Estudi de prevalença de l'aneurisma d'aorta abdominal en un sistema pilot de cribatge poblacional
- Autores: Joan Fite Matamoros
- Directores de la Tesis: Vicente Artigas Raventos (dir. tes.), Sergi Bellmunt Montoya (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Quer Agustí (presid.), Francesc Xavier Martí Mestre (secret.), Manuel Miralles Hernández (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cirugía y Ciencias Morfológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L’aneurisma d’aorta abdominal (AAA) és una patologia multifactorial amb una prevalença entre el 2% i el 5,4% segons la literatura, amb variabilitat geogràfica i amb major incidència en augmentar l’edat o en concomitància amb factors de risc , així com amb un component genètic. Les guies clíniques indiquen la seva intervenció quan assoleixen una certa mida, però habitualment són asimptomàtics fins al moment de la ruptura. Per tant, es detecten de forma incidental en proves d’imatge o en formes de cribratge.
Es disposa de tractament quirúrgic pel AAA, obert o endovascular. Aquestes intervencions estan àmpliament validades i es practiquen de forma rutinària als hospitals de referència del nostre entorn amb mortalitats baixes de forma electiva, però en cas de ruptura la mortalitat augmenta de forma crítica. El diagnòstic de l’AAA és fàcil i accessible, tant per proves radiològiques com per ecografia doppler, essent aquesta darrera la primera elecció per a cribratge i seguiment dels AAA per les seves característiques. Per tots aquests factors esdevé una patologia adequada pel cribratge poblacional. Hi ha actualment al món alguns països amb programa de cribratge poblacional de l’AAA. A Espanya, i a Catalunya, mai s’ha establert un cribratge poblacional, i sempre s’ha partit del diagnòstic casual de la patologia i del cribratge oportunista. A la literatura queda demostrada l’efectivitat del cribratge poblacional de l’AAA en la reducció de la mortalitat associada, però a Espanya sempre s’ha discutit la seva viabilitat econòmica i logística. La nostra hipòtesi principal de treball és que implantar un programa nacional de cribratge de l’AAA seria viable logística i econòmicament.
En primer lloc, s’ha realitzat una revisió sistemàtica dels anàlisis econòmics disponibles recents sobre cost-efectivitat dels cribratges poblacionals d’AAA, i s’ha aplicat un anàlisi metodològic de qualitat dels treballs a partir de dos qüestionaris d’avaluació d’estudis econòmics. Hem comprovat que es disposa de suficient evidència de qualitat metodològica moderada-alta per afirmar que el cribratge poblacional de l’AAA és cost-efectiu actualment i previsiblement ho seria en el temps. En canvi, no es disposa de dades de prevalença fiable de l’AAA d’Espanya ni d’estudis de cribratge poblacional al nostre entorn immediat.
Posteriorment, hem estructurat la primera prova pilot de cribratge poblacional sistemàtic de l’AAA del país, estudiant una zona sanitària de Barcelona. S’ha dut a terme en col·laboració amb Atenció Primària, amb el programa de cribratge del sistema britànic de salut com a referent. S’ha realitzat per invitació a tots els pacients censats que complien 65 anys durant l’any d’aplicació del programa en aquesta zona, tant homes com dones. S’ha fet un registre d’antecedents i factors de risc relacionats amb l’AAA, una ecografia doppler abdominal de cribratge per mesurar l’aorta infrarrenal i s’han complimentat uns qüestionaris de percepció de salut i d’estat anímic per valorar l’impacte emocional de la prova de cribratge en els pacients. L’anàlisi descriptiu dels resultats ha mostrat unes prevalences dels diferents factors de risc similars a les descrites a la literatura del nostre entorn, i s’ha demostrat la viabilitat logística d’un cribratge poblacional d’AAA en col·laboració amb Atenció Primària. Per altra banda, la prevalença d’AAA obtinguda ha estat molt inferior a l’esperada en homes i nul·la en dones. S’ha aplicat un model econòmic teòric per predir l’eficiència del cribratge poblacional al nostre entorn en el temps, i el cribratge resultaria cost-efectiu només en homes i a 30 anys vista. Aquests resultats fan poc factible la inversió inicial per establir un programa de cribratge nacional, i ens porten a suggerir proves poblacionals més àmplies per corroborar aquests resultats, i a recomanar el cribratge de subgrups de risc com a opció potencialment cost-efectiva al nostre medi.
