Avaluació i maneig de la lesió diafragmàtica associada a la ventilació mecànica en el pacient crític
- Autores: Irene Dot Jordana
- Directores de la Tesis: J. Marín (dir. tes.), Esther Barreiro (codir. tes.), Joan Ramon Masclans Enviz (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antonia Vázquez Sánchez (presid.), Diego A. Rodríguez (secret.), Joan Sabater Riera (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Biomedicina por la Universidad Pompeu Fabra
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La VMI és una estratègia de suport ventilatori molt freqüent als Serveis de Medicina Intensiva (SMI). Aquesta s’associa a múltiples complicacions com la lesió diafragmàtica associada a la ventilació mecànica o VIDD. La presència de dany diafragmàtic en pacients ventilats va ser descrita fa anys, però no va ser fins al 2004 que va aparèixer el terme VIDD. Estudis posteriors realitzats en animals i en humans donants en ME, van demostrar la presència d’alteracions anatòmiques (atròfia) i funcionals (debilitat i pèrdua de força) en el múscul diafragma en relació a l’aplicació de modalitat controlades de VMI (amb abolició de l’estímul inspiratori i inactivitat diafragmàtica), fins i tot poques hores després del seu inici. Els mecanismes desencadenants i les mesures per prevenir-la i tractar-la, però, són encara pràcticament desconeguts. Aquesta Tesi valida un nou model de donant d’òrgans en asistòlia controlada (Maastricht III o MSIII) per a l’estudi d’aquesta patologia, ja que permet l’avaluació del diafragma després de períodes de ventilació en modalitats espontànies i assis- tides (amb activitat diafragmàtica).
Així doncs, l’any 2019 es va publicar el primer article d’aquesta Tesi a la revista de primer decil Intensive Care Medicine (Factor d’impacte 17.44) que descrivia aquest nou model de pacient crític ventilat per a l’estudi de la patolo- gia diafragmàtica. Aquest treball va demostrar per primera vegada en humans el benefici de la utilització de modalitats que permeten l’estímul diafragmàtic durant la VMI per a la prevenció i tractament de la VIDD. Els grups de MSIII i ME van presentar major atròfia del diafragma i del quàdriceps que el grup control. A la vegada, els individus del grup MSIII que van passar menys hores d’inactivitat diafragmàtica, van desenvolupar menys atròfia que els individus MSIII que no, ratificant que el desús és un mecanisme desencadenant important de VIDD i que podria prevenir-se a través de l’ús de modalitats que permetin l’estímul diafragmàtic (assistides i espontànies).
Posteriorment es va utilitzar el mateix model de donants ventilats per a avaluar l’associació entre l’atrofia histològica del diafragma i la disminució del seu gruix ecogràfic (Tdi), de nou incògnita encara no resolta amb el coneixement actual. En aquest cas, els nostres resultats demostren que l’ecografia diafragmà- tica és una eina no-invasiva i accessible i que és útil per al diagnòstic d’atròfia diafragmàtica tot i que ambdós conceptes no s’haurien d’utilitzar com a sinò- nims. A més, en el treball es descriu un punt de tall de Tdi que presenta una bona sensibilitat i valor predictiu positiu per al diagnòstic d’atròfia.
El coneixement generat per la present Tesi haurà contribuït a facilitar el di- agnòstic precoç de la VIDD mitjançant l’ecografia i a obrir vies de prevenció basades en prevenir el desús diafragmàtic en pacients ventilats, per a intentar disminuir els efectes deleteris associats a la VIDD.
