Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


El redreçament nacionalista valencià des del setmanari valencianista "El camí" (1932-1934)

  • Autores: Antoni Bartoll
  • Directores de la Tesis: Marc Baldó Lacomba (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2022
  • Idioma: catalán
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Sebastià Serra Busquets (presid.), Ferran Archilés i Cardona (secret.), Teresa Abelló Güell (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia Contemporánea por la Universidad Autónoma de Madrid; la Universidad Complutense de Madrid; la Universidad de Cantabria; la Universidad de Santiago de Compostela; la Universidad de Zaragoza; la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea y la Universitat de València (Estudi General)
  • Materias:
  • Enlaces
  • Resumen
    • L’objectiu de la Tesi és la importància del setmanari valencianista en la història cultural contemporània del País Valencià, dins dels periòdics nacionalistes valencians del primer terç del segle XX.

      La Tesi s’articula en cinc capítols. En el primer capítol, s’analitzen les persones –col•laboradors- que escriuen en el setmanari, una mena de Dramatis Personae, per mostrar quins temes aborden, quin és el propòsit del setmanari i quins són els objectius dels seus editors, arran de la pluralitat d’opinions vessades en la revista En el primer capítol de la Tesi s’ha volgut analitzar quins sectors en concret eren els que mantenien la publicació. També, s’ha indagat sobre quins eren els col•laboradors, entre articulistes i editors. A grans trets, eren intel•lectuals arrelats a la realitat valenciana, fills de pares valencians . De mestres hi havien molts, gent arrelada al País.

      En el capítol segon es para atenció en el vessant econòmic, l’estudi dels anunciants del setmanari, una mena de Prosopografia. S’ha investigat quines empreses i particulars estaven compromesos en la publicació d’un setmanari valencianista com El Camí. Una segona qüestió a considerar ha sigut la de confirmar l’existència d’un sector tan important com el de la burgesia dels patricis valencians. La publicació estava sostinguda per la petita i mitjana empresa i fins i tot per grans empresaris. Tots ells donaren donaren suport a un projecte periodístic valencianista. Alhora, s’ha platejat sobre la localització i identificació dels anunciants, (120) .

      El capítol tercer, aborda la cultura literària i periodística valencianista. Es mostra la premsa valenciana del primer terç del segle XX. Analitzant la tasca de redreçament lingüístic i ressorgiment cultural de la premsa compromesa. Cal assenyalar que l’esplendor de la premsa valencianista es dona als anys trenta, tot i que va tindre els seus precedents el 1904-1923.

      El capítol quart té un tractament marcadament polític. S’analitza precisament un dels aspectes més importants de la política cultural valencianista, que el d’intentar confegir i assolir un Estatut d’Autonomia per al País Valencià. Es mostra la diferència d’estratègies que aleshores n’hi havia sobre l’Estatut de Catalunya del 32. Dues societats agermanades en la conscienciació, però allunyades en la praxi. S’ha pogut comprovar que el valencianisme, a causa dels canvis de governs municipals i estatals (1933-1934), va anar minvant les expectatives d’assolir un Estatut propi.

      Finalment, al capítol cinquè done compte, l’aspecte del valencianisme cultural: la nostra llengua. Les iniciatives normalitzadores de començament de segle s’intensifiquen, per a l’acord de dictaminar una ortografia unitària per al valencià, que l’inclou dins de la llengua comuna de l’àmbit catalanoparlant. Estigué especialment potenciat pels articulistes de El Camí. Partidaris d’unificar, l’escriptura del valencià. Conscients que el valencianisme polític no podia dissociar-se del valencianisme lingüístic, perquè l’idioma era entès com element vertebrador de les aspiracions estatutàries. La tasca normativitzadora el representà la signatura de les Normes Ortogràfiques a Castelló. (21/12/32), el que explica que les Normes de Castelló són conegudes també com les Normes de El Camí


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno