Resultats perinatals en tècniques de reproducció assistida. Estudi de la cohort catalana
- Autores: Maria del Mar Vidal Seguí
- Directores de la Tesis: Miguel Ángel Checa Vizcaíno (dir. tes.), Ramón Carreras Collado (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: J. J. Espinós Gómez (presid.), Francisco Fábregues (secret.), Antonio Requena Miranda (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Pediatría, Obstetricia y Ginecología por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Introducció La comparació dels resultats perinatals en funció de si la transferència embrionària (TE) s’ha realitzat en fresc o congelat (TEC) és un aspecte de la medicina reproductiva que ha donat lloc a múltiples debats. La majoria d’experts afirmen que la TEC s’associa a millors resultats perinatals tals com menor risc de baix pes al naixement (BPN), part pre-terme o petit per edat gestacional (PEG). En termes generals, dues són les hipòtesis que s’han postulat per tal d’explicar les diferències observades entre els grups de TE fresc o TEC: teoria de l’hiperestrogenisme i teoria del “weak embryo”.
Aquest estudi té com a finalitat determinar si els resultats perinatals es veuen afectats per la vitrificació i/o per l’hiperestimulació ovàrica controlada (HOC). Per assolir aquest objectiu, s’han analitzat dues poblacions: dones que utilitzen òvuls propis i que, per tant, en algun moment s’han sotmès a HOC per finalment aconseguir els embrions i dones que són receptores d’un programa d’ovodonació, per consegüent, no sotmeses a processos d’HOC.
Material i mètodes S’ha dissenyat un estudi de cohorts retrospectives que inclou dones que realitzaren una Fecundació In Vitro (FIV) a Catalunya entre els anys 2008 i 2012, utilitzant òvuls autòlegs o de donació. Ambdues poblacions s’han classificat segons els tipus de TE portada a terme, TE en fresc o TEC, per tal d’avaluar les possibles diferències en els resultats perinatals entre els grups. Només s’han inclòs aquelles pacients que finalment van aconseguir una gestació única i amb resultat de part més enllà de la setmana 24 de gestació. La variable principal és pes al naixement (PN). Les variables secundaries són edat gestacional al naixement (EG), PEG, via del part i mortalitat perinatal. També s’han descrit les següents característiques basals: edat materna, anys d’esterilitat, origen de l’esperma i nombre total d’embrions transferits.
Resultats A la cohort d’òvuls autòlegs, els nounats provinents de TE en fresc tenen un menor PN que els del grup de TEC; igualment s’ha observat que els primers tenen també un major risc de ser PEG. Per contra, al grup de receptores d’ovodonació, la mitjana de PN no presenta diferències entre grups i tampoc ho fa el risc de PEG. L’EG al naixement també presenta un patró similar en quant a resultats; major percentatge global d’infants nascuts pre-terme al grup de fresc que al de TEC de les dones que fan servir òvuls propis i no diferències a les receptores. La variable via del part mostra una major taxa de part instrumentat i cesàries al grup de TEC d’autòlegs i absència de diferències significatives a les receptores. Finalment, no s’han observat diferències estadísticament significatives en la mortalitat perinatal entre les cohorts, ni a les dones que utilitzen òvuls propis ni al grup de receptores d’ovodonació.
Discussió i conclusions El fet d’utilitzar un programa d’ovodonació ha permès aïllar el possible efecte deleteri que la vitrificació i desvitrificació podrien tenir sobre els embrions, i en conseqüència sobre els resultats perinatals, de l’efecte hormonal que els cicles d’HOC tenen sobre l’endometri i la gestació resultant. El treball que es presenta suggereix que les diferències entre TE en fresc i TEC que ja s’havien descrit en estudis previs en quant a PN, EG i altres resultats perinatals, estan més relacionades amb l’efecte perjudicial que té la HOC sobre l’endometri que amb la selecció embrionària que es pogués produir durant els processos de vitrificació.
