Resumen de Canvis musculars detectats per bioimpedancia localitzada i ressonància magnètica, després d'una lesió muscular i fins la tornada al joc, en equips professionals de l'esport
Les lesions musculars representen 1/3 del total de lesions sofertes en els jugadors de futbol professional, i aproximadament el 90% d’aquestes lesions es localitzen a les extremitats inferiors.
Aquestes lesions musculars poden ocasionar segons la localització i severitat, un llarg període de temps de baixa esportiva per al jugador; per això és important començar amb un bon diagnòstic (que ajudarà amb el pronòstic de tornada a l’esport (RTP, return to play), i un òptim tractament i procés de readaptació esportiva per garantir un RTP satisfactori amb el mínim risc de recaiguda de la lesió (Jarvinen et al., 2007, Orchard et al., 2005, Ueblacker et al., 2015).
Tot i que actualment disposem de tècniques de diagnòstic per imatge molt avançades (RMN 3T i US) en el diagnòstic de la lesió muscular, no hi ha consens sobre un sistema de classificació de lesió muscular (localització anatòmica, edema, defecte intramuscular “gap”) idoni per garantir el menor temps de RTP. La bioimpedància localitzada (L-BIA) s'ha convertit recentment, en un mètode per ajudar a les tècniques de diagnòstic clàssiques com ultrasons (US) i la ressonància magnètica (RMN). L-BIA a 50 kHz és un mètode no invasiu i de baix cost que quantifica l’edema muscular (resistència, R) i la desestructuració cel·lular muscular (reactància, Xc) per quantificar el teixit tou danyat.
Aquest projecte va analitzar des de la temporada 2015-2016 fins a la temporada 2018-2019 les mesures de L-BIA a 50 kHz 24 hores després de la lesió muscular, comparada amb la imatge de RMN, amb l’objectiu de millorar el diagnòstic clínic i pronòstic, fins al RTP. Per a això, es van realitzar tres estudis independents: 1) Estudi dels valors de L-BIA dels jugadors professionals no lesionats de futbol i futbol sala del Futbol Club Barcelona per a avaluar la simetria entre els 4 grans grups musculars (quàdriceps, isquiotibials, adductors i tríceps sural) de l'extremitat inferior dreta i esquerra, i en diversos moments d’una mateixa temporada. 2) Anàlisis de la concordança entre la L-BIA i la RMN a 22 lesions musculars classificades segons el “gap” muscular i el RTP, independentment de la seva localització anatòmica. 3) Anàlisis de la concordança entre la L-BIA i la RMN de 37 lesions musculars classificades segons la seva localització anatòmica en intratendinoses, miotendinoses (MTJ) i miofascials (MFJ) i el corresponent temps de RTP.
Els resultats mostren que 1) no hi ha diferències estadísticament significatives en els valors de R i Xc en comparar els 4 grans grups musculars (quàdriceps, isquiotibials, adductors i tríceps sural) de l'extremitat inferior dreta i esquerra, i en diversos moments d’una mateixa temporada, 2) hi ha una significativa reducció (P < 0.01) de R i Xc directament relacionat amb la severitat de la lesió muscular segons el “gap” i el RTP, independentment de la seva localització anatòmica, 3) la L-BIA diferencia de manera significativa (P < 0.01) les lesions MTJ de les lesions MFJ, així com els diferents graus de severitat de les MTJ i el seu RTP.
