Mort a la modernitat. La trajectòria inconformista de georges valois: de la crisi finisecular al feixisme, 1878-1928
- Autores: Joan Pubill Brugués
- Directores de la Tesis: Fernando José Gallego Margaleff (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
-
Dialnet Métricas: 2 Citas
- Resumen
A través de la vida intel·lectual de Georges Valois, aquesta tesi pretén abordar la formació de la cultura política contrarevolucionària a França entre 1878 i 1928. El període que s’analitza es correspon a l’etapa de la seva vida que va des del naixement fins a l’ocàs del Faisceau, el primer partit francès definit com a feixista. La trajectòria de Valois durant aquests anys conforma un cicle històric congruent que permet desllorigar els principals nusos de la crisi de la modernitat, com ara la pèrdua de fe en la idea de progrés, la percepció de decadència nacional, la laïcització, l’adveniment de la massa i la corrupció de les praxis polítiques. En els sis capítols que segueixen la introducció i conformen el cos del treball, s’examinen dues qüestions. D’una banda, la formació d’una identitat política basada en les lliçons de l’escola i familiars, en les impressions de l’Exposició Universal de 1889 i en les males experiències laborals. De l’altra, el rol capdavanter en tant que teòric, quadre de l’Action française i propagandista que jugà d’ençà de la decepció amb la mística dreyfusarde. En primer lloc, fou l’instigador d’un programa social entre 1907 i 1909 que va permetre vertebrar el nacionalisme integral com el centre gravitacional de la contrarevolució. Anys més tard, va ser l’artífex d’una conjunció antiliberal entre nacionalistes i obreristes que va ser clau a l’hora de dilatar l’espai contrarevolucionari abans de 1914. Finalment, com a dinamitzador de la contrarevolució després de la Gran Guerra gràcies a diverses iniciatives antiparlamentàries, a propostes econòmiques i a l’organització del projecte feixista. Republicà, anarquista, nacionalista integral i, posteriorment, feixista, l’itinerari del personatge sorprèn per una coherència que no és altra que la de voler purgar la modernitat de les tares que van fer-la degenerar. A partir de la seva cosmovisió inconformista, és possible explorar el fenomen del feixisme com un moviment que enfonsa les arrels en la nebulosa contrarevolucionària. Tanmateix, les sinèrgies històriques que recorren la seva biografia mostren com el feixisme, malgrat tenir un corpus ideològic ben definit, no va aconseguir esdevenir un moviment de masses als anys 20. El fracàs polític del feixisme valoisià permet, això no obstant, reflexionar sobre diverses qüestions entorn de la dimensió històrica del feixisme i esclarir qüestions entorn de la cronologia, la naturalesa i el caràcter del fenomen.
