Avaluació i impacte en el maneig diagnòstic/terapèutic de l'ecocardiografia transtoràcica bàsica realitzada per intensivistes en postoperats de cirurgia cardíaca
- Autores: Olga Moreno Fontanillas
- Directores de la Tesis: Antoni Artigas Raventós (dir. tes.), F. Baigorri (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Luis Zapata Fenor (presid.), Jose Manuel Rabasa Baraibar (secret.), José Gregorio Zorrilla Riveiro (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció.
L’ecocardiografia transtoràcica pot canviar significativament el maneig en molts pacient crítics i s’està incorporant dins de molts Serveis de Medicina Intensiva, ja que permet una valoració dinàmica del cor, a temps real. S’han realitzat molts estudis sobre els resultats de l’ecocardiografia realitzada per intensivistes, però pocs ho han fet en pacients postoperats de cirurgia cardíaca.
Objectius.
L’objectiu principal va ser avaluar la capacitat dels intensivistes amb entrenament bàsic en ecocardiografia per realitzar i interpretar adequadament un examen ecocardiogràfic en el postoperatori immediat de cirurgia cardíaca. Els intensivistes van formar-se en ecocardiografia bàsica durant 6 mesos d’acord amb les recomanacions de les guies internacionals (6, 12, 21). Aquesta formació els havia de capacitar per identificar la presència d’hipovolèmia severa, disfunció ventricular esquerra i dreta, taponament cardíac, insuficiència mitral massiva, i causes d’aturada cardíaca.
Objectius secundaris: 1. Determinar si l’ecocardiografia transtoràcica bàsica comporta un canvi en el diagnòstic i tractament en el postoperat de cirurgia cardíaca. 2. Valorar si el canvi en el diagnòstic i tractament a causa de l’ecocardiografia comporta una millora en l’evolució clínica del pacient.
Material i mètodes: Durant 8 mesos, es van estudiar prospectivament 148 postoperats de cirurgia dins les primeres 24h d’ingrés al Servei de Medicina Intensiva d’un hospital universitari. Es van realitzar una ecocardiografia transtoràcica bàsica per part d’un intensivista amb formació bàsica i un amb formació avançada per avaluar funció ventricular, líquid pericárdic, hipovolèmia i regurgitació mitral. Vam utilitzar el coeficient Kappa de Cohen per avaluar la concordança en l’adquisició d’imatges i la seva interpretació de les ecocardiografies transtoràciques realitzades pels intensivistes amb formació bàsica respecte els d’avançada.
Un cop avaluada la factibilitat de l’ecocardiografia, es va avaluar l’impacte en el maneig diagnòstic i terapèutic. Durant 18 mesos es van estudiar prospectivament tots els pacients postoperats de cirurgia cardíaca que van ingressar al Servei de Medicina Intensiva. Es va realitzar una valoració clínica de tots ells per establir un diagnòstic i un tractament inicial. Es va realitzar una ecocardiografia transtoràcica bàsica per valoració diagnòstica, que es va comparar amb la valoració clínica. En cas de discrepància, es va valorar canviar el tractament en funció de l’ecocardiografia i es va avaluar la resposta terapèutica. Es va realitzar un anàlisi descriptiu de les troballes.
Resultats: En la primera fase, vam analitzar les dades de les ecocardiografies de 148 pacients (92,55%). La visió apical quatre-càmeres i els intensivistes amb formació avançada van obtenir millor qualitat d’imatge. La concordància va ser bona per la funció ventricular dreta i esquerra (Kappa 0,7; 0,56-0,84 i 0,87; 0,82-0,92 respectivament), i moderada per la resta de paràmetres. La concordança de la interpretació entre els intensivistes amb formació bàsica i avançada va ser bona (Kappa 0,73 +/- 0,05).
En la segona fase, es van incloure 136 pacients i es van realitzar 203 ecocardiografies. L’ecocardiografia transtoràcica diferia del diagnòstic inicial en 101 (49,8%) ecocardiografies. En 56 d’aquestes (55,44%) es va obtenir un diagnòstic alternatiu, la qual cosa va comportar un canvi en el tractament de 30 pacients (53,6%). Vam trobar millora clínica significativa en 26 d’aquest pacients (86,76%) en els següents 30-60 minuts.
Conclusions: L’ecocardiografia transtoràcica és factible en la majoria de postoperats de cirurgia cardíaca. Els intensivistes formats en ecocardiografia transtoràcica bàsica són capaços d’obtenir i interpretar les ecocardiografies en la majoria de postoperats programats de cirurgia cardíaca. A més, la informació aportada per l'ecocardiografia transtoràcica bàsica és freqüentment útil per ajustar el tractament en aquests pacients.
Paraules clau: ecocardiografia transtoràcica bàsica; cirurgia cardíaca; formació bàsica i avançada; pacients crítics; impacte diagnòstic i terapèutic.
