Influència dels filtres de vena cava inferior sobre la pràctica clinica en la malaltia tromboembòlica venosa
- Autores: Meritxell Mellado Joan
- Directores de la Tesis: Manuel Monreal Bosch (dir. tes.), A. Clará (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- ISBN: 9788449096280
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Miralles Hernández (presid.), Juan Pablo Horcajada Gallego (secret.), Gaspar Mestres Alomar (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció:
Tot i que les guies de pràctica clínica recomanen l’ús d’un filtre de vena cava inferior (FVCI) en pacients amb un episodi agut de malaltia tromboembòlica venosa (MTEV) i contraindicacions per al tractament anticoagulant o un episodi de sagnat major durant els primers tres mesos de tractament anticoagulant, no existeixen assajos clínics ni estudis aleatoritzats que avaluïn l’eficàcia i seguretat dels filtres de vena cava inferior (FVCI) en les anomenades “indicacions absolutes”.
Objectius:
Avaluar l’eficàcia d’un FVCI en pacients que desenvolupen un episodi de MTEV recurrent malgrat un correcte tractament anticoagulant i en pacients amb MTEV aguda que presenten un episodi de sagnat major durant el tractament anticoagulant.
Material i mètodes:
A partir de la cohort RIETE (Registro Informatizado de la Enfermedad Tromboembólica) s’ha realitzat un estudi de casos i controls on, mitjançant l’anàlisi per aparellament per propensity score, s’ha valorat l’associació entre 1) la inserció d’un FVCI per una MTEV recurrent i la mortalitat global, mortalitat per tromboembòlia pulmonar (TEP), nous episodis de MTEV i episodis de sagnat major a 30 dies després de l’episodi de recidiva, 2) la inserció d’un FVCI en pacients amb un episodi de sagnat major durant els primers tres mesos de tractament anticoagulant per MTEV i la mortalitat global, mortalitat per sagnat, nous episodis de sagnat o de MTEV.
Resultats:
Els pacients que van presentar un episodi recurrent de MTEV malgrat un correcte tractament anticoagulant es varen analitzar en funció del tipus de recidiva: trombosi venosa profunda (TVP) o TEP. Dels pacients que van recidivar en forma de TVP, 17 pacients portadors d’un FVCI van ser aparellats amb 49 pacients tractats sense FVCI; l’anàlisi per aparellament no va mostrar diferències pel que fa a mortalitat global entre pacients portadors de FVCI respecte no portadors de FVCI (17.7% vs 12.2%). Dels pacients que van recidivar en forma de TEP, 48 pacients tractats amb un FVCI van ser aparellats amb 91 pacients sense FVCI; l’anàlisi va mostrar una disminució significativa de la mortalitat global en els pacients portadors de FVCI (2.1% vs 25.3%; p=0.002) i una disminució no significativa de la mortalitat per TEP.
Entre els pacients que van presentar un episodi de sagnat major durant els primers tres mesos de tractament anticoagulant i van ser tractats amb la inserció d’un FVCI, 122 pacients tractats amb la inserció d’un FVCI van ser aparellats amb 429 pacients sense FVCI; la inserció d’un FVCI es va associar a una disminució significativa de la mortalitat global (HR 0.49; IC 95% 0.31–0.77) i del sagnat fatal (HR 0.16; IC 95% 0.07–0.49), amb un risc similar de nous episodis de sagnat i de TEP recurrent.
Conclusions:
1. L’ús d’un FVCI en pacients amb un episodi de TEP recurrent malgrat un correcte tractament anticoagulant s’associa a una disminució de la mortalitat global, sense observar-se aquest efecte en pacients que presenten una recidiva en forma de TVP.
2. En pacients que presenten un episodi de sagnat major durant els primers 3 mesos de tractament anticoagulant per MTEV, l’ús d’un FVCI s’associa a una disminució de la mortalitat global i de la mortalitat per sagnat.
