Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Efectes de l'exercici de resistència de baixa intensitat i del suport nutricional sobre la sarcopènia i la inflamació crònica de baix grau en persones de 60-75 anys

Cristina Planella Farrugia

  • La sarcopènia és una entitat multifactorial que es caracteritza per la pèrdua de la massa muscular, la força i la funcionalitat. Les persones amb sarcopènia presenten més risc de desenvolupar resistència a la insulina, diabetis tipus 2 i excés de greix al múscul i fetge, d'entre altres, impactant sobre la qualitat de vida. Es ben sabut que la nutrició i l'exercici físic de resistència són les estratègies més eficaces per prevenir-la o retardar-la. HIPÒTESI: Un programa d’exercici físic de resistència de baixa intensitat, juntament amb suport nutricional millora el deteriorament de la musculatura en persones de 60-75 anys d'edat. OBJECTIUS: Valorar l'efecte del programa d’exercici físic de resistència de baixa intensitat i suplementació nutricional (proteïna en pols) en persones de 60-75 anys d'edat sobre la composició corporal, força muscular, la velocitat de la marxa, la condició física, la concentració circulant de mioquines (irisina i miostatina) i la inflamació crònica de baix grau (PCR). METODOLOGIA: Assaig clínic prospectiu i controlat en el qual els subjectes van ser aleatoritzats en 3 grups: 1) grup de control (n = 20), 2) grup d'exercici de resistència de baixa intensitat (ER) (n = 14) i 3) grup d'exercici de resistència de baixa intensitat i suport nutricional (ERSN) (n = 9). Els participants, de 60 a 75 anys, van ser estudiats al començament i al final de l'estudi, la durada del qual va ser de 16 setmanes. La composició corporal es va avaluar mitjançant impedància bioelèctrica. La força es va mesurar amb hand grip. Les mioquines es van mesurar mitjançant ELISA. RESULTATS: En el grup ERSN es va observar un augment de la massa lliure de greix (47,4 ± 7,4 vs. 46,5 ± 7,4, p = 0,046), la circumferència del múscul del bessó (36,4 ± 1,3 vs. 32,3 ± 4,3, p = 0,025) i irisina circulant ( 3 ± 1,1 vs. 2,6 ± 1,3, p = 0,030). En el grup ER s'observà un augment de de la força de premsió (17,2 ± 4,6 vs. 15,3 ± 4,6, p = 0,011) i de la irisina sèrica (3,1 ± 0,8 vs. 2,4 ± 0,3, p = 0,011) i va disminuir la velocitat de marxa a distàncies diferents (p <0,02). En el grup control es van observar una disminució de la massa lliure de greix (46 ±7.5 vs. 45 ± 5.6, p=0.002), en la circumferència del bessó ( 33.1 ± 3 vs. 32 ± 2.8, p=0.008) i la miostatina (2.5 81.8-3.1) vs. 1.9 (1.5 -2.3), p=0.003). Curiosament, en aquest grup, la força es correlacionava positivament amb la massa lliure de greix (r = 0,782, p = 0,008) i la irisina circulant es va reduir significativament en els participants amb pèrdua de força al final de l’estudi (p = 0,002). No es va observar cap associació significativa entre les concentracions de irisina circulant i les de miostatina en cap grup. CONCLUSIONS: Un programa d'exercici físic de resistència de baixa intensitat, juntament amb un suport nutricional, millora el deteriorament de la musculatura en persones de 60 a 75 anys. La irisina circulant s’associa a la millora de la força muscular en persones grans.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus