Anàlisi de la seguretat humana en l'àmbit penitenciari: riscos multifactorials
- Autores: José Luis Mateo Álvarez
- Directores de la Tesis: Roser Martínez Quirante (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Carlos Padrós i Reig (presid.), Joan Capell Manzanares (secret.), Albert Sales i Campos (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Seguridad Humana y Derecho Global por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
RESUM La seguretat humana, emana i suposa en essència com a expressió nascuda de l’ONU (programa PNUD 1994). Aquesta anàlisi aplicada sobre la seguretat humana en l’àmbit penitenciari pretén investigar com afecten les condicions i els elements en el sentit més bàsic a les condicions de vida; en essència, les seves set dimensions que la formen: la seguretat personal, política, alimentària, mediambiental, econòmica que atorga el treball, en la protecció de la salut, i la comunitat social.
Aquesta tesi, neix de la inquietud d’aportar els resultats de la recerca amb l’objectiu de presentar una anàlisi de la seguretat humana en l’àmbit penitenciari i els seus riscos multifactorials, amb propostes de millora adaptades a una Administració innovadora, que salvaguardi les necessitats de la ciutadania, i amb eines de gestió de riscos que afecten tant a les plantilles de professionals com als interns que compleixen condemna als centres penitenciaris.
La presó constitueix, doncs, un espai altament restrictiu i ritualitzat; un lloc que imposa pautes dures en el comportament de l’individu, prohibicions i limitacions clares que trenquen totes les formes de llibertat i autonomia dels éssers humans. Per la qual cosa es fa una proposta de millora de la qualitat en els processos selectius i la formació del professionals penitenciaris, i dels directius, amb nous estàndards d’excel·lència com a resposta a la millora de resultats. També, s’analitzen la globalització, les formes de privatitzacions, el treball penitenciari dels interns, les minories socials, la rellevància de l’educació i la reinserció laboral.
Així mateix, es pretén evidenciar que es necessiten espais plenament educatius, espais plenament emocionals, espais on s’explorin els traumes i es tractin individualment els problemes de les persones penades.
Les administracions penitenciàries tenen un paper essencial a la nostra societat i són fonamentals per a la seguretat humana i els drets de les persones. No obstant això, no se’ls dona la rellevància que pertoca a la funció de dirigir i administrar presons justes, humanes i efectives, i on hauria d’haver un equilibri en la relació i especial subjecció entre el cuidador i l’intern. Les presons són el reflex de la societat, però no només per part dels interns, sinó que, també dels professionals que hi treballen dia a dia.
