Adherencia a los tratamientos no presenciales para la depresión
- Autores: Adoración Castro Garcia
- Directores de la Tesis: Margalida Gili Planas (dir. tes.), Miquel Àngel Roca Bennasar (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Azucena García Palacios (presid.), Mauro García Toro (secret.), Yolanda López del Hoyo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Neurociencias por la Universidad de las Illes Balears
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
- español
La depresión es uno de los trastornos mentales más prevalentes. Representa un grave problema de salud pública al estar asociado a altas tasas de discapacidad, pérdida de calidad de vida y elevados costes económicos. Los tratamientos no presenciales para la depresión, concretamente las intervenciones aplicadas a través de Internet y a través del teléfono, han demostrado ser alternativas eficaces para el tratamiento de la depresión además de tener el potencial de superar muchas de las barreras que presenta la terapia presencial cara a cara. Sin embargo, el estudio de la adherencia en los tratamientos aplicados a través de Internet muestra resultados divergentes, y en el caso del tratamiento telefónico, no se ha estudiado previamente de manera sistemática. El objetivo general de esta tesis se centra en estudiar la adherencia a los tratamientos no presenciales para la depresión a través de cuatro manuscritos. Concretamente, en analizar las diferencias sociodemográficas y clínicas estadísticamente significativas entre los participantes que completaron y los que no completaron el tratamiento psicológico aplicado a través de Internet al cual fueron asignados; determinar los predictores de adherencia de dichas intervenciones (Manuscrito I, II y III) y estudiar la adherencia al tratamiento telefónico en términos de proporción media de sesiones completadas por los participantes (Manuscrito IV); calcular el porcentaje de participantes que finalizaron la intervención (Anexo I) y estudiar el efecto de la intervención en la sintomatología depresiva en aquellos estudios que cumplieron con el umbral de alta adherencia al tratamiento telefónico (Anexo II). Los resultados obtenidos muestran que existen diferencias estadísticamente significativas, tanto sociodemográficas como clínicas, entre los participantes que completaron y los que no completaron la intervención, aunque éstos varían según el programa analizado. Respecto a los predictores de adherencia, se han identificado un total de cuatro: la edad, la salud percibida, el cambio en la gravedad de la sintomatología depresiva y el afecto positivo. En relación a la adherencia del tratamiento psicológico aplicado a través del teléfono, observamos que, de media, los participantes completan más de la mitad del tratamiento y más de tres cuartas partes de los participantes completan toda la intervención. El análisis de sensibilidad revela que no hay diferencias estadísticamente significativas en la reducción de la sintomatología depresiva entre la intervención y el grupo control activo en aquellos estudios que cumplen con el umbral de alta adherencia al tratamiento. Nuestros resultados sugieren que hay determinadas características sociodemográficas y/o clínicas asociadas a la adherencia, así como variables específicas que pronostican la realización de las intervenciones aplicadas a través de Internet. Asimismo, esta tesis doctoral aporta datos actualizados sobre la adherencia al tratamiento telefónico para la depresión. Estos hallazgos nos permiten conocer y entender mejor qué pacientes pueden beneficiarse más de este tipo de intervenciones y por lo tanto ofrecerles esta opción de tratamiento. Además, es importante tener en cuenta estos predictores de adherencia para mejorar y adaptar futuras intervenciones con el objetivo de aumentar las tasas de adherencia. Por último, este traabajo proporciona datos sintetizados y actuales de la evidencia científica disponible hasta el momento sobre la adherencia al tratamiento psicológico aplicado por teléfono.
