Resumen de Inestabilitat genòmica en càncer colorectal. Tap-pcr, un nou mètode per detectar amplificacions gèniques. Dinàmica de generació d'heterogeneïtat durant l'evolució clonal

Eulàlia Masramon

• En aquesta tesis doctoral es vol donar una mica més de llum al coneixement dels mecanismes generadors de tumors. Per a aquest fí, s'empren dues estratègies ben diferenciades. En la primera part, es posa a punt una nova tecnologia, basada en la PCR, o més concretament la AP-PCR (Arbitrarily Primed Polimerase Chain Reaction) amb una modificació essencial que li dóna una utilitat innovadora: la de detectar delecions o amplificacions gèniques d'una forma quantitativa, en base a mesures directes de la quantitat de DNA de la mateixa mostra genòmica. S'ha posat a punt aquesta tècnica, i s'ha aprofitat per a fer un estudi clínic d'un ampli banc de tumors amb mostres que inclouen teixit normal de cada cas particular, que s'han pogut analitzar per a determinar la importància clínica d'una amplificació gènica concreta - el gen c-myc - com a factor de pronòstic en cancers colorectals, i les seves correlacions amb altres paràmetres clínics d'importància coneguda com el gen p53, l'oncogen ras, l'estadiatge de Dukes, l'edat, etc. En la segona part, s'estudia l'evolució clonal de diverses cèl·lules tumorals, mitjançant la caracterítzació de les seves múltiples alteracions genòmiques, determinades amb un ampli ventall de tecnologia, per a poder cobrir el màxim nombre d'alteracions i quantificar-les tan com sigui possible. Per això s'utilitza citogenètica clàssica fins a AP-PCR passant per CGH (Comparative Genome Hibridization). El més innovador és que totes aquestes alteracions es mesuren en línies cel·lulars i als seus clons i subclons unicel·lulars, de manera que es poden calcular el nombre passatges i generacions de cada cèl·lula o línia cel·lular estudiada. Gràcies a aquesta estratègia, podem quantificar velocitats de generació d'alteracions genòmiques, que són una característica íntimament lligada al mecanisme generador d'inestabilitat responsable de la tumorogènesi, i que és una característica molt poc estudiada fins ara degut a dificultats tecnològiques i de plantejament experimental. En el nostre cas, hem estudiat en detall a tres línies de càncer colorectal, la HCT116, la DLD-1 i la SW480. Cadascuna d'elles presenta un patró diferent en quant al tipus i quantitat d'inestabiltitat genòmica.