Resumen de Efectes de la tirotropina sobre l'hemostàssia: avaluació a l'hipotiroïdisme i després de l'administració de tsh humana recombinant
L’hipotiroïdisme s’ha demostrat que activa la coagulació, ja sigui a través de la disminució de les hormones perifèriques T3 i T4 en el cas de l’hipotiroïdisme clínic o a través de l’elevació de la TSH en l’hipotiroïdisme subclínic. La rhTSH és una hormona sintètica que s’administra en pacients amb càncer de tiroide i que han de ser sotmesos a un tractament o exploració amb radioiode. Hi ha pocs estudis que valorin la relació entre l’administració de rhTSH i els seus efectes sobre la coagulació, i només un d’ells posa en evidència una activació proaterogènica de l’endoteli vascular i de les plaquetes, els altres no troben alteracions de la coagulació en aquests pacients. En relació a la coagulació, darrerament s’estan estudiant uns biomarcadors molt prometedors: les micropartícules (MP). Aquestes MP són vesícules cel·lulars plasmàtiques anucleades de 0.1 a 1 µm de diàmetre procedents d'una àmplia varietat de cèl·lules amb capacitat procoagulant i habilitat per modificar la funció vascular induint respostes biològiques que participen en l'homeòstasi vascular.
L’objectiu d’aquest projecte de tesi doctoral ha estat avaluar paràmetres de la coagulació i quantificació de MP procoagulants en pacients amb hipotiroïdisme clínic i subclínic i en pacients sotmesos a tractament amb rhTSH i, per tant, amb elevació transitòria de la TSH mantenint valors normals de T4 lliure i T3 lliure.
En el grup de pacients amb hipotiroïdisme clínic i subclínic s’ha mesurat el complex trombina-antitrombina, el fragment 1+2 de l’antitrombina, factor VII activat, el dímer D i les MP procoagulants, entre d’altres, en el moment del diagnòstic i després de 6 mesos de tractament amb levotiroxina i amb funció tiroidal ja normalitzada. En el grup de pacients sotmesos a rhTSH, se’ls ha estudiat el valor de MP procoagulants i de factor VII activat, entre d’altres, abans del tractament i els dies 3, 5 i 10 posttractament. Hem objectivat que els pacients amb hipotiroïdisme, tant clínic com subclínic, presenten nivells més elevats de fragment 1+2 de la protrombina, de complexos trombina-antitrombina, de factor VII activat i de MP procoagulants en el moment del diagnòstic que al cap de 6 mesos, quan ja presenten una funció tiroidal normal. I a l’estudi dels pacients sotmesos a rhTSH hem objectivat una elevació de MP procoagulants i de factor VII activat després de l’administració de l’hormona sintètica, assolint un pic màxim als 5 dies postadministració i tornant a nivells basals al dia 10.
En conclusió, totes les situacions avaluades on hi ha elevació de la TSH mostren una activació de la coagulació, ja sigui a través de l’elevació de paràmetres de la coagulació més clàssics, com de l’elevació de MP procoagulants. Ja que les MP procoagulants també s’han vist augmentades en situacions d’alt risc cardiovascular, igual que el factor VII activat, que també s’ha objectivat elevat en situacions de malaltia cardiovascular, es pot sospitar que, aquests malalts, a part d’estar en una situació procoagulant, poden presentar un risc de malaltia cardiovascular més elevat quan estan en situacions d’elevació de la TSH.
