Resumen de Familial hypercholesterolemia in children. From detection and characterization to lifestyle changes
La Hipercolesterolèmia Familiar (HF) és una malaltia autosòmica dominant que cursa amb nivells elevats de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) des del naixement. Aquesta malaltia sovint està infradiagnostica e infratractada. La infantesa és un període òptim per la detecció i per començar amb el tractament (canvis d’estil de vida (CEV) i en alguns casos, estatines). Si aquests nens són detectats i tractats de forma precoç, s’ha observat que milloren el seu pronòstic.
Per aquest motiu, la present tesi doctoral té com objectiu millorar la detecció, el diagnòstic i el tractament dels nens amb HF.
Aquest objectiu general s’aconsegueix mitjançant tres accions: 1. Establint una estratègia de detecció precoç per detectar nens amb HF; 2. Explorant nous biomarcadors i analitzant amb més profunditat el perfil de lipoproteïnes per ressonància magnètica nuclear (RMN); i 3. Implementant un tractament primerenc basat en activitats educatives destinades a establir CEV.
Respecte al objectiu 1, gràcies a estratègies de cribratge actiu basats en la cascada directa e indirecta, amb l’ajuda dels pediatres dels centres d’atenció primària (CAP), s’han detectat 87 nens i 41 familiars amb HF en dos anys. El que es va demanar als pediatres dels CAPs va ser que quan haguessin de fer una analítica també miressin el colesterol total. Si després de millorar la dieta i descartar causes secundàries, el colesterol seguia elevat, el nen havia de ser derivat a la nostra Unitat de Lípids per estudiar-lo. Gràcies a aquests projecte es va incrementar la detecció dels nens. Per tant, és necessari millorar els protocols involucrant pediatres i especialistes en lípids, per incrementar la detecció de la HF.
Respecte al objectiu 2, es van estudiar diversos biomarcadors per poder caracteritzar millor els nens amb HF. El primer que vam observar, és que el colesterol total (CT) per damunt de 245mg/dL, el colesterol LDL (C-LDL) per damunt de 170 mg/dL i la proporció ApoB/ApoA de 0.82 són els paràmetres amb més sensibilitat i especificitat per predir la presència de variants genètiques en els nens FH. Seguidament, vam estudiar tres substàncies més involucrades en el metabolisme lipídic, la proproteína convertasa subtilisina kexina tipo 9 (PCSK9), el receptor LDL (RLDL) soluble i el degradador induïble del RLDL (IDOL). El que es va observar és que els nens amb HF presentaven valors més elevats de PCSK9 i IDOL i que aquest darrer s’associava positivament al CT, C-LDL i ApoB. Els nivells sèrics d’IDOL es van avaluar mitjançant un kit d’assaig immunosorbent enllaçat amb enzims (Cusabio, MDi els nivells circulants de PCSK9 i sLDLR es van mesurar mitjançant kits d’assaig immunosorbents comercials lligats a enzims (R&D Systems, MN). El IDOL, PCSK9, RLDL soluble i la proporció APOB / APOA es poden considerar com a biomarcadors addicionals per millorar la detecció de variants genètiques associades a FH en nens sospitosos de FH.
El darrer aspecte que es va estudiar per caracteritzar millor els nens amb HF, va ser estudiar el número i mida de les diferents subclasses de lipoproteïnes. És important estudiar a fons el seu perfil ja que s’ha descrit que presència de partícules LDL més petites, així com partícules riques en triglicèrids s’associen a major risc cardiovascular. Segons les dades obtingudes per RMN, els nens amb HF tenen un nombre més gran de partícules LDL petites que els nens que no tenen HF. Aquesta diferència es deu a un augment del nombre absolut de partícules de LDL i no reflecteix un augment diferencial de les partícules de LDL més petites respecte a les altres subclasses, com s’havia suggerit anteriorment.
I per últim, per respondre al objectiu 3, hem estudiat com afecta la dieta a tot el perfil lipídic i lipoproteic. Vam observar que els nens amb HF, els quals tenen elevats nivells de C-LDL determinats genèticament, també són capaços de reduir els valors lipídics gràcies als CEV. Per tant, és important establir CEV de forma precoç per millorar el seu pronòstic. Alhora es va voler estudiar si un programa intensiu de CEV, basat en jocs, presentava millors resultats. Es va observar que la tendència era favorable per tots els grups d’aliments, sent més important en l’augment de verdures i reducció de dolços i begudes ensucrades.
Per tant vam observar, que les estratègies educatives per implementar CEV en nens condueixen a l’empoderament, una major adherència i millora metabòlica general (fent referència al perfil lipídic estàndard i al número de partícules de lipoproteïnes avaluat per RM ) en nens hipercolesterolèmics, inclosos els que tenen HF. Totes les dades de CEV es van recollir a partir de qüestionaris validats.
Darrerament, també vam voler estudiar dos tipus de dietes proposades com a favorables per la salut cardiovascular; la dieta Mediterrània i Nòrdica. Es va observar que la dieta Nòrdica contenia més àcids grassos (AG) poliinsaturats i la Mediterrània més AG monoinsaturats, fibra i colesterol. Aquestes diferències s’associen a canvis en el perfil de les subclasses de lipoproteïnes determinades per RMN.
En conclusió, les estratègies de detecció precoç i el tractament intensiu a una edat primerenca semblen ser una bona estratègia per millorar el pronòstic dels pacients amb FH. Les estratègies educatives per implementar CEV milloren el perfil lipídic estàndard i avançat. Hem de dissenyar protocols comuns juntament amb els pediatres i harmonitzar l’atenció clínica dels nens de FH entre diferents nivells de salut per proporcionar un millor tractament a aquests pacients. I per últim, les nostres dades mostren que es poden implementar hàbits saludables a la infància i que això hauria de conduir a un millor pronòstic en aquests pacients.
