El cant de salers i quintos en la mallorca contemporània
- Autores: Bàrbara Duran Bordoy
- Directores de la Tesis: Isabel Ferrer Senabre (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Pizà Prohens (presid.), Jaume Ayats Abeyà (secret.), Carme Oriol Carazo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia del Arte y Musicología por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La investigació que es presenta parteix d’un fet musical, les cançons de Sales del Llevant mallorquí. A partir de treballs anteriors que inicialment se centraren en aquesta àrea, es va anar ampliant l’àmbit geogràfic de recerca que conduí a vincular aquest repertori amb les cançons de Panades, Goigs de Pasqua i activitats dels Quintos a la Mallorca contemporània. De manera progressiva, s’establí una relació entre les Caramelles de la Catalunya central, les Caramelles eivissenques, el Deixem lo dol menorquí i manifestacions de caire paralitúrgic com els Salpàs que esdevenen un marc comú de referència per a reconstruir un esdeveniment musical lligat a la Pasqua Florida, de presència poderosa en el passat, i que és possible acreditar seguint el curs de la recerca .
Aquest cant és present en la Mallorca actual en diferents indrets. En alguns llocs, ha romàs com a mostra de les activitats dels Quintos en el Pla de Mallorca. En altres, el cant desaparegué durant un temps i diferents agents han permès tornar a recuperar l’activitat musical. L’aparent laïcitat de la societat actual, fa que aquest cant no estigui relacionat de manera directa, com en el passat, amb la vivència del temps pasqual. Però és present, fins i tot amb un creixent interès per a la seva recuperació; dintre d’un marc social que ha perdut el nexe amb el seu antic rerefons religiós. Ara, els Salers i cant de Panades i Quintos renova les lletres dins la tradició de la glosa mallorquina i promociona activitats de caire lúdic a més de seguir vinculant el cant a un espai d’intercanvi comunitari: el ball, que, sota diferents propostes, esdevé la fita per a la trobada social més desitjada.- Tots els factors esmentats apunten a un cas d’estudi molt atractiu pels seus components musicals, antropològics, religiosos i socials que fan plantejar interrogants al voltant de com la música de tradició oral s’adapta als requeriments de la societat actual, com l’activitat d’agents culturals permeten revalorar i mantenir el patrimoni oral; com la música esdevé un artefacte que aglutina participació, interpretació, però també identitat, creadora d’una xarxa que teixeix complicitats que són, en un moment determinat, importants per a crear sinèrgies democràtiques, de participació activa, dintre d’una societat local.
Tot el treball de recerca conduí a treballar des de la perspectiva de dos marcs teòrics: la Community Music i el denominat Music Revival, que permeten enquadrar els canvis i adaptacions d’aquesta música: el canvi del rol femení, el prestigi de la memòria oral, els discursos al voltant de l’autenticitat, les adaptacions dels espais físics i temporals, la difusió a les xarxes socials i el naixement del folk digital. A la vegada, la investigació ha permès acreditar restes de pràctiques polifòniques semblants a altres indrets de la mediterrània.
La present tesi treballa des de les fonts escrites i les orals. D’entre les primeres, són fonamentals les contribucions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el cançoner de Massot i Planes i altres, a més de la presència en el món digital. Amb les aportacions dels testimonis orals s’ha pogut dibuixar un mapa del que fou el cant de Pasqua en el passat, però també totes les mudances, canvis i adaptacions que ha comportat la seva interpretació contemporània. Així mateix, els documents enregistrats durant treball de camp poden ser consultats a la pàgina web que complementa la tesi.
