INTRODUCCIÓ Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’estan implementant a la majoria de les àrees, inclosa la salut. Milloren la salut dels pacients i augmenten l’educació sanitària. Des de l’inici de la pandèmia per la Covid-19, l’ús de les TIC ha guanyat importància.
El primer objectiu és conèixer l’ús i el nivell de confiança en les TIC entre les pacients de ginecologia de l’hospital, segons variables socials. El segon objectiu és avaluar els efectes d’una eina TIC en una consulta de sòl pelvià, en termes de satisfacció, eficiència i nivell de coneixement sobre patologia del sòl pelvià.
METODOLOGIA Estudi A: estudi descriptiu transversal sobre l’ús de les TIC. Es va dissenyar una enquesta en paper dirigida a les pacients d’Urgències, Consultes ginecològiques i Gabinet d’Urodinàmia, fixant una mida mostral de 400 enquestes. Es va realitzar un anàlisi descriptiu de tots els ítems.
Estudi B: estudi d'intervenció prospectiu que analitza l'ús d'un qüestionari online abans de la primera visita. Les pacients del grup d’intervenció van omplir un qüestionari online i van rebre links informatius bàsics sobre patologia de sòl pelvià abans de la primera visita. Les pacients del grup de no-intervenció van assistir a la primera visita sense el procés previ online.
El qüestionari online es va dissenyar a la web del nostre hospital amb el suport del Departament de Sistemes. Es va dissenyar una enquesta en paper sobre la satisfacció i el coneixement del sòl pelvià que va ser completada per cada pacient després de la primera visita. Es va fer una anàlisi univariant, bivariant i multivariant centrant-se en les diferències entre temps de visita, satisfacció i coneixement.
RESULTATS En referència a l’ús de les TIC, l’edat mitjana va ser de 54 (SD 12,64) anys. El 39,2% tenia estudis primaris, mentre que el 22,2% secundaris. Aproximadament el 52,6% utilitzava Internet diàriament, mentre que el 25,3% mai. El 43,6% l’utilitzaven per millorar la seva salut, bàsicament per buscar informació sanitària o per reservar cites electròniques. En general, el nivell de confiança que tenien en la informació sanitària d’Internet era baix. El 66,3% consideraria positiu que el seu metge els proporcionés informació útil sobre salut via Internet, però el 83,8% dels seus metges no ho feia.
Al segon estudi, es van reclutar 52 pacients a cada grup. L’edat mitjana al grup d’intervenció va ser de 60 (desviació estàndard -DE- 12,5) i 64,5 (DE 9,0) anys al grup de no-intervenció. El temps mitjà total mesurat a la consulta no va tenir diferència estadísticament significativa [(19,36 (DE 4,96) i 21,19 (DE 4,62) minuts, respectivament]). La satisfacció i el temps mitjà percebut a consulta van ser similars. En termes de coneixement, el grup d’intervenció va obtenir millors resultats en relació a la definició de prolapse d’òrgans i d’incontinència urinària i en la classificació de la mateixa (valors p de 0,04; 0,012; 0,008 respectivament). Aquestes diferències es van mantenir en l’anàlisi multivariant ajustat per edat, nivell d’estudis i temps mesurat dins la consulta. Hi va haver més pacients iniciant una teràpia conservadora primària al grup d’intervenció, amb una diferència estadísticament significativa.
CONCLUSIONS L'ús d’un qüestionari online va reduir el temps d’anamnesi, mentre que el temps per a l'exploració física, l'assessorament i la discussió sobre el tractament augmentava. La satisfacció no va canviar després del procés online. No obstant, després de la primera visita, les pacients tenien idees més clares sobre el prolapse d’òrgans pelvians i la definició d’incontinència urinària, així com la classificació de la mateixa. És important tenir en compte l’ús de les TIC i introduir-les a la consulta mèdica.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados