Resultados de 2 años de intervención en los participantes del nodo UIB del proyecto PREDIMED-Plus
- Autores: Sandra Carreres Rey
- Directores de la Tesis: Josep Antoni Tur Marí (dir. tes.), Maria del Mar Bibiloni Esteva (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2021
- Idioma: español
- Número de páginas: 247
- Tribunal Calificador de la Tesis: Aquilino García Perea (presid.), Cristina Bouzas Velasco (secret.), María Araceli Ortiz Rodríguez (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Nutrición y Ciencias de los Alimentos por la Universidad de Granada y la Universidad de las Illes Balears
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
- español
Las enfermedades crónicas no transmisibles (ECNT) son aquellas enfermedades que cada vez afectan más a la población de los países desarrollados. Debido a la mayor esperanza de vida y al conocido «estado del bienestar», es frecuente que una persona viva más años, pero que padezca alguna enfermedad cronificada o de la cual requiera medicación para mantener su calidad de vida. En el 2016, las ECNT se relacionaron con el 71% de la mortalidad mundial según los datos de la Organización Mundial de la Salud (OMS). Por otra parte, su gestión dentro del sistema nacional de salud (SNS) supone un elevado coste económico al cual cabe sumarse la nueva pandemia por SARS-CoV-2 (siglas del inglés, Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2) desatada a finales del 2019. Tras la pandemia por SARS-CoV-2, algunas de las ECNT como la obesidad abdominal se han relacionado con un mayor riesgo de mortalidad. Previamente, ya se hablaba de la gran «pandemia de la obesidad» donde, según Our World in Data (OWD), esta enfermedad es responsable de 4.7 millones de muertes cada año y se espera que para el 2030 más del 20% de la población adulta la padezca. Para entender cómo se origina la obesidad, es importante tener en cuenta el contexto biopsicosocial del individuo. Entre algunos factores más estudiados hasta el momento se destacan los factores genéticos y epigenéticos, el estado de la microbiota, el ambiente hormonal, el estrés o la falta de descanso, la situación social y económica del sujeto, entre otros. Resumen XXIV En el Estado Español, ya en el año 2015, la obesidad afectó a más del 20% de la población adulta, y más de 100 000 muertes fueron atribuidas a la obesidad en el 2019. El sobrepeso o la obesidad se conocen como el exceso de grasa corporal que repercute en un incremento del peso corporal y que puede ser perjudicial para la salud. El sobrepeso se diagnostica cuando el porcentaje de grasa corporal supera el 25% en el caso de los hombres y, el 33%, en las mujeres. Otro indicador de salud utilizado para su diagnóstico es el perímetro de cintura que, según la International Diabetes Federation (IDF), considera como exceso de grasa abdominal cuando el perímetro de cintura es ≥94 cm en los hombres y ≥80 cm en mujeres no embarazadas. La principal condición asociada a la obesidad es el Síndrome Metabólico (SMet). El SMet es una condición clínica que se relaciona con mayor riesgo de Diabetes Mellitus Tipo 2 (DMT2) y de enfermedad cardiovascular (ECV). Entre los factores de riesgo que engloban el SMet se encuentra la obesidad abdominal, la intolerancia a la glucosa, la hipertensión y las alteraciones en el perfil lipídico (niveles elevados de triglicéridos (TG) y niveles bajos del colesterol asociado a la lipoproteína de alta densidad (HDL-c)). Tras muchos años de investigación en epidemiología nutricional se ha podido conocer la influencia de una alimentación saludable en la prevención de la DMT2 y la ECV. En el 2003 surgió el estudio PREDIMED, con una duración de 4.8 años de media que incluyó a 7447 participantes. El estudio analizó la efectividad de