Resumen de La política turística a les Illes Balears en el marc internacional (1983-2020)
- español
La presente investigación es un análisis de la política turística de las Islas Baleares en el contexto internacional entre los años 1983, que es cuando se constituye el primer Parlamento y Gobierno autonómico, hasta el 2020 cuando se produce la crisis de la COVID-19. Hemos analizado la evolución internacional del turismo desde los años cincuenta hasta 2020: La distribución mundial del turismo, la globalización, el turismo y las multinacionales turísticas de origen balear. Hemos profundizado sobre la política turística y el papel de las diferentes administraciones, desde el ámbito mundial, el europeo, el español y el autonómico. Introducimos la política turística y la evolución del turismo en las Islas Baleares a partir de los años cincuenta hasta 1983. Hemos estudiado la etapa autonómica y hemos analizado como principales fuentes de la investigación los Diarios de Sesiones del Parlamento de las Islas Baleares y la Legislación autonómica. De los diarios de Sesiones hemos analizado los discursos de investidura de los presidentes de las Islas Baleares y concretado los temas turísticos. Hemos analizado las leyes que se refieren al hecho turístico, haciendo hincapié en las exposiciones de motivos, donde queda reflejado el espíritu de la ley y sus objetivos. Se han consultado las principales fuentes estadísticas para establecer la evolución de los indicadores básicos turísticos. Todo esto para contextualizar los debates de los representantes políticos y miembros del Gobierno. También hemos consultado fuentes del movimiento asociativo: federaciones patronales, sindicatos, movimiento ecologista y vecinal y medios de comunicación. Hemos tratado la COVID-19 y el turismo y la respuesta política que originó, a nivel económico y en relación con el turismo. Hacemos referencia a la reanudación turística hasta el verano de 2022. De forma general queremos resaltar la importancia de la política turística y su evolución a partir de las distintas coyunturas y realidades.
- English
The present research is an analysis of the tourist policy of the Balearic Islands in the international context between the years 1983, which is when it constitutes the first Parliament and Autonomous Government, until 2020 when the crisis of COVID-19 occurs. We have analysed the international evolution of tourism from the 1950s to 2020: The worldwide distribution of tourism, globalization, tourism, and the tourist multinationals of Balearic origin. We delved into tourism policy and the role of the different administrations, from the global, European, Spanish, and regional level. We introduce tourism policy and the evolution of tourism in the Balearic Islands from the 1950s until 1983. We have studied the autonomous stage and analysed as the main sources of the research the Journals of Sessions of the Parliament of the Balearic Islands and the Autonomous Legislation. From the papers of Sessions, we have analysed the inauguration speeches of the presidents of the Balearic Islands, and we have specified the tourism issues. We have analysed the laws that refer to the tourist fact, making special mention of the expositions of reasons, where the spirit of the law and its objectives are reflected. We consulted the main statistical sources to establish the evolution of the basic tourist indicators. All this to contextualize the debates of political representatives and members of the Government. We have also consulted sources from the associative movement: employers' federations, unions, the environmental movement and neighbourhood associations and the media. We covered COVID-19 and tourism and the political response it caused economically and in relation to tourism. We refer to the resumption of tourism until the summer of 2022. In general, we want to highlight the importance of tourism policy and its evolution based on the different situations and realities.
- català
L'actual recerca que presentem preten aportar una anàlisi de la política turística i valorar-ne la seva importància dins la realitat de les Illes Balears. Concretament a partir de l'any 1983, quan es dota a les Illes Balears de les institucions d'autogovern en determinades competències, de les que destaca la del turisme.
La justificació la consideram en base als següents factors:
- La importància que representa el turisme a les societats contemporànies i els impactes que genera a les societats receptores.
- La necessitat de conèixer la gestió política del turisme, les seves conseqüències, així com valorar-ne la seva eficàcia.
- Conèixer i valorar la política turística a les Illes Balears durant l'etapa autonòmica.
L'anàlisi de la política turística debatuda en el Parlament de les Illes Balears, els principals temes i els seus debats és l'eix de lestudi, a través dels Diaris de Sessions dels plens parlamentaris i la legislació en matèria turística.
El fet que el turisme és un factor econòmic i sociològic, present a nivell mundial, en el qual les Illes Balears hi tenen el seu paper, hem trobat del tot justificat analitzar en primer lloc l'evolució del fenomen a nivell mundial, europeu i espanyol.
En aquest sentit hem aprofundit sobre el tema globalització i turisme ja que consideram que condiciona les regles del joc de l'evolució del sector, a partir dels anys noranta del segle XX Per una altra banda si ens demanéssim quina és l'aportació econòmica més important al món global que prové de Balears, provablement hi hauria un consens en respondre que és l'expansió del negoci turístic de mans de les multinacionals originades a les Illes, sobretot a Mallorca i a Eivissa.
La realitat actual del turisme a les Illes Balears, així com les seves conseqüències econòmiques, socials i territorials no és pot explicar sense analitzar la seva evolució des dels inicis del turisme de masses, en clau europea a partir dels anys cinquanta, fins al present. Són molts els factors que han condicionat aquesta evolució. Factors internacionals, estatals i locals.
La qüestió de la que parteix l’origen de l’estudi és esbrinar quin paper ha jugat la política de les illes Balears a partir de l’establiment del règim autonòmic en l’evolució del model turístic.
