Estudi de vesícules extracel·lulars al líquid peritoneal pel monitoratge de la membrana peritoneal en pacients en diàlisi peritoneal
- Autores: Jordi Soler Majoral
- Directores de la Tesis: Maria Isabel Troya (dir. tes.), Francesc E. Borras i Serres (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- ISBN: 9788449097263
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Luisa Pedro-Botet Montoya (presid.), Merce Borràs Sans (secret.), Marta Monguió Tortajada (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La diàlisi peritoneal ha esdevingut, en els darrers anys, una bona opció com a tractament renal substitutiu per aquells pacients que presenten una malaltia renal crònica avançada. Presenta alguns avantatges respecte a l’hemodiàlisi assistida, la tècnica dialítica més estesa, com són una major autonomia per part del pacient, donat que és una tècnica domiciliària, i una major preservació de la funció renal residual. No obstant això, molts pacients que inicien el tractament amb diàlisi peritoneal, acaben transferits a hemodiàlisi donada la fallida de la tècnica, que ve determinada per diversos factors. Un dels més importants, és el deteriorament de la membrana peritoneal, provocada per l’agressió que aquesta rep per l’ús continuat de solucions de diàlisi riques en glucosa, així com pels episodis de peritonitis i d’hemoperitoneu que, a la llarga, provoquen la fibrosi i neovascularització de la membrana amb la conseqüent pèrdua de capacitat dialítica.
El mètode més utilitzat per a monitoritzar i avaluar la membrana peritoneal, el Test d’Equilibri Peritoneal, presenta algunes limitacions donat que dona una informació tardana del deteriorament de la membrana.
En aquesta tesi, es demostra per primera vegada la possibilitat d’aïllar vesícules extracel·lulars de l’efluent de diàlisi a través de cromatografia per exclusió de mida, i com el seu proteoma mostra diferències entre els pacients que presenten una membrana peritoneal estable i aquells que no, fins i tot abans que es produeixin canvis en el Test d’Equilibri Peritoneal. Finalment, s’han identificat algunes proteïnes com a potencials biomarcadors precoços del deteriorament de la membrana.
