Resumen de Estudi de diferents moduladors de la microbiota i el seu efecte sobre la colitis ulcerosa i la diversitat microbiana
La microbiota intestinal juga un paper important en la salut humana degut al gran nombre de funcions que realitza al cos humà. El seu desequilibri s’ha trobat relacionat amb algunes malalties com és el cas de la Colitis Ulcerosa, una malaltia intestinal inflamatòria. Els tractaments actuals per tractar aquesta malaltia crònica intenten mantenir els pacients lliures de rebrots el major temps possible, però sovint provoquen efectes secundaris en els pacients, pel que és interessant buscar una alternativa per evitar-ho. S’ha observat que els pacients amb Colitis Ulcerosa (i en malalties similars com el Crohn) pateixen una reducció de la diversitat microbiana intestinal, sobretot abans de patir una recaiguda. Els moduladors de la microbiota, com els probiòtics i els prebiòtics, poden ajudar a mantenir i aconseguir l’equilibri de la microbiota intestinal, pel que el seu ús en aquests tipus de pacients semblaria una bona estratègia per millorar la seva qualitat de vida recuperant la microbiota intestinal. Tot i així, dins dels probiòtics existeix una gran varietat de soques i espècies, que no tenen perquè actuar de la mateixa manera, pel que el seu efecte probiòtic pot variar entre elles. De la mateixa manera, les fibres prebiòtiques presenten estructures molt diverses i encara falta molta investigació per determinar l’efecte que causen cada una d’elles. De totes maneres, s’ha demostrat que la suplementació amb aquestes fibres en alguns casos augmenta la diversitat intestinal, pel que podria ser una opció per tractar persones amb baixa diversitat microbiana. Per aquesta raó, en la present tesi doctoral s’ha realitzat una revisió sistemàtica i una metanàlisis sobre l’eficàcia d’aquests moduladors en pacients amb Colitis Ulcerosa. Segons la metanàlisis realitzada, els probiòtics són beneficiosos pels pacients amb Colitis Ulcerosa tot i presentar una gran heterogeneïtat entre estudis. Es van trobar efectes significatius per aconseguir la remissió en pacients actius de Colitis Ulcerosa quan s’utilitzaven probiòtics que contenien el gènere Bifidobacterium, i també quan s’utilitzaven les escales recomanades per la FDA (UCDAI i DAI) per determinar l’estat de remissió d’aquests pacients, però no amb altres escales. Per altre banda, es va comprovar que existeixen molt pocs estudis clínics amb prebiòtics per aquesta malaltia. Arran d’aquesta observació, s’ha estudiat l’efecte del grau de polimerització dels prebiòtics tipus fructans (inulines i fructooligosacàrids), pel fet d’ésser els més comuns, sobre la diversitat de la microbiota humana per tal de recollir informació útil de cara al disseny de possibles intervencions en humans que incloguin el tractament amb aquestes substàncies. Aquest estudi s’ha realitzat mitjançant un sistema de fermentació ex vivo que reprodueix les condicions del còlon humà amb una situació de pèrdua de diversitat de microbiota humana. Segons aquesta fermentació ex vivo, l’únic fructà que presentava una recuperació significativa de l’alfa diversitat de les mostres va ser la inulina de major grau de polimerització. A nivell composicional, la microbiota resultant era semblant a la aconseguida per la inulina de baixa polimerització, tot i que la recuperació de diversitat assolida per aquesta no assolí la significança estadística. D’altra banda, el fructà amb la polimerització més baixa (fructooligosacàrid) no aconseguí modificar la diversitat, i va resultar en una microbiota diferent de les inulines. Com a conclusió d’ambdós estudis, podem dir que les evidències indiquen que els probiòtics que contenen el gènere Bifidobacterium semblen ser un tractament efectiu pels pacients amb Colitis Ulcerosa activa però també sembla necessari utilitzar una únic tipus d’escala que permeti detectar bé els efectes del probiòtic en els pacients. Pel que fa als prebiòtics tipus fructans, el grau de polimerització influeix significativament a l’hora de restablir la diversitat microbiana, de manera que només els fructans de cadena més llarga (alta polimerització) semblen afavorir la diversitat microbiana, mentre que els més curts (fructooligosacàrids) no semblen tenir aquest efecte.
