Resumen de Physical activity, sedentary behaviour and diet in mediterranean elder adults with high cardiovascular risk
- español
El síndrome metabólico (SMet) hace referencia a una condición clínica caracterizada por la presencia de múltiples factores de riesgo metabólico que aumentan el riesgo de enfermedad cardiovascular (ECV) y diabetes tipo 2, resultando en un incremento de la morbilidad y mortalidad prematura, además de suponer una mayor presión económica sobre los sistemas de salud de la mayoría de los países. Los factores de riesgo metabólico incluyen la hipertensión, dislipidemia aterogénica (niveles altos de triglicéridos y niveles bajos de lipoproteína-colesterol de alta densidad), hiperglucemia y obesidad central. Además, las ECVs son la primera causa de muerte a nivel mundial y representan el 31% de todas las muertes en el mundo. Asimismo, la diabetes tipo 2 es una enfermedad de crecimiento rápido, representando la séptima causa de muerte principal en 2016.
El SMet se ha convertido en un problema mundial en aumento, relacionado en gran medida con el incremento de la obesidad y de estilos de vida sedentarios. De hecho, se estima que la prevalencia de SMet en la población española es del 31%, aumentando a 46,7% a partir de los 60 años. Por otra parte, en Estados Unidos se estima que casi el 35% de todos los adultos y el 50% de los adultos mayores de 60 años presentan SMet.
La naturaleza dicotómica del diagnóstico de SMet (presencia/ausencia) omite que el diferente riesgo asociado al SMet exista como un espectro con diferentes grados de severidad. Por lo cual, evaluar la severidad del SMet puede ayudar a identificar aquellos individuos con mayor riesgo, pudiendo recibir un tratamiento preventivo adicional.
Mejorar el estilo de vida y reducir los factores de riesgo metabólico será crucial para prevenir el SMet y la progresión de las ECVs y la diabetes tipo 2. De esta manera, existe evidencia científica sólida que muestra que las intervenciones en el estilo de vida pueden revertir factores de riesgo metabólico.
Por todo lo expuesto, el objetivo general de esta tesis doctoral reside en comparar la actividad y la condición física en una población con y sin SMet, así como evaluar la actividad física, los comportamientos sedentarios y la dieta en la población con MetS de acuerdo a la gravedad del SMet. La población del estudio está formada por adultos mayores mediterráneos, hombres entre 55-75 años y mujeres entre 55-75 años, sin ECV previa.
Los principales resultados derivados de esta tesis doctoral mostraron un bajo gasto energético en la actividad física en el tiempo libre y una baja condición física en los individuos con SMet en comparación con los participantes sin SMet. De hecho, aquellos participantes con SMet mostraron menor población físicamente activa y una menor adherencia a la dieta mediterránea (DM) en comparación con los individuos sin SMet. Además, aquellos individuos con SMet mostraron un menor rendimiento en la fuerza del tronco superior e inferior del cuerpo, resistencia aeróbica, flexibilidad del tronco superior del cuerpo, agilidad y equilibrio dinámico, velocidad y equilibrio estático, independientemente del sexo y la edad. De esta forma, después de realizar una revisión sistemática, se demostró una mayor mejora sobre los eventos cardiovasculares con la combinación de actividad física y DM, siendo la DM la que presenta un mayor efecto beneficioso en comparación con otras dietas.
Por otra parte, los participantes con mayor severidad del SMet mostraron niveles más bajos de actividad física moderada y vigorosa en el tiempo libre y mayor tiempo dedicado a actividades sedentarias, así como mayor riesgo de depresión, en comparación con aquellos participantes que presentaron menor severidad del SMet.
Además, aquellos participantes que vieron aumentada su severidad después de un año de seguimiento, se asociaron con un patrón dietético pro-inflamatorio, niveles bajos de actividad física en el tiempo libre, adherencia a la DM y alto riesgo de sedentarismo y depresión.
En conclusión, incrementar el tiempo dedicado a la actividad física, así como promover la adherencia a la DM sería beneficioso en cuanto a la gravedad del SMet entre adultos mayores con alto riesgo cardiovascular.
- català
La síndrome metabòlica (SMet) fa referència a una condició clínica caracteritzada per la presència de múltiples factors de risc metabòlic que augmenten el risc de malaltia cardiovascular (CV) i diabetis tipus 2, resultant en un increment de la morbiditat i mortalitat prematura, a més de suposar una major pressió econòmica sobre els sistemes de salut de la majoria dels països. Els factors de risc metabòlic inclouen la hipertensió, dislipèmia aterogènica (nivells alts de triglicèrids i nivells baixos de lipoproteïna-colesterol d'alta densitat), hiperglucèmia i obesitat central. A més, les malalties CVs són la primera causa de mort a nivell mundial i representen el 31% de totes les morts en el món. Així mateix, la diabetis tipus 2 és una malaltia de creixement ràpid, representant la setena causa de mort principal en 2016.
La SMet s'ha convertit en un problema mundial en augment, relacionat en gran manera amb l'increment en els nivells d'obesitat i en els estils de vida sedentaris. De fet, s'estima que la prevalença de SMet en la població espanyola és del 31%, augmentant a 46,7% a partir dels 60 anys. D'altra banda, s'estima que gairebé el 35% de tots els adults i el 50% dels adults majors de 60 anys presenten SMet en la població dels Estats Units.
