Validesa del sistema d’informació pel desenvolupament de la investigació a atenció primària en l'estudi de malalties vasculars i estudi de l'efectivitat de les estatines en la reducció de mortalitat i malalties vasculars en la població major de 74 anys
- Autores: Elisabet Balló Peña
- Directores de la Tesis: Rafael Ramos Blanes (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Concepcion Violan Fors (presid.), Dolors Juvinyà Canal (secret.), Carolina Guiriguet Capdevila (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biología Molecular, Biomedicina y Salud por la Universidad de Girona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Títol: Validesa del Sistema d’Informació pel Desenvolupament de la Investigació a Atenció Primària en l'estudi de malalties vasculars i estudi de l’efectivitat de les estatines en la reducció de mortalitat i malalties vasculars en la població major de 74 anys.
Introducció: Actualment qualsevol acte mèdic que es realitza a les consultes d’atenció primària es registra en la història clínica electrònica (HCE). A Espanya la densitat de població s’està desplaçant cap a la població més envellida i per tant cada vegada més atendrem població major de 74 anys. Una població que habitualment no ha estat seleccionada com a mostra de la majoria d’estudis, inclús en estudis sobre malalties cardiovasculars (que són una de les principals causes de mort del nostre país) i, en concret en l’ús de les estatines. Per poder fer estudis en aquest rang d’edat és necessari determinar si la informació registrada en les HCE d’aquests pacients té validesa i fiabilitat per poder fer recerca en aquest camp.
Objectius: Els objectius de la present tesi són: 1)Validar les dades del SIDIAP utilitzades per l’estudi EMMA comparades amb un estudi de base poblacional (REGICOR2000); 2) Analitzar si el tractament amb estatines s’associa a una reducció de la incidència de malalties vasculars en pacients majors de 74 anys en prevenció primària; i 3) Determinar la incidència d’efectes adversos associada a aquest tractament.
Mètodes: Pel primer objectiu es van comparar les prevalences dels factors de risc cardiovasculars clàssics: hipertensió, diabetis tipus 2, hipercolesterolèmia (i els seus respectius tractaments), obesitat i consum de tabac, observats en EMMA i comparats amb un estudi de base poblacional, com és l’estudi Registre Gironí del Cor (REGICOR2000). També es van comparar la incidència de la malaltia vascular i la seva associació amb aquests factors de risc, en un seguiments a 5 anys. Pel segon i tercer objectiu es va realitzar un estudi de cohorts retrospectiu amb 46.864 pacients majors de 74 anys sense malaltia cardiovascular. Aquests pacients van ser agrupats segons edat ( entre 75-84 anys, i ≥ 85 anys), si eren diabètics tipus 2 o no i, si eren nous-usuaris d’estatines o pacients no-tractats. Amb aquests subgrups es va analitzar si l’ús o no de la estatina influïa en la incidència de malaltia cardiovascular i de la mortalitat per totes les causes mitjançant un anàlisi de riscos proporcionals de Cox, prèviament ajustat pel mètode Propensity Score. També es va analitzar l’efecte de l’edat en escala contínua amb el mètode thin plate regression splines.
Resultats: Les prevalences dels factors de risc dels 34.823 participants de 35 a 74 anys de l’estudi EMMA no diferien significativament dels 2.540 participants del mateix grup d’edat de l’estudi REGICOR2000, excepte en la prevalença d’ ex-fumadors en homes, que va ser superior en REGICOR2000 i la proporció d’hipertensos tractats i pacients en tractament hipolipemiant que va ser superior en EMMA. En canvi, no es van observar diferències quan es va analitzar la incidència de malaltia vascular ni la seva associació als factors de risc a 5 anys.
En l’estudi de cohorts retrospectiu, dels participants sense diabetis tipus 2 s’obtenien unes Hazard Ratios (HR) per l’ús de les estatines en el grup d’entre 75-84 anys de 0,94 (IC95%: 0,86 a 1,04) per la incidència de malalties cardiovasculars i una HR de 0,98 (0,91 a 1,05) per la incidència de mortalitat per qualsevol causa; i, en els participants de 85 o més anys les HR van ser de 0,93 (0,82 a 1,06) i 0,97 (0,90 a 1,05), respectivament. En el grup de diabètics tipus 2 d’entre 75-84 anys les HR van ser 0,76 (0,65 a 0,89) per la incidència de malalties cardiovasculars i de 0,84 (0,75 a 0,94) per la incidència de mortalitat per qualsevol causa, i en els de 85 anys o més van ser de 0,82 (0,53 a 1,26) i 1,05 (0,86 a 1,28), respectivament. De la mateixa manera, l’anàlisi de l’efecte de l’edat a escala contínua, mitjançant splines, va corroborar la manca d’efectivitat de les estatines en els participants sense diabetis tipus 2 majors de 74 anys. En els participants amb diabetis tipus 2, les estatines mostraven un efecte protector contra la malaltia cardiovascular i de la mortalitat per totes les causes; aquest efecte es va reduir substancialment més enllà dels 85 anys i va desaparèixer en pacients nonagenaris.
En canvi, aquest estudi no va observar cap augment de la incidència d’efectes adversos per l’ús de les estatines en cap dels subgrups.
Conclusions: 1) Les prevalences dels factors de risc cardiovasculars i la seva relació amb la incidència de les malalties vasculars observades en l’estudi EMMA concorden amb les observades en un estudi epidemiològic de base poblacional i per tant, confereixen la validesa necessària per a poder utilitzar aquestes bases de dades per a la recerca. 2) Les estatines en prevenció primària en pacients d’edat avançada només serien útils en pacients diabètics tipus 2 entre 75-84 anys, en pacients majors de 84 anys aquest efecte es redueix fins a desaparèixer en els pacients diabètics tipus 2 i majors de 90 anys. 3) En aquest grup d’edat (>74 anys) no tenen un augment aparent d’efectes adversos en relació al ús d’estatines.