una dieta moderada en grasas como es la MedDiet en la prevención de la ECV y el nivel de supervivencia. Partiendo de este estudio, en el 2014 con el estudio PREDIMED-Plus, se quiso extender la versión del estudio PREDIMED con el fin de comprobar la efectividad de una MedDiet tradicional con reducción de la ingesta energética sobre la pérdida de peso en una población con SMet y elevado riesgo cardiovascular. La necesidad de una intervención nutricional en la población de Mallorca ya se observó en el estudio sobre nutrición y riesgo cardiovascular (estudio ENRICA, 2008-2010), donde se manifestó una pobre adherencia a la MedDiet con un consumo bajo de legumbres, huevos, alimentos grasos de calidad, frutas y verduras y una prevalencia mayor para la DMT2. Con todo lo expuesto, Resumen XXV esta tesis doctoral tiene como objetivo general observar los efectos de 2 años de intervención en la población de Mallorca perteneciente al nodo UIB del proyecto PREDIMED-Plus. La población de estudio son hombres de 55-75 años y mujeres de 60-75 años sin desarrollo de la ECV que presentan obesidad abdominal y SMet. Tras valorar los datos obtenidos de este trabajo, el 32.5% de la población del grupo de intervención intensiva (GI) (p=0.001) logró una pérdida de peso media del 5% a los 24 meses. El perímetro de cintura disminuyó de forma estadísticamente significativa en el grupo de los hombres (p<0.001) y se mejoraron los parámetros bioquímicos para la glucosa, la hemoglobina glicosilada A1c (HbA1c) y los niveles de TG alterados. A pesar de esto, para ninguna de estas variables se observó un efecto tiempo*grupo. En cambio, sí se mejoraron de forma estadísticamente significativa los niveles de HDL-c bajo que pasaron de valores de 41.3 ± 8.9 mg/dL a 44.0 ± 9.9 mg/dL, p=0.020, en el caso de los hombres. Con todo, se observó una reversión del SMet total estadísticamente significativa a los 6 meses. Tras la intervención se mejoró el estado nutricional con mayor consumo de frutos secos, pescado azul, legumbres, frutas y verduras y granos integrales. Contrariamente, se logró reducir el consumo de sodio y las grasas saturadas y trans presentes en los alimentos ultraprocesados. Por otra parte, se observó una mejora en la calidad glucémica de la dieta al reducirse las bebidas refrescantes o azucaradas. Todos estos resultados se reflejaron en cambios en el patrón de alimentación y una mayor adherencia a la MedDiet, donde el GI pasó de una puntuación de 7.8 ± 2.3 puntos a 12.7 ± 2.5 puntos (p<0.001) sobre una escala de 17 puntos. Finalmente, se conoció la trascendencia de este modelo de alimentación sobre la percepción de salud medida por el sujeto a través del cuestionario SF-36 (siglas del inglés, The Short Form-36 Health Survey) y los cambios en el terreno psicológico relacionado con la depresión, medida con el cuestionario BECK-II (siglas del inglés, Beck Depression Inventori). Se observó una mejora declarada de salud por el participante (p<0.001) y una mejor puntuación para la escala de vitalidad y para el rol emocional, aunque solo para esta última se Resumen XXVI observó una interacción tiempo*grupo (p=0.032). A su vez, se mejoró la puntuación para la depresión, aunque sin esperar cambios estadísticamente significativos. Todavía no existe una única solución que sea efectiva para la pérdida de peso y relevante en términos de salud. La tesis doctoral actual y el futuro trabajo de intervención del estudio PREDIMED-Plus permitirán abrir nuevas posibilidades a futuros trabajos más amplios que permitan la adaptación de la MedDiet al contexto obesogénico actual y el uso de múltiples herramientas psicosociales y neurocognitivas que permitan el tratamiento de la obesidad y la reversión de sus comorbilidades asociadas en la población adulta.
- català
Les malalties cròniques no transmissibles (ECNT) són aquelles malalties que cada vegada afecten més a la població del països desenvolupats. Degut a la major esperança de vida i al conegut «estat de benestar», és freqüent que una persona visca durant més anys, però que pateixi alguna malaltia crònica o de la qual requereixi medicació per a mantenir la seua qualitat de vida. Al 2016, les ECNT es varen relacionar amb un 71% de la mortalitat mundial segons les dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS). Per altra banda, la seua gestió dintre del sistema nacional de salut (SNS) suposa un elevat cost econòmic al qual s’ha de tenir en compte la nova pandèmia pel SARS-CoV-2 que va sorgir a finals del 2019. Durant la pandèmia pel SARS-CoV-2, algunes de les ECNT com l’obesitat abdominal s’han relacionat amb un major risc de mortalitat. Prèviament ja es parlava de la gran «pandèmia de l’obesitat» on, segons Our Word in Data, l’obesitat és la responsable de 4.7 milions de morts cada any i s’espera que per al 2030 més del 20% de la població adulta la presenti. Per a poder donar resposta a l’obesitat, és important tenir en compte el context biopsicosocial de l’individu. Entre alguns factors a tenir en compte més estudiats fins al moment es destaquen els factors genètics i epigenètics, l’estat de la microbiota, l’ambient hormonal, l’estrès o la falta de descans, la situació social i econòmica del subjecte, entre altres. A l’Estat Espanyol, ja a l’any 2015, l’obesitat va afectar a més del 20% de la població adulta; i més de 100 000 morts foren atribuïdes a l’obesitat al 2019. El sobrepès o l’obesitat es coneixen com l’excés de greix corporal que repercuteix Resum XXVIII en un increment del pes corporal i que pot ser perjudicial per a la salut. El sobrepès es diagnostica quan el percentatge de greix corporal supera el 25% en el cas dels homes i, el 33% en les dones. Altre indicador de salut emprat per al seu diagnòstic és el perímetre de cintura que, segons la International Diabetes Federation, es parla d’excés de greix abdominal quan el perímetre de cintura és ≥94 cm en els homes i ≥80 cm en dones no embarassades. La principal condició associada a l’obesitat és la Síndrome metabòlica (SMet). La SMet és una condició clínica que es relaciona amb un major risc de Diabetis Mellitus Tipus 2 (DMT2) i de malaltia cardiovascular (MCV). Entre els factors de risc que caracteritzen la SMet es podrien mencionar l’obesitat abdominal, la intolerància a la glucosa, la hipertensió y les alteracions en el perfil lipídic (nivells elevats de triglicèrids (TG) i nivells baixos de colesterol associat a la lipoproteïna d’alta densitat (HDL-c)). Després de molts anys de recerca en epidemiologia nutricional s’ha observat la importància de portar una alimentació saludable en la prevenció de la DMT2 y la MCV. Ja a l’any 2003 va sorgir l’estudi PREDIMED, que va tenir una duració de 4.8 anys de mitjana i que inclogué a 7447 participants. L’estudi va analitzar l’efectivitat d’una dieta modera en greixos com és la MedDiet en la prevenció de la MCV i el nivell de supervivència. Partint d’aquest estudi, a l’any 2014 amb l’estudi PREDIMED-Plus, es va estendre la versió de l’estudi PREDIMED amb l’objectiu de comprovar l’efectivitat d’una MedDiet tradicional amb reducció de la ingesta energètica sobre la pèrdua de pes en una població amb SMet i elevat risc cardiovascular. La necessitat d’una intervenció nutricional en la població de Mallorca es va observar a l’estudi sobre nutrició i risc cardiovascular (estudi ENRICA, 2008-2010), on es va manifestar una pobra adherència a la MedDiet amb un menor consum de llegums, ous, aliments greixos de qualitat, fruites i verdures i una major prevalença de DMT2. Amb tot, aquesta tesi doctoral té com a objectiu general observar els efectes de 2 anys d’intervenció en la població de Mallorca del node UIB del projecte PREDIMED-Plus. La població d’estudi són homes de 55-75 anys i dones de 60-75 anys sense haver desenvolupat la MCV i que presenten obesitat abdominal i SMet. Resum XXIX Després de valorar les dades obtingudes, el 32.5% de la població del Grup d’intervenció intensiva (GI) (p=0.001) aconseguí una pèrdua de pes mitja del 5% als 24 mesos de la intervenció. El perímetre de