La naturalesa dicotòmica del diagnòstic de la SMet (presència/absència) omet que el diferent risc associat a la SMet existeix com un espectre amb diferents graus de severitat. Per la qual cosa, avaluar la severitat de la SMet pot ajudar a identificar a aquells individus amb major risc, podent rebre un tractament preventiu addicional.
Millorar l'estil de vida i reduir els factors de risc metabòlic serà crucial per a prevenir la SMet i la progressió de les malalties CVs i la diabetis tipus 2. D'aquesta manera, existeix evidència científica sòlida que mostra que les intervencions en l'estil de vida poden revertir factors de risc metabòlic.
Per tot l'exposat, l'objectiu general d'aquesta tesi doctoral resideix a comparar l'activitat i la condició física en una població amb i sense SMet, així com avaluar l'activitat física, els comportaments sedentaris i la dieta en la població amb MetS d'acord amb la gravetat de la SMet. La població de l'estudi està formada per adults majors mediterranis, homes entre 55-75 anys i dones entre 55-75 anys, sense malaltia CV prèvia.
Els principals resultats derivats d'aquesta tesi doctoral van mostrar una baixa despesa energètica en l'activitat física en el temps lliure i una baixa condició física en els individus amb SMet en comparació amb els participants sense SMet. De fet, aquells participants amb SMet van mostrar menor població físicament activa i una menor adherència a la dieta mediterrània (DM) en comparació amb els individus sense SMet. A més, aquells individus amb SMet van mostrar un menor rendiment en la força del tronc superior i inferior del cos, resistència aeròbica, flexibilitat del tronc superior del cos, agilitat i equilibri dinàmic, velocitat i equilibri estàtic, independentment del sexe i l'edat. D'aquesta manera, després de realitzar una revisió sistemàtica, es va demostrar una major millora sobre els esdeveniments CV amb la combinació d'activitat física i DM, sent la DM la que presenta un major efecte beneficiós en comparació amb altres dietes.
D'altra banda, els participants amb major severitat de la SMet van mostrar nivells més baixos d'activitat física moderada i vigorosa en el temps lliure i major temps dedicat a activitats sedentàries, així com major risc de depressió, en comparació amb aquells participants que van presentar menor severitat de la SMet. A més, aquells participants que van veure augmentada la seva severitat al cap d'un any de seguiment es van associar amb un patró dietètic pro-inflamatori, nivells baixos d'activitat física en el temps lliure, adherència a la DM i alt risc de sedentarisme i depressió.
En conclusió, incrementar el temps dedicat a l'activitat física, així com promoure l'adherència a la DM seria beneficiós quant a la gravetat de la SMet entre adults majors amb alt risc cardiovascular.
- English
Metabolic syndrome (MetS) refers to a clinical condition of the presence of multiple metabolic risk factors for cardiovascular disease (CVD) and type 2 diabetes, resulting in premature morbidity and mortality, in addition to increased economic strain on the health systems of most countries. The risk factors include hypertension, dyslipidemia (raised triglycerides and lowered high-density lipoprotein cholesterol), hyperglycemia and central obesity. Furthermore, CVDs are the first cause of death globally, representing 31% of all global death. Likewise, type 2 diabetes is a fastest growing disease representing the seventh leading cause of death in 2016.
MetS is a rising worldwide problem, which relates largely to increasing obesity and sedentary lifestyles. In fact, the prevalence of MetS in Spain is estimated to be 31% of the population, increasing to 46.7% among those aged 60 years or older.
Furthermore, nearly 35% of all adults and 50% of those aged 60 years or older are estimated to have Mets in the United States population.
The dichotomous criteria for Mets diagnosis (presence/absence) denies that MetSrelated risk exists as a spectrum. In this way, identifying MetS severity among individuals may help to identify those at higher risk, who could receive further preventive treatment.
To prevent MetS and the progression to CVD and type 2 diabetes is crucial to improve lifestyle characteristics and to reduce risk factors in the early stage. In this way, there is solid scientific evidence showing that lifestyle interventions can reverse metabolic risk factors.
For the aforementioned reasons, the general purpose of this doctoral thesis is to compare physical activity and physical fitness in a population with and without MetS and to assess physical activity, sedentary behaviours and diet in the MetS population according to their MetS severity. The population of the study consists of Mediterranean older adults, male between 55-75 years and women between 55-75 years, without previous CVD.
The main findings derived from this dissertation showed low energy expenditure in leisure-time physical activity (LTPA) and low functional fitness in MetS individuals when compared with those participants without MetS. In fact, participants with MetS showed lower percentage of physically active population and lower Mediterranean diet (MD) adherence compared with non-MetS individuals. Besides, MetS individuals showed lower performance in upper-body and lower-body strength, aerobic endurance, upper body flexibility, agility and dynamic balance, speed and static balance, independently of sex and age. In this way, after a systematic review, larger improvements on cardiovascular events have been related with the combination of physical activity and MD, having MD the most beneficial effect when compared with other diets.
On the other hand, participants with most severe MetS showed lower moderate and vigorous LTPA levels and higher levels of sedentary time and depression risk compared with participants with the lowest MetS severity. Moreover, those who increased their MetS severity after 1-year of follow-up were associated with a proinflammatory dietary pattern, low LTPA levels, MD adherence, and high sedentary time and depression risk.
In conclusion, increasing time spent in physical activity and promoting the adherence to MD would be beneficial in terms of the severity of MetS among old adults at high cardiovascular risk.
