L'ateroesclerosi causa el 20% dels ictus isquèmics, essent les plaques d'ateroma de l'artèria caròtida interna les que més freqüentment es veuen implicades en la gènesi de l'ictus. L'elevat risc de recurrència d'aquest tipus d'ictus justifica valorar en cada cas la necessitat d'un tractament de revascularització de la caròtida, per eliminar o excloure aquestes plaques de la circulació. Actualment aquesta decisió es fa tenint en compte el grau d'estenosi de les plaques, que és l'únic marcador de risc de recurrència validat en assaigs clínics. No obstant, el grau d'estenosi per si sol no és suficient per prendre decisions en algunes situacions clíniques relativament freqüents. Per aquest motiu és necessari l'estudi de nous marcadors de vulnerabilitat de les plaques carotídies que ajudin a millorar la selecció de pacients que es beneficien dels tractaments de revascularització.
En aquesta tesi presentem els resultats d'un estudi de cohorts prospectiu de pacients amb ictus isquèmic i ateroesclerosi carotídia en el que s'ha estudiat el valor pronòstic de dos potencials nous marcadors de vulnerabilitat: la Tomografia per Emissió de Positrons (PET) amb Fluorodesoxiglucosa 18F (18FDG), que permet mesurar la inflamació de les plaques d'ateroma, i el dúplex amb contrast, que permet la detecció de neovascularització a l'interior de les plaques.
En aquest estudi hem inclòs 91 pacients i els hem seguit durant una mitjana de 12,7 mesos registrant un total de 16 recurrències durant el seguiment, a més de vuit pacients que havien presentat símptomes abans de l’ingrés (recurrències prèvies). Hem observat que tant la inflamació de les plaques mesurada mitjançant PET (HR de tenir una recurrència durant el seguiment per cada increment de 1g/ml de SUV=4,57 IC 95% 1,49-13,96, p=0,008) com la neovascularització detectada mitjançant dúplex amb contrast (HR de presentar una recurrència si la placa presenta neovascularització difusa=6,54 IC 95% 1,66-26,01, p=0,007), s'associen amb el risc de recurrència d'ictus isquèmic. Aquesta associació és independent del grau d'estenosi i d'altres factors de risc vascular coneguts. A més, en el cas de la PET, els resultats del nostre estudi s’han replicat en dues cohorts internacionals diferents i independents, i s’ha fet una anàlisi conjunta. Finalment, hem creat i validat una escala de risc de recurrència (SCAIL score) que per primera vegada integra la informació derivada del grau d'estenosi i de la inflamació mesurada amb PET. La puntuació d’aquesta escala varia entre el 0 i el 5 i hem observat que puntuacions de baix risc (0, 1) s’associen amb un risc de recurrència del 0% (IC 95% 0-18,5%), mentre que puntuacions d’alt risc (4, 5) s’associen amb un risc de recurrència del 51,9% (IC 95% 32,0-71,3%).
En definitiva, els resultats d’aquesta tesi mostren nous marcadors de vulnerabilitat de l’ateroesclerosi carotídia que aporten informació complementària al grau d’estenosi, i que en un futur es podrien utilitzar a la pràctica clínica per seleccionar millor els pacients candidats a tractaments de revascularització de la caròtida.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados