Mètrica i música en la poesia de clavé
- Autores: Irene Carreño Sánchez
- Directores de la Tesis: Antoni Rossell (dir. tes.), Francesco Ardolino (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és l’elaboració del Repertori Mètric de l’Obra Poètica Completa de Clavé (RMC) i l’estudi de les relacions entre mètrica i música amb la finalitat d’establir una hipòtesi que expliqui l’esclat de popularitat que va gaudir, entre les classes socials obrera, burgesa i menestral, durant la segona meitat del segle XIX català. Mentre que l’estudi analític, musical i textual, ha permès estudiar transversalment l’obra claveriana, el RMC ha estat crucial per organitzar i obtenir una visió de conjunt de la producció de l’autor des del punt de vista estructural.
La tesi doctoral s’organitza en tres capítols principals: Mètrica, Música i Oralitat. El primer capítol és dedicat a l'elaboració del RMC i permet, d'una banda, organitzar el conjunt de l'obra claveriana segons la seva forma mètrica, i de l'altra, generar una visió estructural del conjunt de l'obra poètica. La realització del RMC pretén oferir una eina comparativa per a la consulta de les estructures poètiques resultants amb altres fórmules mètriques del període per comprendre la renovació de la mètrica catalana en un moment de recuperació de la llengua i del folklore del país.
El segon desenvolupa l’estudi del procés compositiu de Clavé partint de l’anàlisi interdisciplinària, musical i textual d'una selecció d'obres representatives de tota la seva producció; més concretament, de vuit peces de temàtica amorosa, la més conreada per l’autor, que van des del 1845 al 1867. Així doncs, l’estudi analític també ha permès identificar dos períodes motivats per necessitats compositives determinades.
A l’últim, realitzem una aproximació a la relació que s’estableix entre l’autor i la literatura popular i reflexionem al voltant del concepte “d’oralitat” i veiem de quina manera pot aplicar-se a l’obra de Clavé.
Finalment, al marge d’aquesta tesi doctoral, hem cregut necessari incloure, com a apèndix, la proposta de desenvolupament d’una unitat didàctica que des d’una perspectiva transversal i interdisciplinària entre les matèries de Llengua Catalana i Música, pretén, d’una banda, iniciar els alumnes en la comprensió i la identificació de formes tant musicals com literàries pròpies de la poesia oral, i, de l’altra, endinsar-los en la comprensió del període literari de la Renaixença catalana i, especialment, en la seva dimensió social, a partir, naturalment, de la figura de Clavé.