cintura va disminuir de forma estadísticament significativa en el grup dels homes (p<0.001) i es milloraren els paràmetres bioquímics per a la glucosa, l’HbA1c i els nivells de TG alterats. Tot i això, per a ninguna d’aquestes variables s’observà cap efecte temps*grup. Per contra, sí que es milloraren de forma estadísticament significativa els nivells d’HDL-c baix que passaren de valors de 41.3 ± 8.9 mg/dL a 44.0 ± 9.9 mg/dL, p=0.020 en el cas dels homes. Amb tot, s’observà una reversió de la SMet total estadísticament significativa als 6 mesos. Després de la intervenció es va millorar l’estat nutricional amb un major consum de fruits secs, peix blau, llegums, fruites i verdures i grans integrals. Contràriament, es reduí el consum de sodi i els greixos saturats i trans presents als aliments ultraprocessats. Per altra banda, es va observar una millora en la qualitat glucèmia de la dieta al reduir-se les begudes refrescants o ensucrades. Tots aquests resultats es donaren lloc a canvis al patró d’alimentació amb una major adherència a la MedDiet, on el GI va passar d’una puntuació de 7.8 ± 2.3 punts a 12.7 ± 2.5 punts (p<0.001) sobre una escala de 17 punts. Finalment, es va conèixer la transcendència d’aquest model d’alimentació sobre la percepció de salut mesurada pel subjecte a través del qüestionari SF-36 (sigles de l’anglès, The Short Form-36 Health Survey) i els canvis al terreny psicològic relacionat amb la depressió, mesurada amb el qüestionari BECK-II (sigles de l’anglès, Beck Depression Inventori). Es va observar una millora declarada de salut per part del participant (p<0.001) i una millora en la puntuació per a l’escala de vitalitat i per al rol emocional, tot i que sols per a aquesta última variable es trobà una interacció temps*grup (p=0.032). A la vegada, es va millorar la puntuació per a la depressió, tot i que sense esperar canvis estadísticament significatius. Encara no existeix una única solució que sigui efectiva per a la pèrdua de pes i rellevant en termes de salut. La tesi doctoral actual i el futur treball d’intervenció de l’estudi PREDIMED-Plus permetrà obrir noves possibilitat a futurs treballs més extensos que permetin l’adaptació de la MedDiet al context Resum XXX obesogènic actual i l’ús de múltiples eines psicosocials i neurocognitives que permetin el tractament de l’obesitat i la reversió de les seues comorbiditats associades en la població adulta.
- English
Chronic non-communicable diseases (NCDs) are those diseases that increasingly affect the population of developed countries. Due to longer life expectancy and the well-being achieved it is common to live longer but suffer from a chronic disease with medication to maintain the quality of life. All NCDs in 2016 were associated with 71% of global mortality according to data from the World Health Organization (WHO). On the other hand, its management by the national health system (SNS) involve a high economic cost to which the new SARS-CoV-2 pandemic started on December 2019 should be added. During the SARS-CoV-2 pandemic, some of the NCDs such as abdominal obesity has been linked to elevate the risk of mortality. According to Our World in Data, "obesity pandemic" caused 4.7 million deaths every year and it is expected that by 2030 more than 20% of the adult population will suffer from this disease. In order to provide a solution to obesity, it is important to consider the biopsychosocial context. Some of the factors to consider could be genetic and epigenetic factors, the state of the microbiota, the hormonal environment, stress or lack of rest, the subject's social and economic situation, among others. In Spain, already in 2015, 20% of the adult population was obese, and more than 100 000 deaths were attributed to this disease in 2019. Overweight or obesity is an excess of body fat that affects body weight and can be harmful. Overweight is considered when the fat percentage exceeds in 25% men and 33% in women. Another health indicator used for its diagnosis is the waist circumference that according to the International Diabetes Federation, excess abdominal fat is referred to when the waist circumference is ≥94 cm in men and ≥80 cm in non-pregnant women. Summary XXXII The main condition associated with obesity is the