Qualitat de vida, adaptació social i estrès en joves amb un primer episodi psicòtic o en risc de psicosi
- Autores: Laura Ortega Sanz
- Directores de la Tesis: Javier Labad Arias (dir. tes.), Elisabet Vilella Cuadrada (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Francesc Xavier Arrufat Nebot (presid.), David Ballester Ferrando (secret.), Susana Ochoa Güerre (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Salud, Psicología y Psiquiatría por la Universidad de Almería y la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
INTRODUCCIÓ:
La qualitat de vida i el funcionament social han esdevingut bons indicadors per mesurar la millora clínica dels trastorns psicòtics, i han estat àmpliament estudiats en persones amb esquizofrènia. En les primeres fases de la psicosi el funcionament psicosocial i la qualitat de vida romanen sovint deteriorades fins i tot després de la remissió dels símptomes psicòtics, afectant als resultats a llarg termini de la malaltia. És freqüent també que aquest pitjor funcionament estigui present abans de l’aparició del primer episodi psicòtic (PEP), en la coneguda fase prodròmica, fase característica dels subjectes coneguts com Estats Mentals d’Alt Risc (EMAR). Per altra banda, el paper de l’estrès en l’aparició d’un trastorn psicòtic ha estat objecte d’estudi i ha estat conceptualitzat en el que es coneix com el model de vulnerabilitat-estrès per explicar l’etiopatogènesi de l’esquizofrènia: persones amb una predisposició genètica a la malaltia la desenvoluparan o no en funció de la relació amb l’ambient i els successos que esdevinguin al llarg de la seva vida. L’estrès però, també ha estat estudiat en altre vessants i processos que afecten l’evolució de la malaltia, com per exemple en que l’ús d’estratègies d’afrontament negatives davant l’estrès implica l’empitjorament de la qualitat de vida en pacients amb psicosi, o també en el fet que pacients amb psicosi sense ocupació laboral refereixen majors nivells d’estrès que els que treballen, essent la ocupació laboral un element íntimament relacionat amb la qualitat de vida en persones amb psicosi. Alguns elements d’estrès clarament identificats dins dels anomentats aconteixements vitals estressats, com ara el maltractament infantil, també s’ han associat a una pitjor adaptació premòrbida en pacients que han debutat amb alguna malaltia psicòtica.
OBJECTIUS:
L’objectiu principal de l’estudi va ser explorar la relació entre la qualitat de vida i l’adaptació social en joves amb una psicosis incipient i investigar-ne els possibles efectes mediadors de les mesures d’estrès. Per altra banda es pretenia analitzar la correlació entre el maltractament infantil, com a esdeveniment estressant major, i l’adaptació social.
METODOLOGIA:
Aquesta tesi doctoral consta de tres treballs. El primer és un estudi analític observacional i transversal on es van comparar les mesures d’estrès i de qualitat de vida entre un grup de pacients considerats EMAR atesos en el servei de l’Equip d’Intervenció Precoç i un grup de quaranta controls sans. Posteriorment es va estratificar el grup de joves EMAR en funció de l’adaptació social que presentaven (baixa o normal segons puntuacions en l’escala d’adaptació social SASS) i es va analitzar la qualitat de vida en base a aquesta estratificació. Per últim es va realitzar un anàlisi de mediació per explorar si les mesures d’estrès intervenien en la relació entre l’adaptació social i la qualitat de vida.
El segon, es un estudi observacional i prospectiu on es va mesurar la qualitat de vida, l’adaptació social i les mesures d’estrès de forma basal i a l’any posterior a la presentació d’un PEP. L’evolució de la qualitat de vida es va analitzar en funció de les puntuacions en l’adaptació social. Paral·lelament es van comaprar els resultats basals del grup de joves amb un PEP amb un grup de cinquanta-cinc controls sans i també es va mesurar l’efecte de mediació de l’estrès entre l’adaptació social i la qualitat de vida en aquest grup d’estudi.
El tercer es tracta d’un estudi analític observacional i transversal, on es va analitzar la relació del maltractament infantil amb l’adaptació social en totes les seves dimensions, d’un grup de joves amb una psicosi incipient utilitzant un model d’equacions estructurals, que permet un anàlisis multivariant de diferents subconjunts de variables, a l’hora que permet analitzar la relació causal de variables de diferents grups.
RESULTATS:
Estudi 1.
Els pacients EMAR van reportar taxes d’ocupació laboral més baixes, més estrès, pitjor qualitat de vida i menor adaptació social que els controls sans. La qualitat de vida i l’adaptació social es van associar a les mesures d’estrès. Els subjectes EMAR amb baixa adaptació social van reportar més estrès percebut i pitjor qualitat de vida que els EMAR amb adaptació social normal i que els controls sans. L’estrès percebut va intervenir explicant la relació que s’estableix entre l’adaptació social i la qualitat de vida.
Estudi 2.
Els pacients van reportar una pitjor qualitat de vida, una pitjor adaptació social i més estrès que els controls sans. Els pacients amb un PEP van millorar significativament la qualitat de vida i les mesures d’estrès al llarg de l’any de seguiment, però no l’adaptació social. L’estrès percebut va mediar l’associació entre una pitjor adaptació social i una qualitat de vida inferior.
Estudi 3.
Els EMAR van presentar més negligència emocional i pitjor adaptació social comparats amb els PEP. El Model d'Equacions Estructurals (MEE) emprat va mostrar que el maltractament s’associa a una pitjor adaptació social, principalment en dominis que impliquen relacions interpersonals. Quan els símptomes depressius fan de mediadors, és a dir, que expliquen com és la relació que s’estableix entre el maltractament i l’adaptació social, també es veuen afectats els dominis d’oci i treball i interessos sòcio-culturals.
CONCLUSIONS:
L’adaptació social és menor en els subjectes EMAR que en subjectes sans. Aquesta té un impacte negatiu sobre la qualitat de vida dels joves EMAR. L’associació entre la qualitat de vida i l’adaptació social està influenciada per l’estrès percebut.
En el cas dels joves amb un PEP, l’adaptació social a l’inici pot determinar la qualitat de vida durant el període d’un any posterior a l’inici de la malaltia. Malgrat la millora en la majoria de mesures estudiades en l’any posterior al PEP, els pacients no aconsegueixen el mateix nivell de qualitat de vida que els del grup sense patologia.
Per últim, els antecedents de maltractament infantil influeixen negativament en l’adaptació social de joves amb una psicosi incipient.
