Resumen de Estudi de la concentració de testosterona en pacients amb càncer de próstata durant la supressió androgènica mitjançant diferents procediments de mesura
Les guies clíniques del càncer de pròstata (CaP) recomanen la mesura de la concentració de testosterona per avaluar l’eficàcia de la castració i per diagnosticar la resistència a la castració quan s’observa una progressió bioquímica o clínica. La resposta als anàlegs de la hormona alliberadora de la hormona luteïnitzant (LH-RH) es considera eficaç quan la concentració de testosterona és manté <50 ng/dL. No obstant, aquesta concentració anomenada de castració va ser definida als anys vuitanta en pacients sotmesos a castració quirúrgica, sent el límit inferior de sensibilitat del radioinmunoanàlisi utilitzats aleshores. En el seguiment d’aquests pacients la concentració de testosterona és especialment baixa i és necessari utilitzar procediments de mesura exactes i reproduïbles, per verificar l’eficàcia del tractament i poder definir la resistència a la castració.
Els immunoanàlisi han sigut una eina fonamental per a la mesura d’esteroides sexuals. Tot i això, als últims anys s’ha demostrat que aquests no tenen suficient exactitud, precisió i reproductibilitat per mesurar concentracions inferiors al límit inferior de l’interval de referència. El desenvolupament de procediments per a la mesura de la concentració de testosterona mitjançant tècniques de espectrometria de masses acoblada a tècniques de separació de cromatografia permeten mesurar baixes concentracions de testosterona amb elevada sensibilitat i especificitat.
La nostra hipòtesis inicial és que, en pacients amb CaP sotmesos a castració mèdica, la mesura de la testosterona amb cromatografia líquida i detecció per espectrometria de masses és més precisa que quan es mesura amb els mètodes de quimioluminescència per a avaluar l’eficàcia del tractament i definir l’estat de resistència a la castració. Com a hipòtesis addicional ens hem plantejat que la mesura de la concentració de LH és un mètode més específic per a avaluar l’activitat de la castració mèdica.
Amb la selecció de pacients i recollida prospectiva de dades entre els any 2016 i 2018 es van reclutar 1510 pacients amb CaP en tractament amb anàlegs de la LHRH i es va seleccionar un grup de pacients control elegits a l’atzar dels homes que tenien programats biòpsia de pròstata degut a la sospita de CaP. A les bases de dades es van recollir dades referents al diagnòstic i tractament, dades demogràfiques i resultats de diferents proves analítiques: LH, FSH, testosterona, testosterona lliure, PSA, SHBG i prolactina. Es van fer diferents subgrups per estudiar la concentració de testosterona amb diferents procediments de mesura i valorar la seva evolució al tractament.
Es van fer dos subgrups de 249 i 143 pacients respectivament amb resultat de testosterona mesurada amb l’equip Advia Centaur®XP < 100 ng/dL, i un subgrup de 1091 pacients amb concentració de testosterona mesurada amb l’equip Advia Centaur®XP < 150ng/dL. Es van seleccionar 138 pacients que presentaven concentració de LH<1,1 U/L.
De les revisions, comparacions i valoracions realitzades, es conclou que dels diferents mètodes per a mesurar la concentració de testosterona, els més utilitzats són els que utilitzen la quimioluminescència com a principi de mesura. El mètode de referència per a la seva mesura en pacients amb CaP sotmesos a supressió androgènica ha de ser la LC-MSMS degut a que els mètodes quimioluminescents presenten diferències de reproductibilitat, especificitat, sensibilitat i elevada variabilitat a concentracions <50 ng/dL mentre que LC-MSMS presenta bones característiques metrològiques. La concentració de castració amb aquest mètode és <50 ng/dL.
I trobem que la concentració de LH és millor marcador que la testosterona per avaluar el correcte funcionament del tractament. Per tant, proposem la concentració de 1,1 U/L com a concentració de castració i una concentració de LH de 0,12U/L la que ens permet diferenciar la castració òptima de la subòptima.
