Neurotensina i proneurotensina com biomarcador de la malaltia per fetge gras no alcohòlic
- Autores: Beatriz Villar Navas
- Directores de la Tesis: Teresa Auguet (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Alberto Martínez Vea (presid.), Emilio Sacanella (secret.), Juan Carlos Pedro Botet Montoya (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesis doctoral s’ha realitzat per investigar el possible paper com a biomarcador pel diagnòstic i seguiment de la malaltia per fetge gras no alcohòlic (MFGNA) del pèptid neurotensina (NT) i/o el seu precursor, pro-neurotensina (pro-NT).
La MFGNA s’ha convertit en la causa més freqüent de malaltia hepàtica crònica en nens i adults, associada a l’epidèmia mundial de l’obesitat i la síndrome metabòlica. Degut a aquesta magnitud clínica, s’ha convertit en una prioritat millorar els nostres conei xements de la seva fisiopatologia i desenvolupar nous tractaments. Una de les molècules relacionades amb la fisiopatologia de l’ obesitat és la NT. No obstant, la seva relació amb la MFGNA ha estat escassament estudiada i les dades són controvertides.
La NT és un pèptid de 13 aminoàcids que s’expressa en el sistema nerviós central i al tracte gastrointestinal, predominantment a les cèl·lules enteroendocrines de l’ intestí prim. Està involucrada en el metabolisme dels nutrients, particularment en la degradac ió dels greixos a l’intestí prim i també actua com neuromodulador, al regular l’efecte anorexígen. Els nivells plasmàtics de pro-NT elevats en dejú, s’han associat amb un major risc de diabetis mellitus tipus 2 (DM2), malaltia cardiovascular i mort.
Hi ha estudis en humans i animals que suggereixen una relació entre l’obesitat i la NT. S’han trobat nivells plasmàtics de NT més baixos en pacients amb obesitat mòrbida (OM) que en els controls amb pes normal. A més, després de la col·locació de la band a gàstrica i la cirurgia de bypass es va observar un augment dels nivells de NT. Christ-Chain et al. van descriure un augment de l a pro-NT circulant després del bypass gàstric bariàtric en pacients amb obesitat severa; el que suggereix que la regulació de la s ecreció de la NT s’altera a l’obesitat humana. A més, desprès del bypass gàstric, hi ha una disminució persistent de l’apetit que es correlaciona amb l’augment dels nivells de NT, suggerint que aquesta pot ajudar a explicar els efectes persistents de la cirurgi a bariàtrica sobre la sacietat.
Pel contrari, un estudi del 2016 va mostrà nivells plasmàtics més alts de pro-NT en pacients obesos i amb resistència a la insulin a, a la vegada que es duplicava el risc de patir obesitat més endavant en aquells subjectes no obesos. No obstant, no es va estu diar la presència de MFGNA. Es mostrava així una relació directa entre la NT i l’augment d’absorció de greixos intestinals i l’obe sitat; suggerint que la NT podria ser un marcador pronòstic d’obesitat futura i un objectiu potencial pel tractament de malalties rel acionades amb l’obesitat.
Degut a que s’han associat els nivells plasmàtics de la NT amb la presència de obesitat i síndrome metabòlica, essent aquestes circumstàncies factors de risc per la MGFNA, l’objectiu de la present tesi doctoral va ser estudiar la seva relació amb la presènci a de la MFGNA i si podia arribar a considerar-se com biomarcador de l’esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA).
En aquest sentit, es va realitzar un primer estudi on es van mesurar els nivells plasmàtics de NT en 20 dones amb pes normal i 51 dones amb OM. La cohort es va subclassificar segons la seva histologia hepàtica com OM sense MFGNA (n=18) o OM amb MFGNA (n=33). El grup de MFGNA va incloure a 15 dones amb esteatosis simple (ES) i 18 dones amb EHNA. Per quantificar la NT en plasma, es va utilitzar un immunoassaig múltiplex en sandvitx, amb una plataforma basada en perles magnètiques Lumine x.
Es van obtenir uns nivells de NT disminuïts significativament en dones amb OM i MFGNA (36260.85 ng/ml; p=0.001), en compar ació amb dones amb OM i funció hepàtica normal (116561.95 ng/ml; p=0.001) i amb dones amb pes normal (136862.58 ng/mL; p= 0.001). No es va trobar diferències entre les dones amb ES i EHNA (p=0.415). Per tant, la presència de MFGNA, però no l’ob esitat, es va associar amb nivells plasmàtics baixos de NT.
Posteriorment al nostre estudi, Barchetta et al. van demostrar que subjectes amb MFGNA, comprovada per biòpsia, tenia nivells plasmàtics de pro-NT significativament més elevats que els que no tenien MFGNA. A més a més, els nivells circulants de pro-NT es correlacionaven positivament amb la presència i la gravetat de la MFGNA. En pacients amb OM també es va evidenciar que els nivells circulants de pro-NT es correlacionaven positivament amb la presència i gravetat de la MFGNA i l’evidència histològica d’inflamació del teixit adipós visceral que condueix a una inflamació sistèmica de baix grau, un augment dels àcids grassos circu lants, la resistència a la insulina i un dipòsit aberrant de greix a nivell hepàtic. Així, aquests estudis suggereixen que la NT podria ser parcialment responsable de la patogènesi de la MFGNA/EHNA a través de l’augment d’absorció de greix intestinal i la inducci ó de condicions proinflamatòries en el teixit adipós.
Els resultats discordants entre l’estudi de Barchetta et al. i el nostre podien deure’s a les diferències de sexe de la mostra i a la v ariabilitat d’analitzar els nivells sanguinis de la NT (inestable) i la pro-NT (estable).
Per tant, vam decidir analitzar els nivells de pro-NT en les dones amb OM i MFGNA per investigar el paper de la pro-NT en la pat ogènesi de la MFGNA, i a la vegada, investigar la seva relació amb el metabolisme lipídic hepàtic.
En aquest segon estudi vam determinar els nivells plasmàtics de pro-NT de 56 dones amb OM i 18 amb pes normal. Totes les p acients amb OM es van subclassificar segons la histologia hepàtica en fetge normal (n=20) i MFGNA (n=36). El grup de MFGNA estava format per 17 dones amb ES i 19 amb EHNA. Les mostres es van analitzar amb un immunoassaig de quimioluminescènci a en sandvitx per quantificar pro-NT en plasma i RT-qPCR per avaluar els nivells de ARNm hepàtic de diferents gens relacionats amb el metabolisme hepàtic dels lípids.
Els principals resultats van ser que els nivells de pro-NT eren més alts en pacients obeses amb MFGNA que en pacients amb O M i sense MFGNA. A més a més, els nivells de pro-NT eren més alts en pacients amb EHNA que en el grup amb fetge normal. E s va evidenciar que l’expressió hepàtica de gens relacionats amb el metabolisme lipídic estan alterats en la MFGNA i que encara que els nivells de pro-NT es correlacionaven amb les lipoproteïnes de baixa densitat (cLDL), no hi havia associació amb l’expres sió hepàtica dels principals gens relacionats amb el metabolisme lipídic.
Per tant, encara que són necessaris més estudis per confirmar el paper de la pro-NT en la progressió de la MFGNA i per avaluar aquesta molècula com a possible diana terapèutica de l’EHNA, aquesta molècula sembla estar relacionada amb el desenvolupa ment d’aquesta malaltia tan prevalent.
