Deshabituación tabáquica en pacientes hospitalizados: Eficacia de un programa de intervención intensiva mediante APP

• Autores: Patricia García Pazo
• Directores de la Tesis: Albert Sesé Abad (dir. tes.), Joana Fornés Vives (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2022
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Ángel Roca Bennasar (presid.), M. Teresa Lluch Canut (secret.), Alba González Roz (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación Traslacional en Salud Pública y Enfermedades de Alta Prevalencia por la Universidad de las Illes Balears
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Salud publica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
• Resumen
  • español

    El tabaquismo continúa siendo una epidemia y su consumo se relaciona con múltiples enfermedades. La población fumadora supone, asimismo, un gasto importante para un país. Ante este problema, la solución más efectiva es dejar de fumar, tanto por el gasto sanitario como por la mortalidad que conlleva. Las Guías de Práctica Clínica (GPC) indican al profesional sanitario cómo debe intervenir ante esta adicción aprovechando la hospitalización del fumador. Sin embargo, existen algunas barreras que impiden que no se implementen estas recomendaciones, como la falta de tiempo o de formación de los profesionales. Actualmente, las nuevas tecnologías y, especialmente, las aplicaciones de móvil pueden lograr modificar conductas a distancia. En este sentido, disponer de una aplicación de móvil que implemente las recomendaciones de las GPC puede resultar de gran utilidad. El objetivo de esta Tesis Doctoral es evaluar la eficacia de un programa de intervención intensiva (Terapia Cognitivo-Conductual, TCC) mediante una app para el abordaje del tabaquismo en pacientes hospitalizados. Se definieron los siguientes objetivos secundarios: (1) realizar una revisión sistemática de las aplicaciones de telefonía móvil para dejar de fumar que incluyan la TCC, así como el estudio de las funciones que implementan; (2) desarrollar una mHealth para dejar de fumar que, a partir de la potencialidad de los teléfonos inteligentes y cumpliendo con las exigencias de la comunidad científica aplique, además del consejo breve, la TCC; (3) analizar la eficacia de la app frente al tratamiento convencional en un hospital público balear. Para dar respuesta a estos objetivos, primero se realiza una revisión sistemática en el marco del protocolo PRISMA. Posteriormente, un equipo multidisciplinar, siguiendo las recomendaciones para el desarrollo de una app en salud, crea una aplicación de móvil que implementa las intervenciones de las GPC. La app se testea con un grupo de expertos (n=15) y un grupo de fumadores (n=10), previo al estudio clínico. Finalmente, se realiza un ensayo clínico pseudoaleatorizado longitudinal de dos ramas; un grupo recibe el tratamiento de la app y el otro grupo, el tratamiento convencional. Los resultados de la revisión muestran que, a pesar de existir numerosas aplicaciones de móvil para dejar de fumar, muy pocas implementan la TCC. Además, las técnicas que aplican estas apps son heterogéneas para una misma función y en sus publicaciones no detallan los contenidos, lo que dificulta la comparación entre ellas. También, se evidenció la necesidad de desarrollar una app que aplique TCC, además del consejo breve (5Aes) y publicar el protocolo de su desarrollo. Por todo ello, se crea específicamente para esta tesis una aplicación que se denomina NoFumo+. El análisis de su eficacia sobre una muestra de 110 sujetos indica que la app es más eficaz que el tratamiento convencional en el control (2 meses) y en el seguimiento a los 6 meses. Los fumadores hospitalizados que reciben el tratamiento convencional tienen 5.40 veces más probabilidad de seguir fumando a los 2 meses posttratamiento que los pacientes que utilizan la app. Estos resultados son positivos, no sólo para el abandono de cigarrillos en el fumador que quiere dejar de fumar tras un ingreso hospitalario, sino también para la reducción del consumo de tabaco en los fumadores que no lo consiguen. Sin embargo, los resultados deben considerarse en el contexto de fumadores hospitalizados motivados para el abandono, con dependencia baja a la nicotina y sin síntomas depresivos. Además, este estudio se ha visto influido por la situación de pandemia vivida en el contexto de “la primera ola” en España, que ha limitado el tamaño de la muestra y ha obligado a modificar los seguimientos. Esto ha limitado relacionar la abstinencia con determinadas variables de los participantes, así como el análisis de los elementos de la app que predicen el éxito. A pesar de ello, se concluye que una app que aplique TCC (como NoFumo+) se puede considerar como una intervención de elección ante el fumador hospitalizado que quiere abandonar el hábito de fumar.