Metabolic Syndrome (MetS). MetS is a clinical condition which increase the risk of Type 2 Diabetes Mellitus (T2DM) and cardiovascular disease (CVD). Among the conditions that contribute to MetS are abdominal obesity, glucose intolerance, hypertension and alterations in the lipid profile (high levels of triglycerides (TG) and low levels of high-density lipoprotein cholesterol (HDL-c)). After many years of research in nutritional epidemiology, it is well known fact that following a healthy diet prevents T2DM and CVD diseases. The PREDIMED study started in 2003. The study has a duration of 4.8 years and included 7447 participants. The PREDIMED study analyzed the effectiveness of a moderate-fat diet such as MedDiet in preventing CVD and survival. Based on this study, in 2014 appear the PREDIMED-Plus study, where researchers wanted to extend the version of the PREDIMED study in order to verify the effectiveness of a traditional MedDiet with reduced intake energy on weight loss in a population with MetS and high cardiovascular risk. A nutritional intervention in the population of Mallorca was needed. Also, between 2008 and 2010, researchers on nutrition and cardiovascular risk study (ENRICA study), observed that there was a poor adherence to MedDiet. Moreover, they observed a low consumption of legumes, eggs, good-quality fatty foods, fruits and vegetables with a higher prevalence for T2DM. All in all, this doctoral thesis has the main objective to know the effects of 2 years of intervention in the population belonging to the UIB node of the PREDIMED-Plus project. The population studied in this research are men aged 55-75 years and women aged 60-75 years with abdominal obesity and MetS but no CVD disease. To sum up, 32.5% of the population of the intensive intervention group (IG) get a 5% of weight loss (p=0.001) 24 months after the intervention. The waist circumference decreased statistically significantly in the group of men (p <0.001) and the biochemical parameters for glucose variable improved. Also, the HbA1c and TG levels. Despite this, for none of these variables a time*group effect was observed. On the other hand, the levels of low HDL-c were statistically significantly improved, which values changed between 41.3 ± 8.9 Summary XXXIII mg/dL to 44.0 ± 9.9 mg/dL, p=0.020. However, a statistically significant reversion of total MetS was observed 6 months of follow-up. After the intervention, the nutritional status was improved with a higher consumption of nuts, blue fish, legumes, fruits and vegetables, and whole grains. On the contrary, it founds a low consumption of sodium and saturated and trans fats present in processed foods. On the other hand, an improvement in the glycemic quality of the diet was observed when sugary drinks were reduced. All these results were reflected in changes in the eating pattern and greater adherence to MedDiet, with and improvement of the 17- MedDiet questionnaire by the IG (before the intervention: 7.8 ± 2.3 points; after the intervention: 12.7 ± 2.5 points (p <0.001)). Finally, this research allowed to understand the effects of this eating pattern on the health-related quality of life (HRQL) through the SF-36 questionnaire (The Short Form-36 Health Survey) and the changes in depression measured by the BECK-II (Beck Depression Inventori) questionnaire. The HRQL improved (p <0.001) with a better score for the vitality scale and for the emotional role. Although only in the emotional role significant differences with a time * group interaction was observed (p=0.032). In turn, the score for depression was improved, but no expecting statistically significant changes. The effort of the research may focus on apply the most effective weight loss treatment with relevant changes in terms of health. The current doctoral thesis and the future intervention by the PREDIMED-Plus study will open new possibilities for future interventions. The interventions with MedDiet may be adjusted to the current obesogenic context. The results of this Thesis will help to create new strategies that combined the use of multiple psychosocial and neurocognitive tools that allow better improvements on obesity and the reversion of its associated comorbidities in the adult population.
- español