- català
La depressió és un dels trastorns mentals més prevalents. Representa un greu problema de salut pública ja que es troba associat a altes taxes de discapacitat, pèrdua de qualitat de vida i elevats costos econòmics. Els tractaments no presencials per a la depressió, concretament les intervencions aplicades a través d'Internet i a través del telèfon, han demostrat ser alternatives eficaces per al tractament de la depressió a més de tenir el potencial de superar moltes de les barreres que la psicoteràpia presencial cara a cara presenta. No obstant això, l'estudi de l'adherència en els tractaments aplicats a través d'Internet mostra resultats divergents, i en el cas del tractament telefònic, no s’ha estudiat de manera sistemàtica prèviament. L’objectiu general d’aquesta tesis es centra en estudiar l’adherència als tractaments no presencials per a la depressió a través de quatre manuscrits. Concretament, en analitzar les diferències sociodemogràfiques i clíniques estadísticament significatives entre els participants que completaren i no completaren el tractament psicològic aplicat a través d’Internet al qual varen ser assignats; determinar els predictors d’adherència d’aquestes intervencions (Manuscrits I, II i III); estudiar l'adherència al tractament telefònic en termes de proporció mitjà de sessions completades pels participants (Manuscrit IV), calcular el percentatge de participants que varen finalitzar la intervenció (Annex I) i estudiar l'efecte de la intervenció en la simptomatologia depressiva en aquells estudis que complien amb el llindar d'alta adherència al tractament telefònic (Annex II). Els resultats obtinguts mostren que hi ha diferències estadísticament significatives, tant en característiques sociodemogràfiques com clíniques, entre els participants que varen completar i els que no varen completar les intervencions, encara que aquestes característiques varien segons el programa analitzat. Respecte als predictors d’adherència, s’han identificat un total de quatre: l’edat, la salut percebuda, el canvi en la gravetat de la simptomatologia depressiva i l’afecte positiu. En relació a l’adherència al tractament psicològic aplicat a través del telèfon, observem que, de mitjana, els participants completen més de la meitat del tractament i més de tres quartes parts dels participants completen tota la intervenció. L’anàlisi de sensibilitat revela que no hi ha diferències estadísticament significatives en la reducció de la simptomatologia depressiva entre la intervenció i el grup control actiu en aquells estudis que compleixen amb el llindar d’alta adherència al tractament. Els nostres resultats suggereixen que hi ha determinades característiques sociodemogràfiques i/o clíniques associades a l'adherència, així com variables específiques que pronostiquen la realització de les intervencions aplicades a través d'Internet. Així mateix, aquesta tesis doctoral aporta dades actualitzades sobre l'adherència al tractament telefònic per a la depressió. Aquestes troballes ens permeten conèixer i entendre millor quins pacients poden beneficiar-se més d'aquest tipus d'intervencions i per tant oferir-los aquesta opció de tractament. A més, és important tenir en compte els predictors d’adherència identificats per a millorar i adaptar futures intervencions amb l'objectiu d’augmentar les taxes d'adherència. Finalment, aquest treball proporciona dades sintetitzades i actuals de l'evidència científica disponible fins al moment sobre l'adherència al tractament psicològic aplicat per telèfon.
- English
Depression is one of the most prevalent mental health condition and represents a serious public health issue due to it is associated with serious disability, loss in quality of life and substantial economic costs. Non face-to-face treatments for depression, in particular, Internet-based intervention programs and telephone-administered psychotherapy, have demonstrated to be an effective alternative to depression treatment. In addition, both treatments have the potential to overcome many of the barriers that traditional face-to-face interventions present. Nevertheless, the study of adherence in online interventions for depression shows divergent results and adherence to telephone-administered psychotherapy has not been systematically investigated before. The main objective of the present thesis is to study treatment adherence to non-face-to face interventions for depression through four manuscripts. Specifically, if there are differences in sociodemographic and clinical characteristics between actives and dropout’s participants to Internet-based intervention program that has been assigned; to analyse adherence predictors in those Internet-based intervention programs (Manuscript I, II and III); to determine adherence to telephone-administered psychotherapy, defined as a mean proportion of sessions completed by the participants (Manuscript IV), to calculate the total percentage of participants who complete the entire intervention (Annex I) and to determine the effect of the treatment on depressive symptomatology in studies with high adherence to telephone-administered psychotherapy (Annex II). Results obtained in this thesis indicate that there are significant statistical differences, both sociodemographic and clinical specific characteristics, between actives and dropout’s participants, although these differences vary according to the program analysed. Regarding to adherence predictors, a total of four has been identified: age, perceived health, change in depression severity and positive affect. In relation to telephone administered psychotherapy adherence, results show that, on average, participants complete more than half of the treatment and more than three quarters of the participants complete the entire intervention. Results from the sensitivity analysis shows no statistical differences in depressive symptomatology reduction between intervention and active comparator group in studies with high treatment adherence. Our results suggest that specific sociodemographic and/or clinical characteristics may be associated with treatment adherence, and particular variables predict adherence to Internet-interventions programs. This thesis also provides updated data about adherence to telephone-psychotherapy for depression. Results of this research allow us to know and understand better who may benefit most this type of interventions and offer them this as a treatment option. In addition, it is important to take into account these adherence predictors identified here to improve and adapt future interventions in order to increase adherence rates. Finally, this work provides synthesized and current data of the scientific evidence available to date on the adherence to telephone-administered psychotherapy.
- español
