Els sistemes de classificació de les fractures d’húmer proximal han demostrat de manera reiterada una baixa concordança interobservador. Aquests sistemes són importants per estandarditzar el procés diagnòstic i facilitar la comunicació i les decisions terapèutiques. També ens permeten predir i comparar els resultats en funció del tractament realitzat (maneig quirúrgic o ortopèdic) i per a compartir-lo amb la comunitat medico-científica. Les raons d’aquest nivell baix de concordança interobservador són diverses: la tècnica d’imatge utilitzada, l’experiència de l’observador, els tipus de classificacions, etc.
La interpretació de les imatges mèdiques en dues dimensions ha suposat durant molts anys (i encara és al dia d’avui), el punt de partida en el procés diagnòstic i de tractament de les patologies de l’aparell locomotor. La seva correcta interpretació està condicionada per la capacitat d’abstracció de la imatge de cadascú.
La impressió 3D està revolucionant, no només el sector industrial, sinó també el món de la medicina. Davant de les múltiples aplicacions clíniques de la impressió 3D, els models anatòmics 3D es postulen principalment com una eina docent i diagnòstica en cirurgia ortopèdica i traumatologia. Com que es tracta d’una tecnologia relativament nova, en la literatura encara es troben poques evidències científiques dels seus beneficis.
Davant de l’emergent impacte de la impressió 3D en cirurgia ortopèdica i traumatologia, i atès a que la concordança interobservador en la classificació de les fractures d’húmer proximal segueix sent un problema sense resoldre, en aquest treball es pretenen aportar evidències de com influeix l’ús de models anatòmics impresos en 3D de fractures d’húmer proximal a l’hora de la seva classificació. Tanmateix, es proposa un nou tipus de classificació quantitativa basada en el 3D, que podria millorar el problema existent en la classificació de fractures d’húmer proximal.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados