Intervenció senyorial i transformacions locals a la baronia de Rebollet-comtat d'Oliva (segles XIII-XVI). Els Carròs i els Centelles
- Autores: Abel Soler Molina
- Directores de la Tesis: José Vicente Cabezuelo Pliego (dir. tes.), Antoni Ferrando Francés (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Antonio Barrio Barrio (presid.), María Eugenia Cadeddu (secret.), Veronica Orazi (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Transferencias Interculturales e Históricas en la Europa Medieval Mediterránea /Intercultural and Historical Transmission in Medieval Mediterranean Europe por la Universidad de Alicante
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RUA
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
La motivació d'aquesta tesi doctoral és la d'avaluar l'evolució d'una de les senyories valencianes més importants, des de colonització feudal del segle XIII fins a l'expulsió dels moriscos el 1609, tenint en compte la vinculació del feu d'Oliva a famílies nobiliàries de primer ordre (els Carròs i els Centelles), que també són estudiades.
En efecte, l'expansió de la societat feudal sobre l'Àndalus en el segle XIII derivà en la conformació de senyories territorials al regne de València, constituït aleshores pel Jaume I d'Aragó. El rei Conqueridor atorgà el feu de Rebollet (1240) a un corsari ennoblit per ell mateix, el lígur Carroccio di Alamanno da Costa (Carròs), que s'ocupà d'assentar colons cristians al castell de Rebollet i a la futura vila d'Oliva, vora la qual instal·là una poblada Moreria.
Com ell, el seus successors en l'"honor" de Rebollet (baronia des del 1330, amb mer i mixt imperi) destacaren en les guerres d'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. La senyoria millorà amb la fundació del lloc cristià de la Font d'en Carròs (vers 1330), però fou ocupada i saquejada per Pere el Cruel de Castella (1364-1366), cosa que obligà a reconstruir cases i infraestructures, a repoblar-la i a pactar el senyor amb els vassalls una millora de les condicions d'aquests (1368-1379). Per haver-se extingit la nissaga dels Carròs, Oliva-Rebollet passà als seus parents els Riu-sec i, d'aquests, als Centelles/Riu-sec, vers la fi del segle XIV. Els Centelles d'Oliva s'enfrontaren amb els Vilaragut per l'hegemonia política al regne i obtingueren un gran triomf amb l'entronització de Ferran I d'Aragó (1412). Llavors, Bernat de Centelles impulsava, amb tècnics duts de Sicília (1410), la revolució de la canyamel i dels trapigs de sucre a la Safor. Ell i son fill Francesc-Gilabert I contribuïren a l'expansió itàlica d'Alfons el Magnànim, que atorgà títol de comte d'Oliva a Francesc a Nàpols, el 1449.
Retornat a València el 1459, el primer comte destacà pels serveis militars a Joan II d'Aragó en la Guerra Civil Catalana, i augmentà el seu patrimoni senyorial amb l'adquisició de noves senyories. El seu fill Serafí, comte lletraferit, i mecenes d'humanistes, poetes i artistes, fou un dels personatges més influents de la València dels anys 1480-1530. Fou important el seu paper a l'hora de sotmetre els agermanats durant la Guerra de la Germania (1520-1522). A més, deixà ornada Oliva amb un magnífic palau goticorenaixentista (1505-1512) i una muralla (1529-1531). El seu nebot i successor, Francesc-Gilabert II alçà la fortalesa de Santa Anna (1543-1545) i altres defenses contra l'ofensiva piràtica turcoberber, però el seu fill i successor, Pere de Centelles, perdé el seny i morí sense descendència (1569). S'obrí aleshores una disputa entre parents per la successió al comtat, que fou adjudicat finalment a la duquessa consort de Gandia, Magdalena de Centelles; amb la qual cosa, el comtat d'Oliva passaria a integrar-se en el patrimoni dels Borja, ducs de Gandia (1596).
Les principals conclusions obtingudes són les següents: el pirata genovés ennoblit Carroccio da Costa (Carròs) reorganitza el territori islàmic per a la convivència de colons cristians i vassalls musulmans. Els seus successors, almiralls i capitans de galeres de la Corona d'Aragó, contribueixen a l'expansió mediterrània d'aquesta, i promouen novetats econòmiques tan importants com el conreu de la canyamel. Els Centelles, successors dels Carròs, esdevenen una de les famílies més influents del país, i destaquen en la promoció de les arts i les lletres, a més d'exemplificar com la vella cavalleria feudal i corsària esdevé en els segles XV-XVI una noblesa vinculada a la cort i al poder consolidar de la monarquia autoritària de l'incipient estat modern.
