Resumen de Flexibilitat laboral i salut aprofundint en les desigualtats de gènere i el rol dels contextos
L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar la relació entre la flexibilitat laboral i la salut i benestar mentals a Europa. Aquesta anàlisi es realitza en un marc conceptual de desigualtats socials en salut centrant-se en un dels eixos de desigualtat, el gènere, i aprofundint en el rol dels contextos: un context distal representat pels estats del benestar com a determinants estructurals i un context proximal de determinants intermedis representat per l’entorn familiar.
La tesi s’organitza amb un compendi de tres articles que combinen diferents formes de mesurar les condicions de treball i ocupació lligades a la flexibilitat laboral, així com els dos contextos en què s’aprofundeix: els estats del benestar i el context familiar. En tots tres s’incorpora la perspectiva del gènere. També en els mètodes es manté aquesta idea de combinar diferents elements, en aquest cas tres enquestes poblacionals representatives de les poblacions que s’estudien i que responen als objectis de cada article.
Els resultats d’aquesta tesi posen de manifest que les condicions de treball i ocupació que caracteritzen la flexibilitat laboral estan associades a una pitjor salut i benestar mental. Les característiques d’aquesta associació venen determinades pel gènere, els models d’estat del benestar i el context familiar. La manca d’estabilitat laboral es va relacionar amb la mala salut mental, de manera que quan més allunyada està la situació laboral de l’estabilitat, pitjor és l’estat de salut mental. Aquesta relació és diferent segons la situació de convivència i el gènere.
Els resultats contradiuen la idea que tenir una feina, encara que sigui de baixa qualitat, és millor per al benestar mental que estar a l’atur, atès que en tots els països i en ambdós sexes (excepte en un dels grups analitzats), no hi va haver diferències en el benestar mental entre persones en atur i les que ocupaven llocs de treball de baixa qualitat.