  • English

    Smoking continues to be an epidemic and it is linked to multiple diseases. Moreover, the smoking population represents a significant cost to a country. Faced with this problem, the most effective solution both in terms of the health expenditure and the mortality rates associated with smoking is to quit. In this sense, the Clinical Practice Guidelines (CPGs) indicate how health professionals must intervene against this addiction taking advantage of the smoker's hospitalisation. However, there are some barriers that prevent these recommendations from being implemented, such as time constraints and training limitations amongst professionals. Nowadays, new technologies, and mobile phone applications in particular, can achieve behavioural change remotely. In this respect, having a mobile app that implements CPG recommendations may be very useful. This PhD thesis is aimed at evaluating the efficacy of an intensive intervention programme (Cognitive Behavioural Therapy, CBT) using an app to tackle smoking in hospitalised patients. With this in mind, the following secondary goals were defined: (1) to undertake a systematic review of mobile phone applications for smoking cessation that include CBT, as well as the study of the functions they implement; (2) to develop an mHealth for smoking cessation that, based on the potential of smartphones and complying with the demands of the scientific community, applies CBT as well as brief advice; (3) to analyse the effectiveness of the app compared to conventional treatment in a public hospital in the Balearic Islands. The first step in meeting these objectives was conducting a systematic review within the framework of the PRISMA protocol. Then, a multidisciplinary team created a mobile application that implements CPG interventions, following the recommendations for developing a health app. After that, and prior to the clinical trial, the app was tested with a group of experts (n=15) and a group of smokers (n=10). Finally, a two-arm longitudinal pseudo-randomised clinical trial was conducted, with one group receiving the app treatment and the other the conventional one. The results of the review show that despite the fact that there are numerous mobile applications for smoking cessation very few implement CBT. In addition, these apps apply a set of heterogeneous techniques for the same function and the contents are not detailed in their publications, which makes it difficult to compare them. Also, the need to develop an app that applies CBT and brief advice (5Aes), and to publish the protocol for developing it, became evident. 15 For all these reasons, an app called NoFumo+ was created specifically for this thesis. The analysis of its efficacy on a sample of 110 subjects reveals that the app is more effective than conventional treatment at control (2 months) and at 6-month followup. Hospitalised smokers receiving conventional treatment are 5.40 times more likely to continue smoking 2 months after receiving the treatment than patients using the app. These results are positive, not only for smoking cessation in smokers who want to quit once their hospitalisation has come to an end, but also for smoking reduction in those who do not succeed. However, the results should be analysed in the context of hospitalised smokers who are motivated to quit, with low nicotine dependence and without symptoms of depression. Furthermore, this study has been affected by the situation experienced against the backdrop of the ‘first wave’ of the pandemic in Spain, due to which the sample size had to be reduced and the follow-ups modified. Thus, the options to establish a relationship between abstinence and certain participant variables, as well as the analysis of app elements for predicting success, have been limited. Regardless of this, it can be concluded that an app that applies CBT (such as NoFumo+) can be considered as an intervention of choice for hospitalised smokers who want to quit smoking.

