Nous fenotips intermediaris basats en el model cel•lular de la coagulació com a factors de risc de trombosi venosa
- Autores: Noelia Vilalta
- Directores de la Tesis: José Mateo Arranz (dir. tes.), Juan Carlos Souto Andrés (dir. tes.), Jordi Fontcuberta Boj (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Maribel Díaz Ricart (presid.), Olga H. Torres Bonafonte (secret.), Dolors Tàssies (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Medicina
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
El tromboembolisme venós (TEV) és una malaltia complexa. És conseqüència de la interacció de factors ambientals i genètics que molts cops es reflecteixen en els anomenats fenotips intermediaris. Aquests, s’associen per definició al risc de trombosi i per això tenen una gran utilitat tant diagnòstica com en la busca de factors causals.
La forma d’estudiar la coagulació ha variat i, avui en dia, es parla del model cel•lular. El model cel•lular proporciona una visió més àmplia del procés de la coagulació projectant les múltiples interaccions entre els elements que intervenen en el procés. En aquest model, les cèl•lules no actuen només com una superfície sinó que tenen un paper actiu. Això fa que les cèl•lules sanguínies siguin objectius on focalitzar la busca de nous fenotips implicats en les malalties de la coagulació.
El principal objectiu d’aquesta tesi ha estat la caracterització de nous fenotips eritrocitaris, plaquetaris i leucocitaris per descriure la seva associació amb el risc de TEV.
Els estudis realitzats s’han desenvolupat en l’àmbit de dos projectes: Genetic Analysis of Idiopathic Thrombophilia 2 (GAIT-2) un estudi de 35 famílies, i el projecte Riesgo de Enfermedad TROmboembólica Venosa (RETROVE), un estudi de casos i controls no emparentats amb 400 casos amb TEV i 400 controls.
L’estudi de la sèrie eritrocitaria a la població GAIT-2 ha conduit cap a la identificació de 5 fenotips intermediaris genèticament correlacionats amb la trombosi: Hematòcrit, l’amplitud de distribució eritrocitaria (RDW), índex de fluorescència reticulocitària (IRF), el receptor soluble de la transferrina i el ferro sèric. Aquests genotips poden utilitzar-se per a la recerca de gens relacionats amb la trombosi.
L’estudi de la funció plaquetària en pacients amb trombosi (projecte RETROVE) mitjançant dispositius habitualment utilitzats per a l’estudi de malalties hemorràgiques, com el PFA-100®, ens ha permès demostrar que el risc de TEV és superior en aquells pacients amb temps d’obturació curts. Aquest fet demostra que l’adhesió plaquetària contribueix a la formació i probablement a la perpetuació del trombus.
I finalment l’estudi de la població leucocitària fet dins el projecte RETROVE, ens ha permès identificar la xifra de monòcits superior a 0,7x109/L com un factor de risc de TEV, fet que concorda amb estudis previs. I per altra banda, s’ha observat que els neutròfils dels pacients amb antecedents de TEV, tenen major capacitat per a fer NETosi, fet que s’observa amb un increment dels marcadors plasmàtics de trampes de neutròfils (NETs). Aquests marcadors poden ser utilitzats com a fenotips intermediaris de trombosi, però, a més, en un futur, poden arribar a ser dianes terapèutiques antitrombòtiques.
