Ficcions acadèmiques. Un estudi crític sobre la literatura de la universitat
- Autores: Màxim Besora Mascarella
- Directores de la Tesis: Francesco Ardolino (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Begoña Pozo Sánchez (presid.), Alex Matas Pons (secret.), Teresa Iribarren i Donadeu (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Lingüísticos, Literarios y Culturales por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
L‘objecte d‘aquesta tesi és l‘anàlisi de les relacions entre la institució universitària i les anomenades novel·les de campus o novel·les acadèmiques, un gènere literari procedent del món anglosaxó, que té el seu origen a la societat victoriana del segle XIX. Tanmateix, l‘auge d‘aquestes obres coincideix amb la democratització de les universitats occidentals, a mitjans del segle següent. Hi ha nombroses aproximacions crítiques a aquestes ficcions acadèmiques, però no solen plantejar-se la qüestió del perquè de la seva existència. En aquesta recerca pretenem anar més enllà de la simple classificació atès que, després d‘haver ampliat històricament la visió d‘aquesta producció tot cercant-ne les bases i les causes, ens hem adonat que remunten al moment en què s‘imposa un propòsit fonamentat i reglat d‘ensenyament. Si alguna cosa ha caracteritzat aquest tipus de ficcions, davant el poder institucional de l‘acadèmia, ha estat la seva funció contrahegemònica, mitjançant la sàtira, la ironia, la mofa adreçada cap a l‘ideal d‘educació constituït com a sistema en cada societat.
Així, doncs, la nostra intenció era d‘aclarir quina mena de pensament crític han vehiculat aquests textos al llarg de la història respecte al món acadèmic, i com aquestes actituds han anat variant paral·lelament a la creació de la universitat i la seva expansió durant els segles. I la perspectiva que proposem és la de la mirada, a partir de la universitat, cap a la mateixa institució a través del filtre d‘unes ulleres enfocades segons la graduació de la creació literària. Per això, hem centrat la nostra atenció cap a les zones on la ficció i el discurs acadèmic es superposen, s‘alimenten recíprocament i interfereixen de manera constant. Amb l‘esperança de fer visible la interacció de tensions i debats encara avui molt vius al voltant del control de l‘educació, entre el saber acadèmic i el literari.
L‘estructura del nostre treball es basa en la lectura conceptual, progressiva i històrica d‘aquesta disputa, en les formes diverses en què es realitza: des de l‘Acadèmia platònica i la seva continuació al món llatí, passant per l‘Edat Mitjana, el Renaixement, la Il·lustració i la Revolució Industrial, fins a arribar als ateneus dels nostres dies. I, malgrat la centralitat assumida, per moltes raons que anirem examinant, dins el territori anglosaxó, hem volgut fer un esforç per registrar i estudiar les formes amb què aquest gènere literari s‘ha estès, en els últims vint anys, a d‘altres països com ara l‘Índia, Sud-àfrica, Austràlia, Argentina, Espanya o Catalunya mateixa, i explicar-ne els motius i les motivacions i finalitats que han empès uns escriptors ja consolidats a assumir aquest nou repte creatiu.
Paraules clau: novel·la de campus, literatura i universitat, educació literària, poder i saber.