  • català

    El tabaquisme continua sent una epidèmia i el seu consum es relaciona amb múltiples malalties. La població fumadora suposa, així mateix, una despesa important per un país. Davant aquest problema, la solució més efectiva és deixar de fumar, tant per la despesa sanitària com per la mortalitat que comporta. Les Guies de Pràctica Clínica (GPC) indiquen al professional sanitari com ha d’intervenir davant aquesta addició aprofitant l’hospitalització del fumador. No obstant això, existeixen algunes barreres que impedeixen que no s'implementin aquestes recomanacions, com la falta de temps o formació dels professionals. Actualment, les noves tecnologies i especialment les aplicacions de mòbil, poden aconseguir modificar conductes a distància. En aquest sentit, disposar d'una aplicació de mòbil que implementi les recomanacions de les GPC pot resultar de gran utilitat. L'objectiu d'aquesta Tesi Doctoral és avaluar l'eficàcia d'un programa d'intervenció intensiva (Teràpia Cognitiu-Conductual, TCC) mitjançant una app per a l'abordatge del tabaquisme en pacients hospitalitzats. Es van definir els següents objectius secundaris: (1) realitzar una revisió sistemàtica de les aplicacions de telefonia mòbil per a deixar de fumar que incloguin la TCC així com l'estudi de les funcions que implementen; (2) desenvolupar una mHealth per a deixar de fumar que, a partir de la potencialitat dels telèfons intel·ligents, i, complint amb les exigències de la comunitat científica aplicació, a més del consell breu, la TCC; (3) analitzar l'eficàcia de l'app enfront del tractament convencional en un hospital públic balear. Per a donar resposta a aquests objectius, primer es realitza una revisió sistemàtica en el marc del protocol PRISMA. Posteriorment, un equip multidisciplinari, seguint les recomanacions per al desenvolupament d'una app en salut, crea una aplicació de mòbil que implementa les intervencions de les GPC. L'app es testa amb un grup d'experts (n=15) i un grup de fumadors (n=10), previ a l'estudi clínic. Finalment, es realitza un assaig clínic pseudoaletoritzat longitudinal de dues branques; un grup rep el tractament de l'app i l'altre grup, el tractament convencional. Els resultats de la revisió mostren que, malgrat existir nombroses aplicacions de mòbil per a deixar de fumar, molt poques implementen la TCC. A més, les tècniques que apliquen aquestes apps són heterogènies per a una mateixa funció i en les seves publicacions no detallen els continguts, la qual cosa dificulta la comparació entre elles. També, es va evidenciar la 13 necessitat de desenvolupar una app que apliqui TCC a més del consell breu 5Aes, així com, publicar el protocol del seu desenvolupament. Per tot això, es crea específicament per a aquesta tesi, una aplicació que es denomina No Fumo+ . L'anàlisi de la seva eficàcia sobre una mostra de 110 subjectes indica que l'app és més eficaç que el tractament convencional en el control (2 mesos) i en el seguiment als 6 mesos. Els fumadors hospitalitzats que reben el tractament convencional tenen 5.40 vegades més probabilitat de continuar fumant als 2 mesos postractament que els pacients que reben l'app. Aquests resultats són positius, no sols per a l'abandonament de cigarrets en el fumador que vol deixar de fumar després d'un ingrés hospitalari, sinó també per a la reducció del consum de tabac en els fumadors que no l'aconsegueixen. No obstant això, els resultats han de considerar-se en el context de fumadors hospitalitzats motivats per a l'abandonament, amb dependència baixa a la nicotina i sense símptomes depressius. A més, aquest estudi s'ha vist influït per la situació de pandèmia en el context de “la primera ona” viscuda a Espanya, que ha limitat la grandària de la mostra i ha obligat a modificar els seguiments. Això ha limitat relacionar l’abstinència amb determinades variables dels participants, així com, l'anàlisi dels elements de l'app que prediuen el èxit. Malgrat això, es conclou que una app que aplica TCC (com NoFumo+) es pot considerar com una intervenció d'elecció davant el fumador hospitalitzat, que vol abandonar l'hàbit de fumar.