Joan Pérez-Jorba: Cronista, Passeur i Poeta en les Avantguardes Catalana i Francesa

• Autores: Pilar García Sedas
• Directores de la Tesis: Domingo Ródenas de Moya (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2022
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Enric Bou Maqueda (presid.), Jaume Subirana Ortin (secret.), Joan Abelló Juanpere (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Humanidades por la Universidad Pompeu Fabra
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen
  • català

    La investigació parteix d’una visió transnacional de la producció avantguardista de Joan Pérez-Jorba (Barcelona, 1878 - París, 1928), que inclou tant la periodística com l’obra poètica des d’una visió receptiva i creativa. L’objectiu que es persegueix és aprofundir en la seva trajectòria personal i literària i en la participació activa que va tenir en la recepció crítica de les anomenades avantguardes històriques a un segle de distància. Pérez-Jorba va ser crític literari, crític d’art i musical, poeta i publicista en la premsa catalana, francesa i castellana. Format en les files de la bohèmia modernista durant els anys de joventut, l’any 1901 va emigrar a París i no va tornar a residir a Catalunya. El seu perfil d’escriptor perifèric i les deficiències que se’n puguin derivar han condicionat la seva ubicació en el cànon dins la història de la literatura d’avantguarda i, en especial, en la catalana, malgrat el seu activisme com a passeur culturel i creador.

  • English

    The starting point of this research is a transnational vision of the avant-garde production of Joan Pérez-Jorba (Barcelona, 1878 − Paris, 1928), which includes both his journalism and poetry, from a receptive and creative point of view. The intended goal is to delve deep into his personal and literary career, and in his active participation in the critical reception of the so-called historical avantgardes a century later. Pérez-Jorba was a literary reviewer, art and music critic, poet and publicist in the Catalan, French and Spanish press. Educated in the ranks of the Modernist bohemia, in 1901 he emigrated to Paris and never returned to live in Catalonia. His profile as a peripheral writer, and the deficiencies that may derive from this fact, have conditioned his place within the canon in the history of avant-garde and, in particular, of Catalan literature, despite his activism as passeur culturel and creator.