la formació de tumors ni en la velocitat de creixement comparat amb PyMT. De manera destacable, no es van observar metàstasis òssies en el moment del sacrifici. D’aquesta manera, la generació del ratolí MAF transgènic ens va donar noves perspectives per enfocar la generació d’un nou model animal que generi metàstasis òssies.
