Antecedents: els catèters pleurals permanents (IPC) ofereixen un maneig ambulatori del vessament pleural persistent simptomàtic, però el seu ús generalitzat es veu limitat tant pel risc d'infecció pleural com per l'inconvenient de portar un catèter durant un temps prolongat. Els factors associats a aquestes dues limitacions van ser analitzats en aquest estudi.
Material i mètodes: Revisió retrospectiva de pacients consecutius sotmesos a col•locació d'IPC durant un període de 5 anys. Es va analitzar el temps corresponent fins a la retirada de l'IPC amb el model Fine i Gray d'anàlisi de riscos competitius, de supervivència i risc de mort. El mètode de regressió logística binària es va utilitzar per avaluar els factors que influeixen en les infeccions pleurals relacionades amb l'IPC. Resultats: Es van col•locar un total de 336 IPC a 308 pacients, majoritàriament a causa de vessaments malignes (85%). La retirada de l'IPC a causa de pleurodesi es va aconseguir en 170 (51%) procediments en una mitjana de temps de 52 dies. Les taxes més altes de retirada de l'IPC es van associar amb pulmó expansible (relació sub-risc [SHR] = 1,93), escala Eastern Cooperative Oncology Group (ECOG) de 0-2 (SHR = 2,22) i amb un vessament pleural multiseptado (SHR = 1,37). Les infeccions pleurals relacionades amb IPC van ocórrer en el 8% dels casos, la majoria a hidrotorax hepàtic (odds ratio [OR] = 4,75) i líquid pleural amb proteïna C reactiva <15 mg / L abans de la inserció de l'IPC (OR = 4,42).
Conclusió: L'eliminació de la IPC és més probable que passi en pacients amb bona qualitat de vida i pulmó re-expansible després del drenatge. El major predictor d'infecció relacionat amb IPC és el hidrotorax hepàtic.
Paraules clau: Vessament pleural, catéter pleural tunelizat, infecció, hidrotórax hepatic.
Antecedentes: los catéteres pleurales tunelizados permanentes (IPC) ofrecen un manejo ambulatorio del derrame pleural persistente sintomático, pero su uso generalizado se ve limitado tanto por el riesgo de infección pleural como por el inconveniente de llevar un catéter durante un tiempo prolongado. Los factores asociados a estas dos limitaciones fueron analizados en este estudio.
Material y métodos: Revisión retrospectiva de pacientes consecutivos sometidos a colocación de IPC durante un periodo de 5 años. Se analizó el tiempo hasta la retirada del IPC con el modelo de supervivencia de riesgos competitivos de Fine y Gray, con la muerte como riesgo competitivo. Un modelo de regresión logística binaria se utilizó para evaluar los factores que influyeron en las infecciones pleurales relacionadas con el IPC.
Resultados: Se colocaron un total de 336 IPC en 308 pacientes, en su mayoría debido a un derrame pleural maligno (83%). La retirada del IPC debido a pleurodesis se logró en 170 (51%) procedimientos en una mediana de tiempo de 52 días. Las tasas más altas de retirada del IPC se asociaron con un pulmón expansible (sub-hazard ratio [SHR] = 1,93), una escala Eastern Cooperative Oncology Group (ECOG) de 0-2 (SHR = 2,22) y desarrollo de un espacio pleural multiseptado (SHR = 1,37). Las infecciones pleurales relacionadas con IPC ocurrieron en el 8% de los casos, la mayoría en hidrotórax hepático (odds ratio [OR] = 4,75) y líquido pleural con proteína C reactiva <15 mg/L antes de la inserción del IPC (OR = 4,42).
Conclusión: La retirada del IPC es más probable que ocurra en pacientes con buena calidad de vida y pulmón re-expansible tras el drenaje. El principal factor de riesgo relacionado con infección tras el uso del IPC es el hidrotórax hepático.
Palabras clave: Derrame pleural, catéter pleural tunelizado, infección, hidrotórax hepático.
Background: Indwelling pleural catheters (IPCs) offer ambulatory management of symptomatic persistent pleural effusions, but their widespread use is somewhat hampereby the risk of pleural infection and the inconvenience of carrying a catheter for a prolonged period of time. Factors associated with these two limitations were analyzed in this study.
Material and methods: Retrospective review of consecutive patients who had undergone IPC placement over a 5 1/2 year period. Time to IPC removal was analyzed with the Fine and Gray competing risks survival model, with competing risk being death. A binary logistic regression method was used to evaluate factors influencing IPC-related pleural infections.
Results: A total of 336 IPCs were placed in 308 patients, mostly due to malignant effusions (83%). IPC removal secondary to pleurodesis was achieved in 170 (51%) procedures at a median time of 52 days. Higher rates of IPC removal were associated with an expandable lung (subhazard ratio [SHR]=1,93), an Eastern Cooperative Oncology Group (ECOG) grade of 0-2 (subhazard ratio [SHR]=2.22), and development of a multiseptated pleural space (SHR=1,37). IPC-related pleural infections occurred in 8% of the cases, and were more often seen in hepatic hydrothoraces (odds ratio [OR] =4,75) and pleural fluids with a C-reactive protein < 15 mg/L before the IPC insertion (OR=4,42).
Conclusion: IPC removal is more likely to occur in patients with good performance status whose lungs fully expand after drainage. Hepatic hydrothorax is the most significant predictor of IPC-related infections.
Key words: Pleural effusions, indwelling pleural catheter, infection, hepatic hydrothorax.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados