Resumen de Ensenyar i aprendre l'esport a través de l'aprenentatge cooperatiu. Un estudi de cas en l'educació física escolar
Aquesta tesi doctoral analitza un cas d’ús de l’aprenentatge cooperatiu en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels continguts d’iniciació esportiva a l’escola primària. Està formada per quatre parts principals: (a) Fonamentació teòrica de la recerca, (b) Metodologia de la recerca, (c) Anàlisi, interpretació i discussió dels resultats, i (d) Conclusions, limitacions i aportacions de l’estudi i línies futures de recerca.
La fonamentació teòrica està composada per tres capítols: el primer capítol introdueix la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu i els seus elements essencials. El segon capítol se centra en els continguts d’iniciació esportiva en Educació Física, en fa l’anàlisi curricular i recull els aspectes a tenir en compte a l’hora d’ensenyar l’esport a l’escola. Aquest capítol tanca amb una descripció dels models teòrics d’ensenyament dels esports. El tercer capítol recull la literatura existent fins al moment en relació a l’ús de l’aprenentatge cooperatiu en la iniciació esportiva. Per fer això, primer es fa una revisió breu a la trajectòria de l’aprenentatge cooperatiu en l’Educació Física. Seguidament, s’identifiquen els aspectes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de l’esport a partir d’una metodologia cooperativa.
La metodologia de la recerca contempla el paradigma, la metodologia i el mètode de recerca emprats en l’estudi, juntament amb les tècniques d’obtenció de la informació que s’han aplicat per recollir les dades. L’estudi parteix del paradigma interpretatiu, la metodologia és qualitativa i el mètode de recerca escollit és l’estudi de cas únic. El cas està representat per un mestre d’Educació Física que utilitza la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu en les seves sessions, incloses les sessions d’iniciació esportiva (criteri de selecció). Per a la recollida de les dades s’ha fet servir l’observació directa no participant, l’entrevista i l’anàlisi documental. S’han observat quatre unitats didàctiques d’iniciació esportiva, corresponents a un esport individual (atletisme), un d’adversari (esports de raqueta) i dos de col·lectius (handbol i voleibol). S’ha fet una entrevista semiestructurada al mestre i s’ha analitzat el material d’aprenentatge i avaluació que dissenya per les sessions.
Els resultats es presenten atenent als tres moments clau del procés d’ensenyament i aprenentatge: abans, durant i després de la interacció cooperativa. Es fa una descripció detallada de les tres fases i es descriuen els elements clau a tenir en compte a l’hora de treballar l’esport de manera cooperativa.
Les conclusions a què ha arribat aquest estudi són favorables a l’ús de l’aprenentatge cooperatiu en l’ensenyament de l’esport a l’escola. Així, l’ús de l’aprenentatge cooperatiu en el treball d’aquests continguts no només és possible, sinó que a més a més és aconsellable des del punt de vista educatiu. L’aprenentatge cooperatiu s’ha mostrat eficaç a l’hora d’assolir els objectius proposats pels mestre -motrius i socials- i promou el desenvolupament de les competències bàsiques recollides en el currículum de l’etapa d’educació primària. Especialment, la competència comunicativa, la social, l’aprendre a aprendre i la iniciativa personal.
Tot i ser una metodologia jove en la iniciació esportiva, l’aprenentatge cooperatiu també ha mostrat punts en comú amb els models alternatius d’ensenyament dels esports que donen peu a establir nexes d’unió entre model i metodologia de cara a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge dels esports.
