Diferències en l'etiologia, ús d'antibiòtics i morbimortalitat entre pneumònia associada a les cures sanitàries i pneumònia adquirida a la comunitat
- Autores: Núria Angrill Sellés
- Directores de la Tesis: Eduard Monsó Molas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
El concepte de pneumònia associada a les cures sanitàries (HCAP) va ser introduït inicialment per la seva associació amb gèrmens resistents no coberts amb el tractament empíric estàndard. Tot i demostrar-se posteriorment que és un pobre predictor de multiresistència i que ha portat a un sobreús d’antibiòtics d’ampli espectre, es desconeix quin és l’ús que se’n fa actualment en la presa de decisions de la prescripció antibiòtica, ni estan ben definits els factors de risc associats a aquests gèrmens en pneumònia adquirida a la comunitat (CAP). Això implica la necessitat d’una redefinició dels criteris terapèutics utilitzats.
Es tracta d’un estudi observacional d’episodis consecutius de CAP en adults, atesos al servei d’urgències entre setembre de 2009 i febrer 2011. Es van incloure també els pacients que complien criteris d’HCAP. Es van recollir dades demogràfiques, antibioticoteràpia inicial, l’estratificació de la gravetat, ingrés en la unitat de cures intensives (UCI), així com, aïllaments microbiològics i mortalitat. També es va avaluar el tractament antibiòtic en els mesos previs a la pneumònia. Es va considerar tractament empíric amb cobertura antipseudomònica, qualsevol pauta que inclogués β-lactàmic antipseudomònic (β-APS): carbapenems, piperacilina-tazobactam o cefepime.
Es van incloure un total de 1100 episodis de pneumònia. 823/1100 (76,3%) van ser classificats com a CAP i 261/1100 (23,7%) com HCAP, precisant ingrés hospitalari 823 episodis. La mortalitat global de la cohort va ser del 8,5%, arribant al 20,3% en l’HCAP. Les HCAP van representar una població més envellida, amb pitjor estat funcional i més comorbiditats. A més a més, van presentar més limitacions terapèutiques. Streptococcus pneumoniae va ser el microorganisme més freqüentment aïllat en els dos grups: 192/1100 (17,5%). Únicament, es van identificar microorganismes resistents en 26/1100 (2%), encara que la majoria pertanyien al grup de HCAP, dels quals el més freqüent va ser Pseudomonas aeruginosa. L’ús de β-APS va ser d’un 118/823 (14,3%) dels hospitalitzats, predominant en HCAP (CAP: 8,4% vs HCAP: 27,7%). La gravetat de l’episodi avaluada a través de l’ingrés a UCI, l’hospitalització prèvia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) greu i la immunodepressió, van ser factors independents associats a la utilització de β-APS. Tanmateix, el principal factor de risc independent predictor de gèrmens resistents a la nostra població, van ser l’ús d’antibiòtic en el mes previ endovenós o via oral.
La conclusió global és que les pneumònies amb criteris d’HCAP representen el 23% de les pneumònies ateses a urgències, però suposen una mortalitat de més de la meitat de la mortalitat global de tota la cohort. Encara que reben més cobertura amb β-APS que les CAP, el factor més important en la seva prescripció va ser la severitat de la presentació. No obstant, l’aïllament de gèrmens resistents es va relacionar principalment amb l’ús d’antibiòtic previ recent, fonamentalment en el mes previ de la pneumònia.
