Perfils moleculars en el càncer de coll uterí tractat amb radioteràpia. Implicacions pronòstiques i terapèutiques
- Autores: R. Vergés
- Directores de la Tesis: Jorge Luis Giralt López de Sagredo (dir. tes.), Angel García Jiménez (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Angel Bosch Gil (presid.), Joan Pera i Fábregas (secret.), Manuel Ignacio Algara López (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Resum: Introduccio: En els pasos occidentals un 70% dels casos diagnosticats de cancer de cervix ho son en estadis inicials. La majoria de les pacients son tractades amb cirurgia, histerectomia radical i limfadenectomia ilaca. Malgrat ser el diagnostic en estadis inicials, un 20% moriran de recidiva de la seva neoplasia. Quan les trovalles anatomopatol ogiques suggereixen un alt risc de recidiva pelvica, es recomana tractament adjuvant amb radioterapia i quimioterapia. En aquest grup d'alt risc, el 30-35% de les pacients moriran de recidiva de la malaltia.
Un dels punts importants de la regulacio de l'expressio genica es dona a nivell de la traduccio mRNA cap-depenent. El factor d'iniciacio eucariotic 4E (eIF4E) juga un paper principal en la regulacio de la traduccio. Aquest factor d'inici de la traduccio esta elevat en molts tumors solids. La seva fosforilacio esta controlada per les protenes d'unio 4E (4E-BPs), sobre tot per la 4E-BP1 que interactua amb eIF4E i inhibeix la traduccio.
En canvi, quan 4E-BP1 esta fosforilada es inactiva. En situacions d'estimulacio mitogena, les protenes 4E-BPs son fosforilades a causa de l'activacio d'algunes vies com, la ras-mitogen-activated protein kinase (MAPK) i la PI3 kinase/Akt/mTOR. La fosforilaci o de 4E-BP1 (p4E-BP1) trenca la interaccio amb eIF4E, alliberant-lo per formar el complexe eIF4F condunt a una sobreregulacio de la traduccio.
Hem investigat el paper de l'expressio de p4E-BP1 en els resultats clnics de cancer de cervix, avaluat l'estat d'activacio de dues vies que poden interactuar amb 4E-BP1, pMAPK i pAkt; avaluat el paper de factors de supervivencia induts a traves de la via 4E-BP1/eIF4E, com Bcl-2 i del factor pro-apoptotic p53.
Objectiu: Examinar el valor pronostic de l'estatus d'activacio de 4E-BP1 i d'algunes protenes de les vies de senyalitzacio en el resultat clnic de malaltes amb cancer de cervix en estadis inicials, de risc intermedi o alt, tractades amb radioterapia post-operatoria i determinar el tractament optim d'aquestes pacients.
Materials i Metode: Han estat analitzades 64 pacients amb cancer de cervix tractades amb cirurgia i radioterapia post-operatoria. El subgrup d'alt risc tambe era tractat amb quimioterapia adjuvant. Hem analitzat l'expressio de p4E-BP1, phosphorylated mitogen-activated protein kinase, pAkt, , Bcl-2, p53 en les mostres para nades de les peces quirurgiques xades amb formalina. El patro d'expressio s'ha avaluat amb immunohistoqu mica i s'ha relacionat amb les dades clniques. La mediana de seguiment ha estat de 40 mesos.
Resultats: En les pacients amb cancer de cervix d'estadis inicials i risc intermedi, alt, la sobreexpressio de p4E-BP1 es correlaciona signi cativament amb la superviviencia lliure de malaltia (hazard ratio, 4.39; p = 0:009) i la supervivencia global (hazard ratio, 4.88; p = 0:005) i la sobreexpressio de p53 es correlaciona signi cativament amb la supervivencia liure de malaltia (p = 0:0172) i el control local (p = 0:0005). Per la resta de protenes estudiades no hi havia correlacio amb els resultats clnics.
Conclusions: En aquesta cohort de pacients amb cancer de cervix d'estadis inicials i risc intermedi, alt, la sobreexpressio de p4E-BP1 es un factor de mal pronostic i calen noves estrategies de tractament.
