Fenotipus, història natural, ús i seguretat de recursos sanitaris a la malaltia inflamatòria intestinal en pacients d'edat avançada
- Autores: Margalida Calafat
- Directores de la Tesis: Míriam Mañosa Círia (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2020
- Idioma: español
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La malaltia inflamatòria intestinal (MII) es diagnostica a pacients de més de 60 anys en un 10-23% dels casos. Alguns estudis epidemiològics han suggerit que aquests pacients presenten unes característiques diferencials respecte als pacients que es diagnostiquen en edats més joves. Per altra banda, els pacients amb MII d’edat avançada tenen més comorbiditats, i per tant, un augment del risc de presentar efectes adversos dels principals fàrmacs utilitzats per tractar la malaltia com són les tiopurines i els agents biològics anti-TNF. No s’ha avaluat si existeixen diferències en la resposta a aquests tractaments en els pacients segons l’edat i sembla que, sobretot amb els agents biològics, hi ha més risc de presentar determinats efectes adversos (fonamentalment infeccions i neoplàsies), de manera que aquests factors podrien influenciar en el tractament que es prescriu en el pacients amb MII i edat avançada.
Per tant, l’objectiu seria definir i avaluar, per un costat, les característiques específiques de la MII en edat avançada i, per un altre costat, establir l’eficàcia i seguretat dels diferents fàrmacs emprats, sobretot de les tiopurines, àmpliament utilitzades en la MII de cara a definir un algoritme de maneig.
Per tot això, es realitzarà un primer estudi retrospectiu observacional de casos i controls i multicèntric. Es seleccionaran pacients de la base nacional de dades ENEIDA (Estudio Nacional en Enfermedad Inflamatoria Intestinal sobre Determinantes genéticos y Ambientales). S’avaluarà el fenotipus, ús i seguretat dels tractaments utilitzats, així com l’ús de recursos sanitaris en pacients diagnosticats de MII en edat avançada, comparant amb un grup control de MII diagnosticada en edat més jove. Posteriorment, es realitzarà un segon estudi retrospectiu i multicèntric, també a partir del registre ENEIDA que avaluarà específicament el perfil de seguretat de les tiopurines en comparació amb els pacients més joves. Els pacients s’agruparan en funció de l’edat de l’inici de la primera tiopurina, en majors de 60 anys o bé entre 18 i 50 anys. Finalment, d’aquesta cohort de pacients, es realitzarà un tercer estudi seleccionant aquells pacients que hagin presentat intolerància a una primera tiopurina i s’hagi iniciat una segona. S’avaluarà la tolerància a una segona tiopurina en aquest context i l’impacte de l’edat d'aquesta estratègia terapèutica.