Aquesta pregunta ens indueix a formular una segona qüestió: Les característiques turístiques de les Illes Balears, responen a una voluntat social expressada a través dels representants polítics? Una altra tema que ens plantejam, és quin paper juga o hauria de jugar la política turística a l’hora de gestionar el fenomen del turisme. Aquesta reflexió pensam que és força complexa, ja que no hi ha una unanimitat sobre quins són o haurien de ser els objectius de la política turística, contràriament a altres polítiques no és fàcil trobar consens, ja que són molts els agents que intervenen i a vegades amb interessos oposats.
En aquest sentit podríem polaritzar els interessos entre els que volen atreure el màxim de visitants i els que defensen un creixement zero i els que pregonen un decreixement.
Una tercera qüestió és la capacitat resolutiva de la política autonòmica per a gestionar les problemàtiques que se’n deriven i dissenyar un model turístic de consens.
Una quarta qüestió és la relació de les polítiques turístiques locals respecte a l’evolució dels grans temes de les polítiques turístiques mundials i els seu gran d’influència.
En aquest sentit podem comptar amb moltíssims de documents internacionals que marquen els beneficis del turisme i també els perjudicis. També trobam moltes recomanacions i per a que el turisme esdevingui sostenible i que les societats amfitriones se’n beneficiïn.
El cinquè gran plantejament, consisteix en esbrinar quin poder real tenen les autoritats locals, a través de les institucions democràtiques, per a posar en marxa el que són els diferents desitjos socials envers del turisme.
Pel que fa a les Illes Balears, en primer terme, la principal institució per a vehicular aquestes polítiques consideram que és el Parlament de les Illes Balears.
Aquest conjunt de reflexions ens ha fet presentar la següent estructura dels continguts de la investigació: a) Un bloc per a conèixer l’evolució internacional del turisme des dels anys cinquanta fins al 2020 (Crisi de la COVID-19). En base als grans temes: La distribució mundial del turisme. El fenomen de la globalització i el turisme i els aspectes de les multinacionals turístiques d’origen balear.
b) Un segon bloc que ens permet aprofundir sobre el concepte de política turística i el paper de les diferents administracions, des de l’àmbit mundial, l’europeu, l’espanyol i fins a l’àmbit autonòmic, que és el principal objecte d’anàlisi de la tesi.
Pel que fa a l’àmbit mundial hem recopilat, consultat i analitzat aquells documents que pensam que tenen una transcendència per a marcar les directrius de la política mundial Hem aportat una perspectiva cronològica, entenem que del tot necessària per a l’evolució del turisme com a fenomen i la resposta de les institucions públiques.
c) El tercer bloc emmarca i introdueix el que consideram un aspecte fonamental de la investigació, que desenvolupem en el següent apartat. Aportem uns punts introductoris sobre la política i la evolució del turisme a les Illes Balears a partir dels anys cinquanta fins al 1983.
d) El quart bloc és el nucli de la investigació. Introduïm l’etapa autonòmica a partir del 1983 i seguidament passem a analitzar les principals fonts de la investigació que són els Diaris de Sessions del Parlament de les Illes Balears i la Legislació autonòmica.
Dels diaris de Sessions hem consultat i analitzat tots els discursos d’investidura dels presidents de les Illes Balears i hem extret totes les referències que tracten del turisme.
Pel que fa a la legislació, hem analitzat totes lleis que es refereixen al fet turístic, fent especial esment a les exposicions de motius, on queda reflectit l’esperit de la llei i els seus objectius.
Hem consultat i analitzat les iniciatives parlamentàries en forma de projecte o proposició de llei de tot el període autonòmic i els debats que s’originaren en seu parlamentària.
Aquest apartat està estructurat cronològicament a partir de cada una de les 10 legislatures que han transcorregut des del 1984.
A la vegada, cada una de les legislatures presenta una estructura de forma sistemàtica, que majoritàriament es va repetint, segons les pròpies característiques de la legislatura a la que ens referim: Els discursos del candidat a president; la legislació corresponent; les iniciatives legislatives i els seus debats; els principals indicadors turístics, per acabar de contextualitzar l’activitat política i parlamentària.
És per això que hem estimat oportú i necessari consultar les principals fonts estadístiques per establir l’evolució dels principals indicadors turístics durant el període autonòmic i per a cada una de les legislatures. Tot això per a contextualitzar les paraules i els debats dels representants polítics i membres del Govern.
e) El cinquè bloc és per mor de la COVID-19. Hem considerat que un fet tan important que afectà al turisme mundial i òbviament a Balears havia de ser tractat en la present investigació. No podíem deixar d’analitzar quines eren les respostes polítiques davant d'una crisi de dimensions tan grans que suposava un dels majors o el major dels reptes polítics de l’època del turisme de masses.
f) El sisè bloc és el de les conclusions a les que hem arribat amb la investigació i redacció de tots els apartats. Des del punt de vista de les hipòtesis plantejades i de les que han anat sorgint durant el curs de la investigació.
Pel que fa a la metodologia partim dels conceptes turisme, i sistema turístic. Tenim en compte el territori com a un element del sistema turístic. A la vegada consideram la societat local com a un component del territori, entès com a destí turístic.
La societat local, mitjançant el sistema polític autonòmic està representada en el Parlament de les Illes Balears, institució on es debat i s’aproven o no, les iniciatives jurídiques que d’alguna manera condicionen el model turístic.
Hem arribat a tot un conjunt de conclusions de la que destacam la importància de la política turística per a gestionar el turisme i projectar un model turístic que minimitzi els impactes negatius i maximitzi els positius.
En el cas estudiat de les Illes Balears, tot i destacar les accions per a gestionar el turisme, de forma que els seus beneficis arribin a la societat, aquestes no han estat suficients com així es pot constatar a partir de tot un conjunt de problemàtiques recurrents durant el període estudiat.
