Resumen de Aportació del microarray cromosòmics a l'estudi prenatal dels fetus diagnosticats de retard de creixement precoç, translucencia nucal patològica i/o malformacions fetals majors
En aquests moments el Diagnòstic Prenatal està subjecte a una evolució frenètica, que permet cada dia un abordatge més complet en relació amb dues aproximacions: les tècniques d'imatge i les noves tecnologies de laboratori, especialment aquestes últimes, que estan entrant en els algoritmes diagnòstics de forma contundent.
Actualment per a l’estudi cromosòmic fetal fem servir tècniques invasives com biòpsia de còrion i l’amniocentesi. Fins ara, abordàvem aquest estudi mitjançant la realització d'un cariotip amb bandes G en cultiu de cèl·lules fetals. Aquest cariotip convencional de les cèl·lules fetals obtingudes mitjançant proves prenatals invasives s'ha utilitzat des de fa dècades per identificar anomalies cromosòmiques estructurals. Aquest cariotip és capaç de detectar qualsevol aneuploïdia o reordenament genòmic estructural amb una mida d'entre 5 i 15 Mb. Aquest estudi té les seves limitacions: no identifica defectes que escapen a la seva resolució (<3-10000000 de parells de bases) i requereix de cultiu cel·lular, amb el retard en el resultat que això comporta. L'ús de la hibridació in situ fluorescent (FISH) i la QF-PCR han permès reduir el temps per obtenir un resultat, però només poden detectar un nombre limitat de defectes cromosòmics.
La matriu d'hibridació genòmica comparada (aCGH) pot superar aquestes limitacions. Aquesta capacitat d’aCGH per detectar canvis molt petits en els resultats del genoma ens dóna una major taxa de detecció d'anomalies en comparació amb els sistemes convencionals. Existeixen diferents tipus de microarray (de dosi, d'expressió, de metilació, de micro-RNA), però els que probablement estan exercint un paper més determinant en la medicina assistencial són els arrays de dosi (array comparative genomic Hybridization). Aquesta tècnica compara el contingut genòmic (ADN) d'un pacient (objectiu) amb la d'un individu control normal (o individus) i detecta, no només aneuploïdies i grans canvis estructurals, sinó també els guanys i pèrdues submicroscòpiques, i reordenaments desequilibrats.
Amb l’arribada de la hibridació genòmica comparativa basada en micromatriu en el diagnòstic prenatal, una proporció major d'anormalitats cromosòmiques clínicament rellevants poden ser identificades. La resolució de les alteracions detectables millora, des d'aproximadament 10 Mb o reordenaments de major grandària, a uns pocs kb de grandària amb l'anàlisi de microarrays. En aquests casos, sobretot, si l’objectiu de les proves prenatals invasives és identificar anomalies cromosòmiques davant d’una patologia fetal, considerem que aquesta prova s’esdevé bàsica per al diagnòstic d’alteracions genètiques en els fetus.
Donat que l’experiència en aquest tema és limitada, considerem la necessitat d’incloure l’anàlisi de microarray cromosòmic com a part de l’estudi genètic prenatal en situacions com el retard de creixement precoç i en aquells fetus afectes de malformacions majors o translucència nucal incrementada.
